El Govern central desclassificarà aquest dimarts els documents del 23F

La decisió s’aprovarà en el Consell de Ministres d’aquest dimarts i es farà efectiva el dimecres 25 amb la publicació al ‘BOE’, coincidint amb el 45è aniversari de l’intent de cop d’Estat. Així, des d’aquest dimecres, els documents estaran a disposició de totes les persones interessades a la pàgina web oficial de la Moncloa (https://www.lamoncloa.gob.es/).

El president Pedro Sánchez va confirmar la notícia en un missatge a les xarxes socials, en què va assenyalar que «la memòria no pot estar tancada amb pany i clau». Per això, continua el missatge, «demà desclassificarem els documents del 23F per saldar un deute històric amb la ciutadania». Els nacionalistes bascos han reaccionat immediatament per demandar que es vagi més enllà. «S’ha de seguir i desclassificar també els documents sobre el cas Zabalza o els successos del 3 de març a Vitòria. I a partir d’allà, tots els altres. Fem memòria de veritat. Amb tot», reclamava la seva portaveu al Congrés, Maribel Vaquero.

L’Executiu assenyala que la ministra portaveu, Elma Saiz, serà qui ofereixi demà tota la informació d’aquesta decisió en la roda de premsa habitual posterior a la reunió de l’Executiu. Una iniciativa presa perquè, segons Sánchez, «les democràcies han de conèixer el seu passat per construir un futur més lliure». «Gràcies als que vau obrir camí», conclou el missatge a les xarxes del president.

En el 45è aniversari de l’aldarull colpista, encara hi havia una part significativa de la documentació oficial sobre els fets encara classificada, una cosa que s’emparava en la llei 9/1968 de secrets oficials, una norma preconstitucional aprovada durant el franquisme.

I a falta d’una nova llei de secrets oficials, tantes vegades promesa al PNB, l’Executiu posa al servei de la ciutadania els documents relatius al cop d’estat fallit quan es compleixen els 45 anys de l’assalt al Congrés.

Llei d’informació classificada

El projecte que està en tramitació parlamentària pretén deixar en mans del Govern la decisió de prorrogar o no el termini de 45 anys que estableix per desclassificar automàticament els documents considerats d’«alt secret», els de màxima protecció. Si s’al·leguen motius de defensa o seguretat nacional, es podrà estendre la classificació durant 15 anys més. Una decisió que recaurà en el Consell de Ministres.

Les diferents categories de secrets oficials, que s’homologen les establertes pels països de la UE i l’OTAN (alt secret, secret, confidencial i restringit), seran determinades per diferents òrgans. L’alt secret i el secret només podrà determinar-los el Consell de Ministres. La norma estableix així qui tindrà la competència per classificar i desclassificar la informació, i serà exclusiva del Govern a proposta del cap de l’Executiu o dels ministres les de més protecció. Només excepcionalment, per llei, es podrà establir algun document com d’alt secret.

Notícies relacionades

Els 45 trets que van posar en perill la Constitució

La Policia va donar ordres internes contra l’assetjament i el DAO pressionava l’agent

Per a l’«alt secret» s’estipula la desclassificació automàtica transcorreguts 45 anys, que només es podran prorrogar una vegada i de manera motivada per 15 anys més. La informació classificada com a «secret» es desclassificarà passats 35 anys i només serà prorrogable 10 anys més, també de manera excepcional i motivada. En la categoria de «confidencial» s’estableix un termini de desclassificació automàtica d’entre set i nou anys no prorrogables. I finalment la informació classificada com a «restringida» es desclassificarà en un termini de quatre o cinc anys, que tampoc es podran prorrogar.

La denominada llei d’informació classificada busca «dotar l’ordenament jurídic espanyol d’un règim actualitzat i conforme als estàndards internacionals en la matèria». En la seva part expositiva justifica, segons es va recollir en l’avantprojecte, que l’«accés a la informació pública i bon govern exigeixen emprendre una actualització del règim jurídic de la informació classificada». La finalitat, segons s’afegeix, «és adequar l’ordenament jurídic espanyol a les necessitats actuals i adaptar-lo als estàndards internacionals en matèria d’informació classificada, dins del marc previst a l’article 105.b de la Constitució Espanyola, segons el qual la llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, ‘tret del que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, l’esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones’».