ITS

Dotze factors que expliquen per què estan augmentant les infeccions de transmissió sexual

Shutterstock

L’abril és el mes de la conscienciació i de la sensibilització davant les infeccions de transmissió sexual (ITS). Cada dia, més d’un milió de persones a tot el món contreuen una ITS i, per desgràcia, aquestes xifres van en augment.

A escala mundial, es coneixen més de 30 patògens que es transmeten durant el contacte sexual. D’aquests, la gonorrea, la sífilis, la clamídia, la tricomoniasi, l’hepatitis B, el virus del papil·loma humà (VPH), l’herpes genital i el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són els que més contribueixen a la càrrega global de morbiditat.

Per exemple, s’estima que 520 milions de persones d’entre 15 i 49 anys presenten infecció pel virus de l’herpes simple tipus 2 (HSV-2), la principal causa de l’herpes genital. I només el 2002, vuit milions d’adults d’entre 15 i 49 anys van contraure sífilis.

És possible que les ITS estiguin augmentant a escala mundial a causa d’una combinació de factors conductuals, socials i biològics. Aquí n’analitzem alguns.

1. Disminució de l’ús del preservatiu

Un informe de l’Organització Mundial de la Salut destaca una caiguda significativa en l’ús del preservatiu entre adolescents i joves. La utilització inconsistent d’aquesta eina eficaç per prevenir la majoria d’ITS es correlaciona directament amb l’augment de casos, sovint asimptomàtics.

L’ús generalitzat d’anticonceptius orals, que no protegeixen contra aquestes infeccions, unit a l’accés a mètodes anticonceptius d’emergència, com la píndola de l’endemà, ha reduït la preocupació pels embarassos no desitjats i la motivació per fer servir preservatius.

2. Canvi en la percepció del risc

Hi ha una preocupació menor per contraure el VIH. Tot i que la profilaxi preexposició (PrEP) ha demostrat eficàcia en la reducció de la transmissió del virus, el seu ús generalitzat pot promoure indirectament trobades sexuals sense protecció, cosa que podria accelerar la propagació de les ITS.

Tot i que la mortalitat relacionada amb el VIH ha disminuït, aproximadament 39 milions de persones encara estan infectades amb el virus, i es produeixen gairebé 630.000 morts anuals, predominantment a l’Àfrica subsahariana.

3. Ús generalitzat de les aplicacions de cites

Les apps de cites faciliten un nombre més gran de contactes sexuals, un canvi més ràpid de parella i una prevalença més alta de relacions sexuals sense protecció.

Alguns estudis suggereixen que aquestes aplicacions permeten als usuaris accedir a xarxes sexuals més diverses i àmplies, cosa que augmenta la probabilitat de contraure i transmetre infeccions. Concretament, el repunt de casos de sífilis i gonorrea, sobretot a Europa, s’ha relacionat amb trobades casuals facilitades per apps mòbils.

4. La resistència als antibiòtics

La resistència als antibiòtics està transformant alguns patògens causants d’ITS en superbacteris cada vegada més difícils o impossibles de tractar. És el cas de la gonorrea, la clamídia i Mycoplasma genitalium. L’aparició de soques resistents als medicaments disminueix l’eficàcia del tractament, provoca taxes més altes d’infecció i augmenta complicacions a llarg termini com la infertilitat i la malaltia inflamatòria pèlvica.

Entre el 2022 i el 2024, la resistència a la ceftriaxona i la cefixima, els principals antibiòtics utilitzats per tractar la gonorrea, va augmentar dràsticament del 0,8% al 5% i de l’1,7% a l’11%, respectivament, i es van detectar soques resistents en diversos països. Per la seva banda, la resistència a la ciprofloxacina va arribar ni més ni menys que al 95%.

5. Deficiències en les polítiques de detecció i prevenció

El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) ha revelat un panorama complex en les respostes nacionals a les infeccions de transmissió sexual. Tot i que la majoria dels països compten amb estratègies, obstacles importants per a la implementació de mesures preventives i proves, així com la manca de dades, dificulten els esforços per frenar les epidèmies de clamídia, gonorrea i sífilis.

