El TC rebutjarà la setmana vinent tots els dubtes del TSJ català sobre l’amnistia

En la majoria de casos els jutjats i tribunals, inclòs el TSJC, van procedir a aplicar la llei d’amnistia fins al punt que des del Tribunal Suprem es va qüestionar que els seus companys catalans no tinguessin cap dubte a l’hora d’executar la mesura de gràcia, malgrat ser la primera promulgada en democràcia, i haver sigut considerada inconstitucional per la majoria dels juristes fins pocs mesos abans.

Tot i així el Tribunal Superior català sí que va elevar tres qüestions d’inconstitucionalitat, que com va passar amb la del Tribunal Suprem, seran desestimades la setmana vinent. La més sonada va ser la relativa a la causa en la qual estaven a punt de ser jutjats per haver participat en la logística de l’1-O el diputat d’ERC Josep Maria Jové, el president del Port de Barcelona i exparlamentari, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga.

En aquest cas, la Sala Civil i Penal del TSJC no només va plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat que la setmana que ve serà desestimada, sinó també una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, a jutjar per la proposta de resolució de l’advocat general de la UE coneguda aquest dijous, correrà la mateixa sort que els dubtes elevats al TC.

Les conclusions d’aquesta figura del dret alemany no són vinculants per al Tribunal de Justícia europeu, però solen ser molt tingudes en compte per a la seva sentència definitiva sobre les qüestions que li van remetre tant el Tribunal de Comptes com l’Audiència Nacional, en el cas de la cèl·lula dels CDR a qui es van intervenir substàncies susceptibles de convertir-se en explosius.

Autoamnistia

El TSJC argumentava que no existia «justificació possible, ni jurídica ni política», per a «l’aprovació d’una amnistia que fa immunes a l’ordenament jurídic fets i conductes que han violentat aquest mateix ordre constitucional, i que ataquen drets i llibertats protegits penalment». Arribava a considerar-la «un paradigma d’acte legislatiu arbitrari, promogut pels mateixos amnistiats –autoamnistia– com a condició imposada a canvi d’atorgar majories parlamentàries de Governo (fet notori vinculat a un pacte privat entre dos partits polítics), sense previsió constitucional» i «sense arguments raonables que la justifiquin».

No obstant, aquest argument és també descartat per l’advocat general de la UE, que declara en la seva proposta de resolució que «no permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia», perquè va ser «fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat al si d’un sistema democràtic pluralista». Assenyala que «no és el resultat d’un acte unilateral imposat per un poder autoritari, sinó d’un debat i d’una votació democràtica a les Corts Generals.

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala que s’amnistiïn la malversació i el terrorisme, però objecta els terminis de la llei

El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

A més, «la seva aplicació no se sostreu al control judicial», com demostra la mateixa decisió prejudicial que s’havia plantejat, prova que «un òrgan jurisdiccional examina en el procés principal si es compleixen els requisits que la llei estableix per ser beneficiat per l’amnistia».

I, tot i que estrictament no es pronunciava sobre el delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia Carles Puigdemont, el recurs d’empara del qual encara està pendent, sí que es podia deduir que no veuria problemes a la seva amnistia, al declarar que «la protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista en l’amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió».