¿Quants vots dona l’avortament?

La polarització política que ja impregna tots els debats a Espanya està posant a prova també la sororitat. En els últims mesos, el vot de les dones s’ha convertit en el camp de batalla del Govern i l’oposició. Mentre el PP ha posat el focus en la prostitució, els comentaris obscens de la quadrilla Ábalos-Koldo-Cerdán i les polseres per controlar els maltractadors, el PSOE ha explotat a nivell nacional polèmiques com els cribratges oncològics a Andalusia i l’avortament a Madrid. Aquest últim tema ha fet que el Govern impulsi una reforma de la Constitució per consagrar el dret de les dones a interrompre el seu embaràs.

Un vot més volàtil que abans

L’objectiu d’uns i d’altres és evident. Alberto Núñez Feijóo mira de qüestionar l’exemplaritat de Pedro Sánchez i del PSOE per enarborar la bandera de la igualtat a fi d’atraure’s el suport d’un electorat femení històricament decantat cap a l’esquerra. A això contraataca Sánchez amb la tàctica habitual d’intentar escorar al PP cap a l’extrema dreta per demostrar davant les dones que és Vox que marca el camí a Feijóo. En el baròmetre del juliol del CIS (sondeig procliu cap al Govern), la intenció de vot al PSOE entre elles va passar del 26,17% al 19,4%, de manera que va perdre el 25% del suport femení en només un mes. Però la tardor política ha decantat una altra vegada la tendència i, segons el CIS, el 28,5% de les dones votarien ara Sánchez i el 12,3%, Feijóo.

Les enquestes del GESOP que Prensa Ibérica publica cada trimestre reflecteixen com les dones han canviat diverses vegades d’opció preferent, entre Sánchez i Feijóo, des de febrer del 2022. És a dir, com passa amb el vot dels joves, la dona s’ha convertit en un segment electoral volàtil que fa tremolar PSOE i Sumar i que dona esperances a PP i Vox. Però, en aquest cas, no ha sigut tant mèrit de Sánchez com demèrit de Feijóo. De tota l’agenda social, l’avortament és el tema més relliscós per al PP.

L’avortament, a les enquestes

¿Té sentit confrontar amb l’avortament o hi ha un consens social al respecte? Als anys 80 i 90 era una pregunta habitual del CIS. El 1979, sis anys abans de la llei que va despenalitzar l’avortament, el 60% dels espanyols estaven en contra de la seva legalització i el 27%, a favor. Però només un 19% defensava que es practiqués per lliure decisió de la dona, percentatge que va anar creixent fins arribar al 44% el 1991. El 2011, just després de l’aprovació de la llei de terminis vigent, únicament el 26% pensava que no s’havia de realitzar en cap situació i el 47% es declarava a favor.

Des d’aleshores no és un tema habitual en els estudis d’opinió, però una enquesta del CIS del 2024 sobre "ideologia i polarització" va preguntar als espanyols si compartien la següent afirmació: "S’ha de protegir la vida humana; l’avortament pot ser legal, però és immoral". La resposta va donar una majoria clara, tot i que no clamorosa. El 58,4% es mostrava en desacord, però un de cada tres (37,2%) la recolzava.

El caos del PP

Notícies relacionades

Hisenda refreda la via d’ERC per a l’IRPF i aposta per una reforma integral

El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic

Aquesta fractura fa que l’equilibri sigui complex a l’hora de fixar una posició. Per això costa d’entendre que l’alcalde de Madrid caigués en la trampa de Vox al donar suport a la seva proposta d’obligar els serveis municipals a explicar a les embarassades que es plantegin avortar la "síndrome postavortament" que els espera, i que no té aval científic. Aquest error va ser la pista d’aterratge de la lluita que mantenen el Govern central i el madrileny, amb Isabel Díaz Ayuso flirtejant amb la desobediència legal i la Moncloa estirant el xiclet amb una reforma constitucional. I Feijóo surfeja entre la divisió en el PP: defensa la llei vigent davant l’antiavortisme d’Ayuso, però proposa un registre de metges que vulguin practicar avortaments davant el d’objectors.

A Espanya l’avortament és un dret, tot i que no figuri en la Constitució. La llei de 1985 continuava considerant un delicte interrompre l’embaràs, però el despenalitzava en tres supòsits: violació, malformació del fetus i risc per a la mare. Malgrat les crítiques inicials, Aznar no va tocar la norma. Va ser Zapatero qui va impulsar la llei actual passant dels tres supòsits als terminis: la dona pot avortar lliurement fins a la setmana 14 d’embaràs, de manera que esdevenia un dret. El PP va recórrer la norma i Rajoy va promoure una reforma que enduria les condicions per avortar. Com que va generar molt aldarull, la va retirar, va sacrificar Gallardón i va esperar el Constitucional, que va avalar el text.