La tècnica regenerativa que fan servir Rafa Nadal o Lamine Yamal comença a aplicar-se per recuperar la veu

Aquest procediment, basat en la utilització de components obtinguts de la mateixa sang del pacient, s’ha popularitzat els últims anys en l’àmbit de la medicina esportiva per la seva capacitat per accelerar els processos de reparació tissular en lesions musculars o tendinoses, explica la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC).

De fet, indica la societat, el seu ús ha estat "àmpliament conegut" en la recuperació d’esportistes d’alt nivell com el tennista Rafa Nadal o el futbolista Lamine Yamal. En el camp de l'otorrinolaringologia, aquesta estratègia terapèutica s’està incorporant "progressivament" com a opció per millorar la qualitat del teixit vocal en determinades lesions que afecten l’estructura de les cordes vocals.

Regeneració del teixit

Segons explica el doctor Juan Carlos Casado, president de la Comissió de Laringologia de la SEORL-CCC, l’objectiu d’aquesta tècnica consisteix a infiltrar factors de creixement derivats de les plaquetes del mateix pacient a la corda vocal, amb la finalitat d’estimular els processos naturals de regeneració del teixit.

"Les cordes vocals tenen una estructura molt complexa, formada per diferents capes de mucosa i teixit muscular, la integritat de les quals és fonamental perquè la vibració sigui adequada. Quan apareix una cicatriu en aquesta zona, recuperar aquesta arquitectura original és molt difícil, per la qual cosa les teràpies regeneratives com el PRP representen una línia de treball molt prometedora", assenyala.

Les vibracions

La rellevància d’aquests avenços s’entén millor si es té en compte "la complexitat funcional" de la laringe, l’òrgan responsable de la producció de la veu, afegeix. Les cordes vocals funcionen com una estructura vibratòria extremament precisa que, en posar-se en moviment amb el pas de l’aire durant la respiració, permet generar els diferents sons que conformen la veu humana.

En condicions normals, aquestes estructures vibren aproximadament 120 vegades per segon en l’home, al voltant de 170 vegades per segon en la dona i fins a 250 vegades per segon en els infants, "cosa que reflecteix l’elevat grau de coordinació biomecànica que requereix la fonació", indiquen els experts. Qualsevol alteració a la superfície o a l’elasticitat de les cordes vocals pot modificar aquest patró vibratori i provocar trastorns de la veu que afecten tant la qualitat com la intensitat del so.

Ronquera persistent

Entre els símptomes que poden alertar de la presència d’una patologia de la veu, els especialistes assenyalen la disfonia o ronquera persistent com el més rellevant. Recorden que qualsevol alteració de la veu que es prolongui més de 15 dies ha de ser avaluada per un especialista en otorrinolaringologia. En el cas de les persones fumadores, aquest període d’alerta es redueix fins i tot a 10 dies, a causa del risc més elevat de desenvolupar lesions a la laringe.

A més de la disfonia, altres símptomes que poden indicar la presència d’una patologia laríngia inclouen la sensació de cos estrany a la gola, dificultats respiratòries o l’aparició d’un bony al coll. La valoració precoç per part de l’especialista permet fer un diagnòstic primerenc i aplicar tractaments menys invasius que afavoreixin la conservació de la funció vocal.

En la pràctica clínica diària, les patologies més freqüents són els nòduls vocals i els pòlips, lesions benignes que solen aparèixer a conseqüència de l’ús excessiu o inadequat de la veu. Aquest tipus d’alteracions s’observa amb especial freqüència en persones l’activitat professional de les quals exigeix una utilització intensiva de la veu, com docents, cantants, actors o professionals de la comunicació, apunta la societat.

El tabac

Notícies relacionades

Llum verda a orforglipron, la pastilla per a l’obesitat que es pren una vegada al dia sense restriccions de menjar ni aigua

El Clínic publica una guia per atendre les persones trans: "El professional s’ha d’adreçar al pacient pel seu gènere sentit, encara que no sigui el mateix que el de la targeta sanitària"

Finalment, es ressenya que el consum de tabac s’associa a diferents alteracions inflamatòries i estructurals de les cordes vocals, com l’edema de Reinke, i constitueix a més el principal factor de risc per al desenvolupament del càncer de laringe, una malaltia que, tot i que menys freqüent que en dècades anteriors, continua tenint un impacte significatiu en la funció vocal quan es detecta en fases avançades.

Un dels principals desafiaments, conclouen els especialistes, és assolir un diagnòstic precoç del càncer de laringe, ja que detectar la malaltia en fases inicials permet aplicar tractaments més conservadors que preservin en una mesura més gran la funció vocal. En estadis inicials, és possible fer intervencions més limitades que la laringectomia —una intervenció quirúrgica que consisteix en l’extirpació completa de la laringe i que implica la pèrdua de la veu natural del pacient— que afecten únicament una corda vocal, cosa que permet preservar en part la capacitat fonatòria.