Espanya 2026: trucs, aliances i falta de credibilitat

El president del Govern i el PSOE viuen a la defensiva des de fa ja més d’un any i mig. Les interlocutòries, els informes de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional són els que marquen els argumentaris del dia a dia. L’Executiu va darrere d’algunes decisions de jutges, que, per a alguns ministres, són els que amb més disciplina han complert aquella petició de José María Aznar d’«el que pugui fer, que faci». La derrota a Extremadura ha fet mal a Sánchez però, si el PSOE també perd estrepitosament a l’Aragó amb Pilar Alegría com a candidata, no tindrà cap excusa per sentir-se responsable de l’enfonsament: ha sigut la seva portaveu en el Govern i ministra d’Educació. Ha format part del seu Consell de Ministres i el seu nucli dur des del 2021. 

Sánchez disposa de quatre setmanes per intentar fer aquesta màgia que en la seva carrera l’ha salvat de diverses catàstrofes anunciades. Ho hauria de fer en aquests 30 dies que falten perquè els aragonesos passin per les urnes, el 8 de febrer, perquè en els següents mesos també arribaran les eleccions de Castella i Lleó i Andalusia. El menú d’opcions del líder socialista és curt. L’absència d’una majoria parlamentària després del distanciament de Junts li impedeix proposar lleis trencadores. Pot introduir elements purament ideològics en el debat públic buscant polaritzar i advertint contra l’arribada de Vox a la Moncloa de la mà del PP, però aquest relat pot no ser suficient per fer oblidar els casos de corrupció i d’assetjament sexual.

Sánchez va activar l’alerta contra la ultradreta per a les generals del 2023 i li va funcionar. No va guanyar les eleccions, però sí que va aconseguir que el PP no arribés a sumar amb ningú i ell va poder seguir a la Moncloa amb la paradoxa que un dels partits que el va recolzar per ser president va ser Junts, tan ultra com Vox i Aliança Catalana en alguns assumptes, com el de la immigració.

El creixement del partit de Santiago Abascal a Extremadura i els bons auguris per a ell i per a Aliança en els sondejos demostren que els espanyols han perdut la por de les posicions radicals. Junts ja no criminalitza els de Sílvia Orriols, igual que aquesta setmana Alberto Núñez Feijóo va solemnitzar que no imposarà cap cordó sanitari a Abascal si arriba a la Moncloa.

Aquest és un dels dos passos significatius en l’àmbit estratègic que ha fet aquesta setmana el cap de l’oposició. L’altre ha sigut el de reforçar l’acostament a Junts, oblidant el crit de «Puigdemont, a presó» de les seves manifestacions. En una entrevista amb Servimedia, ha dit que manté «un contacte fluid i respectuós» amb els postconvergents en l’àmbit parlamentari. Una frase que se suma a aquella de l’estiu, quan va convidar l’expresident a «posar el comptador a zero amb els espanyols». 

Feijóo més que construir una alternativa està esperant que Sánchez caigui pel seu propi pes. Com diu un veterà assessor del PP, l’important en aquest «temps de descompte» és «no cometre errors». Una de les preocupacions del líder dels populars és la investigació de la dana: la jutge Nuria Ruiz Tobarra ha cridat Feijóo a declarar com a testimoni el 9 de gener, una cosa que ell ha demanat fer per videoconferència. La magistrada vol que li aclareixi la informació «en temps real» que el polític gallec va assegurar que li havia proporcionat Mazón.

Notícies relacionades

Un dictamen sobre el registre de grans tenidors de vivenda qüestiona les dades que s’exigeixen als propietaris

Junts veu l'esmena d'ERC als pressupostos com un "fracàs d'Illa": "Ha deixat de tenir la confiança del Parlament"

L’assumpte posa nerviosos els inquilins de Génova, com demostra una gestió erràtica dels temps. Van decidir fer públics el dia 24 passat els missatges que Feijóo va rebre de Mazón i, divendres a la tarda, després de la petició de la jutge, es van conèixer també els que ell mateix va enviar al president. Dues tandes, dues vegades amb el focus mediàtic. 

La instrucció està prorrogada fins al 30 d’abril, hi haurà centenars de declaracions de testimonis i el PP haurà de conviure amb les ombres de la mentida i els errors en unes decisions que van suposar la mort de 230 persones. En un moment en què la credibilitat s’ha convertit en el principal taló d’Aquil·les de Sánchez, aquesta investigació pot comprometre la de Feijóo. I l’alternativa se suposa que no pot permetre’s els mateixos vicis del seu contrincant.