Un grup de joves ciberdelinqüents desafien la seguretat de l’Estat

Explica un expert policial que l’última revenda d’un paquet de dades íntimes de polítics espanyols s’oferia a la web fosca a preu rebaixat, només 2.000 euros, fa tan sols dues setmanes. Es tracta de material reciclat, còpia d’altres llistats de segona mà filtrats, reagrupats i reempaquetats per posar-los a subhasta... quatre mesos després que policies de la Comissaria General d’Informació, amb col·laboració del CNI, detinguessin a Gran Canària dos joves de 18 i 19 anys: l’un, dedicat a vendre bases de dades amb noms, telèfons i domicilis de dirigents públics que va començar a reunir sent menor d’edat; l’altre, encarregat de monetitzar la venda i guardar una part dels ingressos en criptomoneda.

El premi ja no és només la notorietat, ni tampoc la diversió. Ni és solament qüestió del poder addictiu de l’emulació i la superació de reptes informàtics. Ara també hi ha diners. Tots aquests elements impulsen una nova fornada de menors cibercriminals a Espanya. La Seguretat de l’Estat sap que n’hi ha un centenar amb prou potencial per fer mal als serveis públics i fer saltar les alarmes al voltant d’infraestructures crítiques. I no pas amb ciberatacs per denegar el servei o rebentar les webs d’aquests objectius, sinó per entrar i vendre a delinqüents grans, al millor postor, les dades que puguin robar.

No són actors dels anomenats "atacs d’Estat" a internet. L’amenaça que representen aquests adolescents amb habilitats informàtiques forma part del substrat de la ciberdelinqüència, si bé el seu interès per estructures i personalitats clau de l’Estat els aproxima al camp polític del ciberatac i al territori penal del ciberterrorisme.

Notícies relacionades

El Govern defensa les restriccions a tot Catalunya durant l’alerta per vent: «Es van prendre les mesures necessàries»

Catalanisme i autogovern (capítol 1). La idea d'autogovern

Per al subdirector del CCN, Javier Candau, el fenomen és fill del confinament per la covid. "El 2020 vam tenir la pandèmia de coronavirus, i el 2021 la pandèmia de programari segrestador", diu, en al·lusió a programes infecciosos que donen a l’atacant el control d’un ordinador o telèfon mòbil. "I això va passar perquè, durant el confinament, es va multiplicar el teletreball i la compravenda per internet, i es van donar milers de contrasenyes i credencials d’accés a les xarxes".

En el retrat robot del ciberdelinqüent espanyol entra com a element determinant la joventut: "És una persona molt jove, sovint per sota de 18 anys, que fa servir procediments avançats però no gaire avançats, amb casos de gent de 16 anys que després continua en el negoci a 22, 23, 24 anys fins que comet errors i en alguna operació els detenen". Aquests joves "veuen que la rendibilitat de la inversió és molt elevada –la venda del que aconsegueixen robar–, i això és un poderós efecte crida".