Que el turisme no amagui Las Kellys

Catalunya bat rècords turístics any rere any I sembla que el 2026, malgrat els preus dels avions pel combustible, no serà una excepció. Un èxit i un sector sobre el qual pivota una part molt important del PIB i també de l’ocupació. El relax, el benestar, els serveis de què gaudeixen els turistes tenen al darrere una maquinària exigent, Una exigència que en alguns casos es converteix en motiu de polèmica per les dures condicions laborals que afronten alguns treballadors del sector.

És el cas de les cambreres d’habitació, les conegudes com a kellys. Una professió on les dones representen més del 90% del total, I que a la vegada suposen el 30% global d’empleats del sector hoteler. És el col·lectiu que de lluny veu menys retribuïda econòmicament la seva feina. El seu gran cavall de batalla és l’externalització de la seva feina a terceres empreses:la pràctica gairebé universal de ser contractades per empreses de neteja, en lloc de contractar-les directament l’hotel o la cadena hotelera a la qual van a treballar cada dia.

Aquest model impacta directament a la baixa en el seu sou, com denuncia l'associació sectorial Las Kellys. Afirmen que una cambrera que forma part de la plantilla directa de l'hotel pot arribar a cobrar uns mil dos-cents euros al mes, el salari mínim interprofessional per una jornada completa. Però, si fa la mateixa feina subcontractada per una empresa externa, el sou es retalla en molts casos, però no la quantitat de feina. 

Diuen que aquestes empreses fan frau de llei. Contractant-les a jornada parcial per exigir-los després més hores de feina reals que no cobren, i a la pressió econòmica s’hi afegeix una gran exigència física en nom de la productivitat. Denuncien que se'ls arriba a exigir la neteja de vint-i-sis habitacions en un torn de sis hores de feina. Això vol dir deixar impecables més de quatre habitacions per hora. És una pràctica comuna en tot tipus d’establiment hoteler No admet distincions entre estrelles, qualitat ni preu.

El problema, segons sembla, és estructural, i fa necessari preguntar-nos si no hi ha un camí de millora en la legislació que regula les externalitzacions. Perquè la flexibilitat és important per ser competitius i fer front als ajustos de la demanda, a l’alça o a la baixa, però no pot ser una drecera per a la precarització continuada de la feina.

Notícies relacionades

Bizum per a ‘bocachanclas’

Acabat una vegada més

La situació de vulnerabilitat es dona també en un altre sector essencial per a milers de famílies, les treballadores i cuidadores domèstiques. En femení, perquè també més d’un 90% són dones. Fa catorze anys que a l'estat espanyol és obligatori donar-les d'alta a la Seguretat Social, però la realitat ens demostra que, encara avui, la llei s'incompleix sistemàticament.

Segons dades d'Oxfam Intermón, una de cada tres treballadores de la llar continua sense contracte. Treballen en l’economia submergida, sense dret a atur, sense baixes pagades i sense cotitzar per a la jubilació. Una pràctica tolerada en silenci per abaratir costos en l'esfera privada, ja sigui als grans hotels o a les cases particulars. Tenim deures pendents. Aquest és, en el fons, un debat sobre la dignitat. Ni les kellys ni les treballadores de la llar demanen cap privilegi. només exigeixen el respecte que es mereixen.