Reforma de la Carta Magna

15 anys de la llei de l’avortament: del ‘no’ del PP a l’intent del PSOE de blindar-la a la Constitució

La norma que va impulsar el Govern de Zapatero va ser validada pel Tribunal Constitucional el 2023

15 anys de la llei de l’avortament: del ‘no’ del PP a l’intent del PSOE de blindar-la a la Constitució
4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

«La vida del no nascut mereix ser protegida, i la llei no pot permetre que la seva disponibilitat depengui únicament del lliure albir de ningú, ni tan sols dels seus propis progenitors». Santiago Cervera, diputat del PP el 2009, va ser l’encarregat de defensar la posició del seu partit davant la llei de l’avortament impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, a les files populars s’ha assumit l’avortament com un dret, tot i que en les últimes setmanes ha provocat un intens debat en alguns sectors del partit. Una finestra d’oportunitat que ha aprofitat el Govern per impulsar el blindatge de l’avortament a la Constitució.

El 3 de març de 2010 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. La norma venia a substituir la primera llei que va permetre l’avortament a Espanya en supòsits molt concrets, aprovada el 1985. El nou text, que va comptar amb el rebuig del PP, de diversos diputats de CiU, de Coalició Canària, d’UPNi d’UPyD, permetia l’avortament fins a les 14 setmanes i 22 en el cas de risc greu per a la mare o anomalia fetal greu. A més, permetia que les joves de 16 i 17 anys poguessin avortar sense el consentiment dels pares.

Quinze anys després de la seva aprovació, el gruix de la norma amb prou feines ha canviat. No obstant, pel camí, s’ha quedat el rebuig taxatiu del PP a un text que consideraven inconstitucional, així com les reivindicacions de molts dels socis del Govern de Zapatero que demanaven ampliar a 22 setmanes la possibilitat d’avortar sense justificació mèdica o eliminar l’article 145 del Codi Penal que, encara avui, criminalitza l’avortament fora dels supòsits taxats per la llei.

El gir dels populars

Després d’aquella intervenció de Santiago Cervera, en la qual va denunciar que Zapatero buscava amb la llei de l’avortament mantenir la sensació que el Govern estava «fent alguna cosa pel país», Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa amb la promesa de derogar aquella norma. El llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va impulsar una iniciativa en aquest camí, però les protestes als carrers –l’anomenat ‘tren de la llibertat’– van obligar l’Executiu popular a fer marxa enrere. El 2015, Rajoy tan sols es va atrevir a suprimir el paràgraf que permetia a les menors de 16 i 17 anys a avortar sense el consentiment dels seus tutors, tot i que el Govern del PSOE i Unides Podem el recuperaria el 2022.

«No estem validant la resta de les qüestions que van ser objecte de recurs davant del Tribunal Constitucional, sinó que continuem mantenint els nostres dubtes respecte a la seva constitucionalitat», va assegurar el 2015 la diputada del PP Marta González quan va defensar aquella reforma. Aquella sentència va arribar el febrer del 2023, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP. «Una llei de terminis ben construïda és una llei correcta en termes generals», va admetre 13 anys després que el seu partit presentés el recurs. Tot i així, en un exercici d’equilibrisme, va insistir que l’avortament era «una qüestió polièdrica».

Un nou pas

L’únic assumpte que continuava sense compartir, va assenyalar Feijóo llavors, era que les menors de 16 i 17 anys no necessitessin el consentiment dels pares i l’única promesa que va incloure en el seu programa electoral el 2023 va ser derogar aquest aspecte. No obstant això, el debat sobre l’avortament va tornar a esclatar fa unes setmanes arran de l’aprovació d’una iniciativa de Vox, amb el suport del PP, a l’Ajuntament de Madrid per obligar a informar les dones que vulguin avortar sobre la presumpta existència d’una ‘síndrome postavortament’. Una polèmica a la qual Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha afegit més llenya al foc els últims dies.

Notícies relacionades

L’Executiu del PSOE i Sumar va aprofitar per anunciar la seva intenció d’incloure en l’article 43 de la Constitució «el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs», una cosa que molts dels seus socis li van reclamar ja el 2010. Lluny del discurs de fa 15 anys, els dirigents del PP admeten que «ja hi ha un dret a l’accés a l’avortament, que està perfectament establert en les normes i que s’està portant a terme a tot Espanya». Tanmateix, s’han mostrat en contra de donar suport a la iniciativa del Govern, i sense els seus vots serà impossible reformar la Carta Magna.

Tot i així, les posicions que abans ocupava el PP no han quedat abandonades. Al marge dels exabruptes de Díaz Ayuso sobre la creació d’un registre de metges objectors, és Vox qui encapçala el rebuig absolut de l’avortament. La seva portaveu al Congrés, Pepa Millán, assegura que la proposta del Govern suposa instaurar «la cultura de la mort». Unes paraules que fa 15 anys ningú es va atrevir a pronunciar.