Els comptes del 2026

Illa aconsegueix els seus primers pressupostos després de lligar el ‘sí’ dels Comuns amb més inversió en vivenda

L’acord inclou una direcció general específica en la matèria, una llei per reconvertir locals comercials en vivenda protegida i que el Govern elabori un estudi per allargar les parades de l’R-Aeroport fins al Vallès el 2030

L’oposició exigeix a Illa que resolgui el conflicte amb els docents en la recta final de l’acord de pressupostos

El Govern veu difícil arribar a 650 milions més en vivenda i reformular l’R-Aeroport com demanen els Comuns

Illa aconsegueix els seus primers pressupostos després de lligar el ‘sí’ dels Comuns amb més inversió en vivenda

Toni Albir / EFE

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president Salvador Illa ja té lligats els seus primers pressupostos i, previsiblement, els únics d’aquesta legislatura per la data en què s’aprovaran i perquè el 2027 ja s’inicia una nova tanda de comicis electorals amb les municipals i les generals. El Govern ha tancat l’actualització del seu acord amb els Comuns, la negociació del qual es va reobrir després que la Generalitat retirés els comptes del Parlament per continuar negociant amb ERC, i ara que els republicans ja han donat el seu aval, els morats han tancat també la seva ampliació de l’acord. Tres mesos després d’aquella primera encaixada, Illa i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, reeditaran aquella imatge, just dos dies després d’haver fet el mateix amb el dirigent d’Esquerra, Oriol Junqueras. El cap del Govern pot verbalitzar, ara sí, que té els vots necessaris per aprovar uns nous comptes i desbancar els del 2023, prorrogats fins ara.

La pedra angular de l’entesa ha sigut, de nou, la vivenda, carpeta en què l’Executiu es compromet a invertir 2.500 milions d’euros, a crear una direcció general específica i a impulsar una nova llei per reconvertir oficines i locals en vivenda protegida, juntament amb 1.200 milions d’euros per rellançar el pla de barris a fi que es revitalitzin 120 zones descuidades de Catalunya.

A més d’aquesta inversió més gran en vivenda per ampliar el parc públic, rehabilitar i afrontar l’emergència habitacional, Albiach també s’ha assegurat la creació d ’una direcció general «de disciplina de vivenda», una estructura amb recursos i «amb el rang més gran possible perquè tingui una visió política i acabi amb la barra lliure dels fons voltor». El seu objectiu serà aplicar amb diligència el règim sancionador als que incompleixen la llei mitjançant el cos d’inspectors que s’ha incorporat aquest any. En aquests moments hi ha 60 inspectors treballant i els 40 que falten fins als 100 promesos estan ja en fase de formació i contractació. Qui ocuparà aquesta direcció general serà acordat per les dues parts i, segons fonts dels Comuns, aquesta persona hauria de ser nomenada abans de l’estiu. Perquè tingui capacitat inspectora i sancionadora, es modificarà la normativa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya mitjançant esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres.

La compra especulativa i les ajudes al lloguer

Però encara hi ha altres iniciatives en aquesta carpeta que estan en cartera. A partir de la setmana que ve, està previst que s’impulsi al Parlament la proposició de llei per limitar la compra especulativa de vivenda, que el Govern i els Comuns van acordar ja al febrer que es tramitaria per la via urgent perquè entrés en vigor abans de l’agost. Albiach es posarà en contacte amb ERC i la CUP per lligar el seu recolzament i que sigui «una llei de país». També es preveuen modificacions legislatives per agilitar la conversió d’oficines o baixos comercials en vivenda de protecció.

Tot això s’afegeix al paquet ja tancat per als comptes, que conté ajudes al lloguer que sumaran 100 milions d’euros més i arribaran als 300 milions perquè arribin a fins a 50.000 llars més a Catalunya. També pujarà el límit d’ingressos màxims que es fixa actualment per accedir a aquests ajuts fins als 36.279 euros per família i s’actualitzarà el preu màxim dels lloguers que hi podran ser coberts.

La xarxa de Rodalies i l’R-Aeroport

Quant a la retirada del tren llançadora de l’R-Aeroport, una altra de les condicions que el grup d’Albiach havia posat sobre la taula amb l’argument que estava més pensat per a turistes que per a usuaris habituals, els Comuns han hagut d’acceptar que el projecte està massa avançat com per frenar-lo, tenint en compte, com va al·legar el Govern, que s’han comprat trens nous per a això. Així que el que s’ha pactat amb l’Executiu és un calendari perquè aquesta línia allargui el seu recorregut i arribi fins al Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Es farà un estudi que ha de finalitzar abans de finals d’any perquè sigui una realitat el 2030. Així mateix, es continuarà amb el traspàs de Rodalies i es durà a terme la línia de tren orbital, que Illa també ha pactat amb ERC, perquè estigui acabada el 2040. El Govern també destinarà 21 milions d’euros a reforçar la xarxa d’autobusos, ja que el caos de Rodalies ha provocat que molts usuaris passin a la carretera.

La situació dels docents

Notícies relacionades

Amb els professors en peu de guerra, els Comuns s’obren al fet que es puguin redefinir partides per atendre les peticions dels docents. Però, mentre es continua negociant entre la Consellera d’Educació i els sindicats majoritaris, els morats ja han tancat un increment del 20% de la plantilla de docents destinats als centres de màxima complexitat, s’impulsarà un «pla de xoc» per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es contractarà 158 psicopedagogs més, mentre es crearan 60 nous grups de grau mitjà i bàsic de formació professional. A més, la Generalitat invertirà 100 milions d’euros a atorgar 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos: 50.000 en el curs 2026-2027 i 50.000 més en el curs 2027-2028. Segons els Comuns, així es cobrirà fins al 30% dels alumnes, un increment notable si es té en compte que ara arriben al 18%, però no suficient per cobrir tots els que estan en risc de pobresa, que són el 36%.

D’altra banda, s’ha acordat atorgar més recursos per lluitar contra la pobresa energètica, cosa que se suma al pacte ja tancat per lluitar contra el sensellarisme.