El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

La sentència, que ha comptat amb els vots particulars dels magistrats de sensibilitat conservadora Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, només dona la raó a l’alt tribunal en certs aspectes menors, en línia amb les tres peròs que el Constitucional ja va incloure en la seva sentència del mes de juny passat. Entre aquests hi ha la discriminació que suposa no preveure també el perdó de les persones que van poder delinquir en manifestacions contra la mesura de gràcia, perquè això suposa una vulneració del principi d’igualtat.

La sentència que va avalar la constitucionalitat de la llei d’amnistia només va posar tres peròs a la norma. Un era el que ara ha inclòs al resoldre la qüestió prejudicial del Suprem, que entenia vulnerat el dret constitucional a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l’arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama, així com el d’exclusivitat jurisdiccional.

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE donarà a conèixer les seves conclusions sobre l’amnistia el 13 de novembre

Fi de l’era Mazón: Pérez Llorca, nou president gràcies al suport de Vox

Les altres dues objeccions consistien en l’«apostilla» que es va afegir al límit temporal que preveu l’amnistia, entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, per incloure actes «l’execució dels quals finalitzés posteriorment a aquesta data». Aquest és l’únic punt que la futura sentència declara «inconstitucional i nul a l’atorgar un efecte pro futur a l’amnistia que no té justificació objectiva i raonable i que resulta, per això, discriminatori». La sentència també qüestionava haver oblidat les acusacions populars a l’hora d’escoltar les parts per aplicar l’amnistia al Tribunal de Comptes.

El ple també ha abordat el primer dels 16 recursos interposats per les comunitats autònomes governades pel PP i Castella-la Manxa. Es tracta de l’interposat per les Corts d’Aragó, que és l’únic que esmentava la malversació, tot i que no la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia al delicte pel qual es va condemnar els líders independentistes, com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i es va processar en rebel·lia l’expresident català Carles Puigdemont.