Els independentistes van a la Diada amb el veto al PSC enterrat

L’últim partit a abandonar aquest veto ha sigut la CUP. Va ser el mes d’abril quan els anticapitalistes, que fins aleshores sempre havien sigut reticents a qualsevol tracte amb els socialistes, van començar a negociar amb el Govern d’Illa un decret sobre vivenda. Uns dies més tard arribarien a un acord. La diputada Laure Vega no va tenir objeccions a reivindicar que aquest pacte –firmat a quatre bandes entre el PSC, ERC, els Comuns i la CUP– havia suposat una "conquesta social". La decisió d’aixecar el veto va sacsejar internament l’organització. La prova és que uns mesos després la diputada de la CUP Laia Estrada deixaria l’escó, entre altres qüestions, pel seu desacord amb la deriva pragmàtica d’arribar a acords amb l’Executiu socialista.

Junts també va ser al seu dia un dels partits més bel·ligerants en contra dels grans pactes amb els socialistes, tot i que tècnicament mai van deixar de practicar-los als ajuntaments. En el seu cas, el veto va caure molt abans, quan el 2023 van decidir fer president Pedro Sánchez a canvi de l’amnistia. A més, la setmana passada es va produir una foto que va esborrar definitivament aquesta prevenció al PSC: la reunió entre Carles Puigdemont i Salvador Illa a Brussel·les. És cert que en la trobada Junts va tenir molt a guanyar perquè va suposar el reconeixement implícit de Puidgemont com a interlocutor de ple dret del Govern malgrat la seva situació judicial. Però, alhora, també va acabar amb aquest rebuig públic de qualsevol acostament als socialistes catalans.

El partit independentista que primer va trencar el tabú va ser ERC, que fa anys que va començar a pactar de manera recurrent amb el PSOE al Congrés. El moment àlgid va arribar l’agost del 2024 quan els republicans van votar a favor de la investidura d’Illa. Això probablement explica que, a aquestes altures, ERC ja pugui parlar sense draps calents del tema. Dimarts, a Catalunya Ràdio, el líder del partit, Oriol Junqueras, va abordar l’assumpte. La seva tesi és que arribar a pactes amb el PSC no et converteix en menys independentista. "ERC vol la independència de Catalunya, però en aquest moment no hi ha les majories per construir aquest projecte", va admetre. És per això que, com "sí que hi ha majories per resoldre" altres assumptes com el nou finançament per a Catalunya, ERC recorre als pactes amb Illa.

En el camp de les entitats independentistes, Òmnium Cultural ha fet exactament la mateixa evolució. Mai va ser partidària del president Illa, però ha arribat a acords amb ell vinculats, sobretot, a la defensa de la llengua catalana. L’única organització independentista de relleu que es manté fidel al veto és ara com ara l’ANC. L’entitat que presideix Lluís Llach considera que qualsevol acostament al Govern suposa un gest "autonomista" i un retrocés en la lluita per la independència. "Salvador Illa és el senyal que l’independentisme ha tocat fons", va dir Llach aquesta setmana en una entrevista amb EL PERIÓDICO. L’altre actor independentista que manté un veto estricte és Aliança Catalana, però aquí la situació és diferent. És el mateix Govern el que manté un cordó sanitari contra el partit d’Orriols.

Que Junts, ERC i la CUP hagin aixecat el veto al PSC no significa que ara s’entreguin sense més ni més als socialistes ni que Illa pugui pensar en una legislatura agradable en els pròxims quatre anys. De fet, ara mateix, cap dels tres es planteja negociar els pressupostos catalans del 2026. No obstant, sí que és una altra constatació del canvi de rasant de la política catalana i dels codis en els quals es va moure durant el procés.

Trobada històrica

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

Els actes institucionals de la Diada van començar ahir amb la tornada del protagonisme del Parlament i la hissada d’una gran senyera a les portes de la institució, que es mantindrà visible tot l’any i que va inaugurar un ritual que es repetirà cada 10 de setembre per obrir l’agenda de l’Onze de Setembre. L’acte va servir, a més, de punt de trobada històric, reunint cinc dels vuit presidents des de la restauració de la democràcia: Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Pere Aragonès i Salvador Illa. Tot i així, hi van haver absències destacades, com la de Pasqual Maragall, Quim Torra i Carles Puigdemont, que encara espera l’aplicació de la llei d’amnistia.

La cerimònia es va inspirar en la hissada que l’expresident Maragall va inaugurar el 2004 al Parc de la Ciutadella. Aquesta tradició es va mantenir fins al 2008, quan la crisi va obligar a retallar despeses. Disset anys després, i gràcies a la voluntat de l’actual president de la Cambra, Josep Rull, el Parlament torna a ocupar el centre de la celebració. La cerimònia també va reunir la plana major de la política catalana: consellers del Govern, diputats del PSC, Junts, ERC i Comuns (PP, Vox, CUP i Aliança Catalana van declinar la invitació), i expresidents del Parlament com Benach, Núria de Gispert, Laura Borràs i Anna Erra.