Càrrec i descàrrec en la ‘Gürtel del PSOE’

"Totes les autoritats i funcionaris que intervinguin en el procediment penal cuidaran, dins dels límits de la seva respectiva competència, de consignar i apreciar les circumstàncies tant adverses com favorables al presumpte reu..."

Llei d’enjudiciament criminal, article 2.

"¿Quina és la col·laboració de Víctor de Aldama en els contractes de venda de mascaretes? ¿Com pagava als polítics? ¿Quin mecanisme de desviació de diners utilitzava?", es pregunta un inspector de l’Agència Tributària. "Jo no he vist, fins ara, aquesta col·laboració que mereix l’atenuant molt qualificat per evitar que entri a la presó", respon.

La declaració completa d’Aldama en el judici del Tribunal Suprem, relativa a la seva cooperació mitjançant la denúncia de suposats tripijocs en contractes d’obres públiques, així com la de Koldo García sobre les "xistorres" (bitllets de 500 euros), s’incorporen a les actuacions de dues peces al Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional: la peça 8, sobre tripijocs en adjudicacions, i la peça 9, secreta, sobre els pagaments en metàl·lic realitzats pel PSOE.

L’advocada Leticia de la Hoz, defensora de Koldo García, va afirmar en les seves conclusions que "confondre els llibres de caixa d’un partit polític amb la comptabilitat oculta d’una organització criminal és, en termes estrictament probatoris, un error d’inferència greu i, en termes jurídics, una vulneració del dret a la presumpció d’innocència".

En la seva declaració, García va reconèixer que, al parlar de "xistorres", es referia a bitllets de 500 euros, però en cap moment va afirmar que, al liquidar despeses a la finestreta del PSOE, se li hagués pagat amb aquests bitllets, sinònim de diner negre. "És el mateix Partit Socialista el que ha corroborat que la totalitat dels pagaments relacionats amb la gestió de la Secretaria d’Organització eren legals, estaven justificats i responien a liquidacions de despeses per caixa, amb les seves corresponents notes, comprovants i visats pel responsable d’Administració", va concloure l’advocada de Koldo.

En el judici van prestar declaració, en qualitat de testimonis, Mariano Moreno, gerent del partit entre el 2017 i el 2021, i Celia Rodríguez, secretària a la seu del PSOE. A la pregunta "¿Donaven vostès xistorres a Koldo?", amb referència als bitllets de 500 euros que Koldo García deia rebre per la seva feina, va respondre el llavors gerent:

—La caixa del PSOE, l’única caixa que té el partit, estava dotada amb ingressos procedents del seu compte de funcionament. Se seguia el procediment de tresoreria: jo sol·licitava la quantitat i el banc l’enviava. Mai vam demanar bitllets de 500, 200 ni 100 euros.

Celia Rodríguez, secretària adscrita a la Secretaria d’Organització, que va gestionar la liquidació de despeses en metàl·lic a José Luis Ábalos i Koldo García, va declarar que els pagaments realitzats pel PSOE, tant en efectiu com mitjançant transferència, comptaven amb suport documental en forma de tiquets o justificants de despesa.

Són declaracions de testimonis obligats a dir veritat. Tot i que els fiscals no les considerin rellevants, almenys podrien incorporar-se –com sí que es fa amb les considerades proves contra reu– a la peça secreta dedicada als pagaments en metàl·lic a la caixa del partit.

Però l’altra gran col·laboració que esgrimeix José Antonio Choclán, advocat d’Aldama, la relativa a les adjudicacions manipulades d’obres públiques, ¿què ha donat de si?

Estimacions. Especulacions judicials. ¿Segur? Vegem-ho.

A l’enviar Santos Cerdán a presó el 27 de juny del 2025, el jutge Leopoldo Puente va assenyalar: "Sembla raonable considerar també que Santos Cerdán obtindria alguna mena de benefici econòmic per a si mateix i/o per a tercers; convida a considerar-ho la relació vertical que mantenia amb els altres dos [Ábalos i Koldo]".

Aturem-nos un moment. El magistrat, a petició del fiscal Alejandro Luzón i de les acusacions populars dirigides per la direcció lletrada del Partit Popular, enviava a presó Cerdán. "Sembla raonable que Cerdán obtindria alguna mena de benefici econòmic", assenyala.

El magistrat especula. "Però és que, a més, el botí indiciàriament obtingut representa un percentatge insòlitament mínim en el marc d’aquesta mena d’operacions delictives", afirma. I conclou la interlocutòria, rematant l’especulació: "Per hipòtesi".

"Si l’import del premi econòmic és l’1% del valor de les adjudicacions –percentatge encara molt contingut per la indeguda adjudicació de les obres–, això hauria constituït, per hipòtesi, i en termes comparatius amb altres operacions semblants (no infreqüents, per desgràcia), un premi equivalent a una quantitat superior als cinc milions d’euros, diverses vegades més gran que la part que indiciàriament corresponia a Ábalos i García. Això reforça així la idea que més persones, físiques o jurídiques, a més d’Ábalos, García i Cerdán, poguessin haver-se lucrat de les esmentades adjudicacions, eventualitat que no pot ser descartada en aquest moment".

Notícies relacionades

El Suprem rebutja excarcerar Koldo al persistir el risc de fuga

El fiscal manté la petició de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola

És a dir, el magistrat instructor envia a presó basant-se en una hipòtesi i en la possibilitat d’altres beneficiaris; una hipòtesi que, segons afirma, "no pot ser descartada en aquest moment".

Onze mesos després, quan la petició del jutge a l’UCO realitzada en aquells dies de juny del 2025 – l’entrega d’un informe sobre el patrimoni de Cerdán – ni tan sols s’ha complert, es pot preguntar: ¿quin sentit va tenir enviar-lo a presó durant sis mesos? Ara Choclán, d’una banda, i Luzón, de l’altra, coincideixen a defensar l’atenuant molt qualificat per a Aldama, quan l’especulació del jutge Puente sobre el suposat botí de cinc milions d’euros ha quedat en foc d’encenalls; quan s’ha pogut comprovar que va ser una afirmació temerària plasmada ni més ni menys que en una ordre de presó redactada en una tarda d’estiu.