L’operació Galàxia, els colpistes sempre truquen dues vegades

La trama prenia el seu nom del de la cafeteria del carrer Issac Peral de Madrid, prop de la Ciutat Universitària, la zona on residia el mateix Tejero. Allà es reunien amb freqüència el tinent coronel, Ynestrillas i la resta de conspiradors, que passat el temps van pretendre fer passar per una simple «xarla de cafè» el que era una conspiració sediciosa en la qual van participar també els comandants d’infanteria Manuel Vidal Francès i Joaquín Rodríguez Solano i el capità d’Infanteria José Luis Alemán Artiles. El delació d’un dels conspiradors va acabar desbaratant l’operació, i el maig de 1980, menys d’un any abans del 23F, un consell de guerra va condemnar Tejero i Ynestrillas a set i sis mesos de presó, les penes mínimes, sense perdre, a més, el seu rang militar. El fiscal del cas havia demanat fins a sis i cinc anys de presó per als dos principals capitostos de la trama, pena que si haguessin arribat a implementar hauria impedit a Tejero estar en llibertat per preparar un altre cop com el que el va fer tristament cèlebre.

L’operació Galaxia, a diferència del 23F, pretenia assaltar directament la Moncloa i segrestar Suárez, un ‘modus operandi’ que s’assemblava més al cop de la Moneda d’Augusto Pinochet contra el presideix de Xile Salvador Allende el 1973. Per a això, els colpistes estudiaven tres dates possibles, el 17 de novembre, el 24 de novembre i l’1 de desembre de 1978, tres divendres consecutius, el dia de la setmana en què llavors se celebrava la reunió del Consell de Ministres, un costum que només l’arribada el 2018 de Pedro Sánchez a la Presidència va canviar, per passar a celebrar-se els dimarts.

Faltaven setmanes perquè la Constitució es ratifiqués en referèndum el 6 de desembre, i just el primer d’aquests divendres, el 17, el rei Joan Carles I estaria de viatge oficial a Mèxic, cosa que deixava la via expedita per, absent del país el cap de l’Estat, un cop que retingués a la seva residència al costat de tot el Gabinet el primer president de la democràcia, ratificat a les urnes només un any abans, en les primeres eleccions del 15 de juny de 1977. Tampoc haurien estat llavors a Madrid el vicepresident i titular de Defensa Manuel Gutiérrez Mellado –l’home a qui Tejero va intentar sense èxit tirar a terra de l’hemicicle la tarda del 23F i l’acarament del qual amb els colpistes va provocar els cèlebres trets a l’aire de l’aldarull– ni els caps d’Estat major dels tres exèrcits. Els conspiradors, sens dubte, havien planificat el cop amb bastant detall. +

Joan Carles I: «Jo sabia que l’Exèrcit n’estava fart»

El mateix Joan Carles I parla així de l’operació al seu recent llibre de memòries, ‘Reconciliación’, editat per Planeta: «Jo sabia que l’Exèrcit n’estava fart. Em preocupaven els moviments de protesta i el descontentament en algunes casernes. Ja s’havia desarticulat una conspiració militar anomenada operació Galàxia a finals de 1978. Un dels instigadors, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, va ser condemnat a set mesos de presó. I des d’aleshores circulaven rumors. Potser no ens ho vam prendre prou seriosament, però ¿com condemnar o contrarestar simples rumors? Algunes persones advocaven per instaurar un Govern fort de salvació nacional presidit per un militar. Es deia, entre moltes altres coses, que els socialistes havien aprovat la idea. Cadascú tenia la seva pròpia solució als problemes del país. Les intrigues estaven cobrant força».

Però malgrat tot això, entrar a la residència oficial del president del Govern, que Suárez havia traslladat poc abans a l’edifici limítrof amb la carretera de la Corunya, ja que abans estava al passeig de la Castellana, en ple centre de Madrid, no era una operació senzilla, sens dubte, ni que es pogués realitzar amb pocs efectius. Per això, Tejero havia planificat uns suposats «exercicis de tir» per als guàrdies civils de l’Agrupació de Destins de la Direcció General de la Guàrdia Civil en les dates citades. Això li hauria permès disposar de fins a un centenar d’homes armats a les seves ordres, que arribat el moment podria haver desviat cap a la Moncloa per portar a terme el cop dissenyat al costat d’Ynestrillas i la resta dels seus companys entre cafè i cafè (i pot ser que alguna consumició de més graduació) al barri d’Argüelles, l’última el dissabte 11 de novembre d’aquell 1978.

Es tracta d’una manera de procedir, en realitat, molt similar a la que després Tejero va fer servir el 23F, quan va entrar al Congrés dels Diputats amb desenes de guàrdies civils reclutats sota un pretext fals per violentar la sessió parlamentària d’investidura i mantenir retingut Suárez. Tot i que en aquesta ocasió també el seu successor, tot el seu Govern, al president del Congrés, Landelino Lavilla, la tercera autoritat de l’Estat, i els principals líders polítics del país, entre ells el cap de l’oposició, el socialista Felipe González, o els líders del Partit Comunista d’Espanya (PCE), Santiago Carrillo, i el d’Aliança Popular (AP), Manuel Fraga, a més dels portaveus de les formacions nacionalistes catalanes i basques.

La sentència

La sentència del tribunal militar que els va jutjar, la mateixa jurisdicció que després realitzaria el procés als responsables del 23F en l’anomenat ‘judici de Campament’, s’aturava en el context de l’època, sense esmentar pel seu nom la banda terrorista ETA, els assassinats de la qual, principalment contra militars, es comptaven llavors per desenes o centenes a l’any, enmig de l’incessant ‘soroll de sabres’ que amenaçava el procés democràtic: «Que els processats en aquesta causa, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, amb destinació en la Direcció General d’aquest cos, i el capità d’Infanteria don Ricardo Sáenz d’Ynestrillas i Martínez, amb destinació a l’Acadèmia Especial de la Policia Armada, profundament preocupats pels progressius atacs als components de les Forces Armades i de l’ordre públic, perpetrats principalment a les províncies del nord pel terrorisme separatista, van pensar en la possibilitat de posar fi a aquest estat de les coses, per a la qual cosa, previs diversos contactes entre tots dos, que van tenir lloc entre finals d’octubre i mitjans de novembre de 1978, van arribar a preparar un cop de mà que hauria d’ocupar el palau de la Moncloa en el moment en què hi estigués reunit el Consell de Ministres, per, posteriorment, sotmetre la nova situació a S. M. el Rei».

Notícies relacionades

L’advocat de la denunciant de l’ex DAO afirma que una segona dona li assegura que també va ser agredida

El Govern central desclassificarà aquest dimarts els documents del 23F

Tejero i Ynestrillas, entre el temps en què es va desbaratar l’operació Galàxia fins a la sentència del maig del 1980, es van mantenir en presó preventiva, en el cas de Tejero a Alcalá de Henares. L’estiu de 1979 les autoritats militars li van denegar dos permisos que havia sol·licitat al després principal protagonista del 23F. Un per acompanyar el seu pare, també Antonio de nom, a una operació quirúrgica a què es va sotmetre a Màlaga als 75 anys, i un altre per assistir al casament de la seva filla.

L’operació Galàxia, com a antecedent del 23F, repeteix patrons ben coneguts en la història dels cops d’Estat dins i fora d’Espanya. Si a l’esmentat cop de Pinochet a la Moneda el va precedir mesos abans l’anomenada tanca contra el govern de la Unitat Popular d’Allende, al nostre país la sublevació del 18 de juliol de 1936 contra la Segona República l’havia precedit la sanjurjada de 1932, que pren el seu nom del general José Sanjurjo. I és que els colpistes, com el carter, sempre truquen, almenys, dues vegades.