Reforma sistema

El Govern central presentarà a principis de l’any vinent una proposta de reforma de finançament autonòmic

Segons ha traslladat la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, als consellers autonòmics en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera

Hisenda proposa a les comunitats autònomes suavitzar el seu objectiu de dèficit al 0,1% el 2026

El Govern central presentarà a principis de l’any vinent una proposta de reforma de finançament autonòmic

José Luis Roca / EPC

3
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El Govern tancarà la seva proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic en els pròxims mesos. Així ho ha traslladat la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a les comunitats autònomes durant la reunió aquest dilluns del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La seva pretensió passava per posar sobre la taula un nou model abans d’abandonar l’Executiu per ser candidata a les eleccions a la Junta d’Andalusia, com ha deixat clar als consellers autonòmics del ram. En «dos mesos», segons el conseller murcià Luis Alberto Marín, o «entre «gener i febrer», segons ha ratificat la consellera andalusa, Carolina España. La madrilenya Rocío Albert ha preferit referir-se al «primer trimestre» de l’any vinent i el castellanomanxec, Juan Alfonso Ruiz, «als pròxims mesos».

La intenció d’Hisenda respecte al model de finançament passava per tractar-lo de manera genèrica en aquesta trobada, sense aterrar en la lletra petita de la proposta que prepara el Govern. Tot i que està construït l’esquelet, amb prou feines se n’ha traslladat durant la trobada l’arquitectura, com van protestar les comunitats del PP. «És el conte de la lletera», protestava la Regió de Múrcia perquè «no es diu ni quina serà la base ni els fons ni com articular-ho amb les comunitats». «És un miratge perquè no ha concretat res», criticava la consellera valenciana Ruth María Merino.

Sense concrecions, més enllà del compromís d’augmentar els recursos de les comunitats infrafinançades. La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Alícia Romero, ja es limitava abans de la trobada a valorar positivament el fet que aquest assumpte s’hagués de posar sobre la taula. Això sí, recordant que aquest tipus de negociacions són complexes i llargues.

El PP insistia prèviament en el seu rebuig, com a front comú, contra el que denominen «quota catalana», amb referència a l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. L’Executiu aposta per una mena de ‘cafè per a tothom’, però socialistes com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, no amaguen el seu temor que derivi en «privilegis» per a Catalunya. El president socialista avisava abans de la trobada que el seu govern no admetria «sota cap concepte, cap privilegi».

«No hi ha finançaments singulars, perquè la sanitat, l’educació i les prestacions socials no permeten cap tipus de privilegi», defensava a manera preventiva abans d’abordar-se aquest assumpte. La falta de consens de què es parteix dona compte de les dificultats per reformar el sistema, i més a les portes d’un cicle electoral d’autonòmiques que començarà el 21 de desembre a Extremadura i continuarà amb comicis previstos el primer semestre de l’any vinent a Castella i Lleó i Andalusia. Amb tot, l’Executiu no es resigna i aposta per moure fitxa.

Notícies relacionades

L’Executiu posa el focus en alguns dels principis de l’acord segellat el mes de juliol passat amb la Generalitat, com és el cas de la «suficiència financera», perquè siguin totes les comunitats autònomes les que rebin més recursos, o l’equilibri entre compaginar el marc bilateral amb el multilateral. Al que eviten al·ludir i deixen en l’aire és al principi d’ordinalitat, perquè les comunitats que més aporten no descendeixin per sota de la seva posició en el rànquing del que reben. I és que es tracta d’una línia vermella en una bona part del PSOE. Un debat recurrent que ha confrontat el PSC amb la resta de l’organització des de l’època de Pascual Maragall. 

Davant les crítiques del greuge, l’aposta del Govern és que la seva futura proposta per reformar el model de finançament beneficiï totes les comunitats. Es continua així l’estratègia utilitzada amb la condonació del deute, que va ser pactat amb ERC per a Catalunya i posteriorment es va encaixar estenent a la resta de comunitats autònomes.