Hisenda proposa a les comunitats autònomes suavitzar el seu objectiu de dèficit al 0,1% el 2026

Així, el Ministeri d’Economia té previst actualitzar aquest dimarts la seva previsió sobre el creixement econòmic de l’any vigent del 2,7% al 2,9%, amb la qual cosa el PIB tancaria l’any entorn dels 1,64 bilions d’euros. En qualsevol cas, la xifra final de marge fiscal que suposaria aquest dèficit de 0,1% dependria de l’evolució de l’economia l’any que ve i serà previsiblement superior als 3.280 milions, ja que la mitjana dels experts calcula que el PIB s’expandirà un 2,1% més el pròxim exercici. Si es compleix aquest pronòstic, una cosa difícil de preveure a més d’un any vista, el marge fiscal de les autonomies augmentaria a 3.350 milions.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha traslladat la proposta a les comunitats aquest dilluns al si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual ha presentat el camí fiscal plantejat pel Govern per al període 2026-2080. L’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute d’aquest trienni per a cadascun dels diferents nivells de l’administració pública (Estat, Seguretat Social, autonomies i corporacions locals) constitueix el tràmit previ per poder avançar en l’elaboració del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2026.

Procediment pressupostari

Segons el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini 2025-2028 que el Govern va pactar amb la Comissió Europea a finals del 2024, el dèficit total del país l’any que ve hauria de baixar al 2,1%, el que s’ha de veure és el repartiment entre administracions. El Govern té majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb la qual cosa la seva proposta tirarà endavant tot i que la rebutgin les autonomies governades pel PP. Una vegada superat aquest tràmit, el Consell de Ministres podrà aprovar aquest dimarts l’esmentat camí fiscal i el límit de despesa no financer (conegut com a sostre de despesa).

Els objectius d’estabilitat pressupostària passaran després al Congrés, on s’hauran de votar (no així el sostre de despesa). Si són rebutjats en una primera ocasió, la llei d’estabilitat pressupostària estableix que el Govern ha de presentar per segona vegada un nou camí o el mateix en el termini d’un mes. En cas d’un segon rebuig, la llei estableix que els projectes de Pressupostos de les diferents administracions s’han de confeccionar sobre la base dels objectius vigents. És precisament el que va passar l’any passat, quan Junts va sumar els seus vots negatius als del PP i Vox.

Més exigent

Notícies relacionades

Brussel·les millora les previsions de creixement de l’economia europea malgrat les turbulències comercials

Catalunya prepara una llei de turisme que «vetllarà per les condicions de vida dels residents»

Cada una de les administracions públiques, així, va haver de confeccionar els seus comptes anuals sobre la base dels objectius fiscals previs, que eren més exigents per a les autonomies i ajuntaments dels que va promoure el Govern. Donada l’actual situació parlamentària, és possible que torni a passar aquest any. El camí vigent estableix un objectiu de dèficit del 2,5% per a l’any que ve i és particularment generós amb l’Administració Central de l’Estat, per a la qual fixa el 2,8% el 2025 i el 2026 (l’Executiu va proposar reduir-la al 2,2% en aquest exercici, l’1,8% el 2026 i l’1,5% el 2027). Per a les comunitats autònomes, és d’un superàvit del 0,1% el 2025 i el 2026 (Hisenda la volia suavitzar a un dèficit del 0,1% fins al 2027). I en el cas de les corporacions locals, estableix un superàvit del 0,1% i el 0,2% (davant la proposta rebutjada d’equilibri fiscal).

El Govern no ha aconseguit encara aprovar cap nova llei de Pressupostos de l’Estat en l’actual legislatura. Els últims aprovats van ser els de l’exercici 2023 i són els que s’han prorrogat ja dues vegades, per al 2024 i el 2025. El repartiment dels objectius de dèficit i deute i l’aprovació de la regla de despesa per a l’any vinent havien d’haver sigut aprovats abans del 30 de juny (segons el termini establert en la llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera). Aquests passos previs són imprescindibles per poder complir un altre termini legal: el que obliga Estat, autonomies i corporacions locals a aprovar el seu corresponent sostre de despesa pressupostària per a l’any següent abans de l’1 d’agost. El Govern, a més, hauria d’haver remès a les Corts el projecte de comptes, segons fixa la llei general pressupostària, abans del 30 de setembre.