Congrés

ERC, EH Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i els Comuns pressionen el PSOE amb la seva pròpia llei de plurilingüisme

Els socis del Govern, a excepció de Junts, volen establir el coneixement de les llengües oficials com a requisit per accedir a un lloc públic

Eduardo Parra - Europa Press

El desembre del 2023, Pedro Sánchez i Pere Aragonès, llavors president de la Generalitat, es van reunir per primera vegada després de l’arrencada de la legislatura. En aquella trobada, el president del Govern es va comprometre a promoure una llei orgànica de «garantia del plurilingüisme». Gairebé dos anys després, han sigut tots els socis del PSOE, a excepció de Junts, els que han registrat aquest dimecres una proposició de llei de garantia del plurilingüisme per blindar que tots els ciutadans puguin dirigir-se al poder judicial, als òrgans constitucionals i a l’Administració General de l’Estat en qualsevol de les llengües cooficials –català, eusquera i gallec– amb «plena validesa jurídica».

El text, firmat per ERC,EH Bildu, el PNB, el BNG,Compromís,Més per Mallorca i els Comuns, estableix que en aquelles comunitats amb llengua pròpia oficial s’estableix el coneixement de la mateixa com a requisit per accedir a llocs de la judicatura o a llocs de treball públics; es reconeix el dret a utilitzar aquestes llengües per comunicar-se amb l’Administració General de l’Estat; s’inclouen criteris lingüístics en els procediments de contractació pública, o s’estableix que les llengües cooficials siguin «normalment utilitzades» en l’educació en aquestes comunitats.

Tots els grups han presentat la norma al Congrés. Gabriel Rufián (ERC), ha afirmat que la norma busca «compensar una anomalia», que la gent que pensa en qualsevol de les llengües oficials no es pugui dirigir a les institucions en aquest idioma; Mertxe Aizpurúa (EH Bildu) ha dit que la intenció és dotar d’un «refugi jurídic» les tres llengües; Maribel Vaquero(PNB) ha explicat que, fins al moment, «no es garanteix» l’ús d’aquestes, com estableix la Constitució; Nestor Rego(BNG) ha apuntat que la norma intenta acabar amb una «asimetria molt gran» entre el castellà i la resta de llengües oficials; i Águeda Micó i Alberto Ibáñez(Compromís) han afirmat que es busca protegir un dret fonamental.

Falta de suports

Notícies relacionades

No obstant, els socis no tenen de moment els suports necessaris per tirar endavant el text. El diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro ha explicat que han parlat ja amb els socialistes i que aquests estan «oberts al tràmit», tot i que hi ha qüestions «difícils» per als de Pedro Sánchez, com les que afecten el poder judicial. Així, Álvaro ha enviat un missatge directe al PSOE: «Si realment es creuen el que proclama cada dia Pedro Sánchez, que és que estem en un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, això s’ha de reflectir en un projecte com el nostre».

Tampoc tenen el suport de Junts. «Això està obert a altres formacions polítiques que, pel que sigui, no hi són. Nosaltres no excloem ningú», ha dit Rufián, en una referència velada als postconvergents. Després, Álvaro ha explicat que hi ha hagut negociacions amb els de Carles Puigdemont, però que aquests s’han «autoexclòs» i confien que «s’ho repensin».

Temes:

BNG PNB Compromís PSOE Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris

Falta de suports

Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Ábalos i una multa de 3,7 milions per la trama de mascaretes a Transports

El jutge que investiga Santos Cerdán el deixa en llibertat a l’entendre dissipat el risc de destruir proves