6. Nombre més gran de proves i vigilància

En moltes regions, especialment a Europa i als Estats Units, l’ampliació dels programes de vigilància, sobretot per a infeccions asimptomàtiques, ha donat lloc a una detecció i notificació més grans de casos.

7. Absència d’una educació integral

La privació d’una educació sexual sòlida a les escoles i a la llar, juntament amb la difusió d’informació errònia o falsa, provoca que moltes persones tinguin coneixements insuficients i idees incorrectes sobre prevenció. Això afecta especialment els joves i els adults grans que inicien noves relacions.

8. Reducció del finançament per a la salut pública

L’evidència indica que les retallades o l’estancament del finançament per als serveis de salut sexual limiten directament la capacitat dels centres mèdics per proporcionar proves, tractament i rastreig de contactes, cosa que comporta un augment de la transmissió i costos sanitaris més alts a llarg termini.

La reducció de la inversió en serveis de salut sexual i proves de detecció d’ITS, especialment durant la pandèmia de covid-19, va reduir l’accés als tests i a l’atenció mèdica. A Espanya, els diagnòstics d’ITS van disminuir en una mitjana del 56%, amb les disminucions més pronunciades en clamídia i gonorrea. Els descensos es van mantenir cinc mesos després de l’inici de la pandèmia.

9. Augment de l’activitat sexual entre els adults grans

L’increment de l’esperança de vida, una salut general millor i la disponibilitat de medicaments per a la disfunció erèctil, com la Viagra, permeten als adults grans mantenir una vida sexual activa. A més, l’augment de les taxes de divorci i la mort dels cònjuges impliquen que més persones grans s’incorporen al món de les cites, sovint amb múltiples parelles de les quals desconeixen el seu historial sexual. Un estudi fet entre el 2020 i el 2023 va revelar que els diagnòstics d’infeccions d’ITS als Estats Units van augmentar gairebé un 24% entre les persones de 65 anys o més.

10. Infeccions emergents

Les epidèmies i els brots de patògens de transmissió sexual emergents i reemergents plantegen greus problemes per a la població i suposen una càrrega addicional per als professionals i investigadors de la salut pública.

Així, la shigel·losi i el virus de l’hepatitis A, tradicionalment transmesos per aliments i aigua contaminats, han establert recentment vies de transmissió sexual, principalment entre homes que tenen relacions amb altres homes.

Altres patògens emergents, com els virus del zika i l’èbola, es poden transmetre a través dels fluids genitals, mentre que el virus de l’hepatitis C es pot encomanar per contacte amb sang durant les relacions sexuals.

11. Por a l’estigma

La por a l’estigma és un factor determinant en l’augment de les taxes d’infeccions de transmissió sexual, ja que actua com una poderosa barrera sociopsicològica que dissuadeix les persones de fer-se proves, rebre tractament i revelar el seu estat a les seves parelles.

La vergonya, la por a les repercussions socials i el judici moral associats amb les ITS condueixen directament a un retard en l’atenció mèdica, fet que al seu torn alimenta la propagació contínua d’aquestes infeccions.

12. Existència d’infeccions asimptomàtiques

Notícies relacionades

Les infeccions asimptomàtiques són un factor important en l’augment del nombre d’ITS a tot el món, perquè actuen com una font de transmissió silenciosa. Atès que les persones amb ITS sense símptomes sovint desconeixen que estan infectades, no busquen tractament, cosa que permet que les infeccions persisteixin, es transmetin a les seves parelles i provoquin complicacions de salut a llarg termini.

En definitiva, l’augment de les infeccions de transmissió sexual subratlla la importància d’adoptar mesures proactives i posa de manifest la necessitat urgent d’intensificar la conscienciació pública, la prevenció, les proves diagnòstiques i els tractaments per abordar aquest problema creixent de salut pública.

Inicia sessió 0 Comentaris