El judici als Pujol s’obre amb el dubte de si l’expresident se’n deslliura

El tribunal està presidit per José Ricardo de Prada i compost per les magistrades Ana Mercedes del Molino i María Fernanda García, que serà l’encarregada de dictar la sentència, i va acordar que l’expresident ha de comparèixer abans de l’inici de les sessions per videoconferència, juntament amb els metges que el van explorar i el forense de l’Audiència Nacional, perquè siguin els mateixos magistrats que determinin si ha de ser eximit de responsabilitat penal per una demència sobrevinguda, com va passar el 2021 amb la seva dona, Marta Ferrusola, ja traspassada. La defensa al·lega, en un escrit que va avançar EL PERIÓDICO, que l’expresident presenta un "diagnòstic neurocognitiu greu, del tipus Alzheimer i vascular" i, per tant, "no té, avui dia, les capacitats necessàries per defensar-se d’una manera autosuficient". Aquest deteriorament cognitiu és, a més, "irreversible, progressiu, evolutiu i sense tractament eficaç", de manera que els seus advocats intentaran evitar que sigui jutjat.

L’origen dels diners

Sigui quina sigui la decisió que s’adopti sobre Jordi Pujol Soley, al banc dels acusats s’hi asseuran els seus set fills, l’exdona del primogènit i els empresaris que presumptament els van ajudar per amagar la seva fortuna a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció demana penes d’entre 8 i 29 anys per a tota la família, per haver-se enriquit gràcies a l’ascendent del patriarca, l’expresident de la Generalitat, per a qui demana 9 anys de presó per associació il·lícita i blanqueig de capitals. Al seu torn, la defensa sol·licita la lliure absolució de tots els acusats amb l’argument que els diners que guardaven a Andorra procedien de l’herència que els va deixar l’avi Florenci.

L’origen dels diners és clau perquè hi hagi delicte de blanqueig i serà la pedra angular del judici. Anticorrupció comença l’escrit amb el comunicat que el juliol del 2014 va donar a conèixer el president de la Generalitat entre 1980 i 2003 i president de CDC entre 1989 i 2012, en què atribuïa la seva fortuna a Andorra a l’herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol. La fiscalia no dona crèdit a aquesta versió, que considera "acordada per tots els membres de la família" perquè Pujol Soley tenia diners a Andorra almenys des de 1990 i amb la seva dona va acordar que es distribuís en comptes a nom dels seus set fills. Els fons els gestionaria el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per a qui el fiscal sol·licita 29 anys de presó pels mateixos delictes que el seu pare, més falsedat, cinc delictes fiscals i frustració de l’execució.

La prescripció del delicte

Per a Anticorrupció l’herència no és més que una excusa per ocultar la "xarxa de clientelisme" que va teixir l’expresident aprofitant els seus càrrecs amb empresaris afins a CDC que es repartien els "excel·lents beneficis de concursos públics la resolució dels quals depenia de les administracions catalanes sota el control" del partit. Com que tots els membres de la família n’eren conscients, estan acusats de blanqueig i associació il·lícita, i s’enfronten, tret de Jordi i Josep, a vuit anys de presó.

Notícies relacionades

Feijóo i Abascal aparenten acord en la negociació valenciana

Sánchez defensa el fiscal general i apunta a un recurs davant el TC

Quan s’aclareixi si l’expresident de la Generalitat pot ser jutjat, començarà el judici pròpiament dit amb les qüestions prèvies, que està previst que es prolonguin durant dos dies. Les defenses hi intentaran aconseguir la nul·litat de les actuacions, per evitar in extremis el judici. Al davant hi tindran el fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo, que s’oposarà, si més no, a la majoria de les al·legacions.

Les defenses tenen previst al·legar la prescripció del delicte i la nul·litat d’actuacions perquè va partir de la denúncia de Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, a qui va explicar que l’havia acompanyat a Andorra amb bosses plenes d’efectiu. Els advocats esgrimiran que va ser animada a fer aquest pas per l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en el cas Tándem, sobre les clavegueres policials.