Puigdemont dilata el pronunciament del TC perquè se li apliqui l'amnistia en recusar tres jutges

Fonts del TC assenyalen a EL PERIÓDICO que el moviment del president de Junts no s'esperava al tribunal de garanties pel retard que suposa en la tramitació de la seva pròpia impugnació, sobretot, perquè en ella plantejava com a mesura cautelar que se li aixequés l'ordre de detenció que hi ha vigent en contra seva per al cas que torni a Espanya. Assenyalen que els arguments que esgrimeix no són nous i no s'inclouen entre els que solen prosperar al Constitucional, segons la política general de recusacions que manté. Però, sobretot, perquè, encara que fracassi en el seu intent d'apartar-los, la majoria del ple del TC continua sent progressista.

El ple que comença aquesta setmana tenia previst admetre a tràmit els recursos d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia als processats en rebel·lia pel delicte de malversació, que són, a més del propi Puigdemont, els 'exconsellers' Lluís Puig i Toni Comín. No obstant això, només es podrà continuar amb el pla previst respecte als empars presentats per aquests dos últims, perquè el pas fet pel president de Junts implica que, abans de prendre qualsevol altra decisió, s'hagi de resoldre la seva recusació.

La ponència de l'incident contra els tres magistrats de sensibilitat conservadora ha correspost a la magistrada Laura Díez Bueso, però per molta diligència amb la qual aquesta l'abordi serà impossible que es resolgui en els pròxims plens convocats. D'aquí que ja no es prevegi decisió sobre l'admissió a tràmit de l'empara de l'expresident fins almenys l'octubre. Les fonts consultades assenyalen que fins i tot existiria el risc que encara es retardés més i li hagués correspost a un altre magistrat i aquest no veies urgència per avançar la resolució de la recusació a altres assumptes que ja tingués sobre la taula.

Motius de recusació

L'incident de recusació, de 36 pàgines, argumenta que Enrique Arnaldo ha de ser apartat de la resolució del recurs d'empara de Puigdemont per la seva relació amb el PP, partit que va reclamar el seu empresonament insistentment -diu-, i per la seva amistat amb els membres del tribunal que va jutjar el 'procés' Manuel Marchena i Antonio del Moral, així com amb el fiscal general de l'Estat que va signar la querella que va obrir el procediment que va acabar en la condemna dels líders independentistes, el mort José Manuel Maza.

L'advocat Gonzalo Boye argumenta que ha de ser apartat per publicacions de 2015, 2016 i 2021. En aquesta última destaca una elegia de l'exfiscal general que va morir a l'Argentina. L'incident relaciona la pèrdua de parcialitat que li atribueix amb les al·legacions que va plantejar al seu dia contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i l'aleshores magistrat del tribunal Antonio Narváez, que van acabar apartant-se dels recursos del 'procés'.

Notícies relacionades

Puigdemont reclama al TC que li aixequi l'ordre d'arrest per "defensar la democràcia parlamentària consagrada a la Constitució"

El Suprem confirma que no amnistia Puigdemont i obre la via perquè recorri al TC

En el cas d'Espejel, a més de la seva relació amb el PP, partit que l'escrit esgrimeix que la va enaltir al TC, i la seva afiliació a la conservadora Associació Professional de la Magistratura, la recusació es remet al vot particular que va emetre a favor de la condemna del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que va ser finalment absolt per l'Audiència Nacional.

Contra Macías al·lega entrevistes en les quals va participar i, en concret, una en la qual l'escrit afirma que va comparar Puigdemont amb els "nazis" i es va declarar amic de l'instructor de la causa en contra seva al Suprem, Pablo Llarena. També es critica la "frontal oposició" a l'amnistia que va mostrar com a vocal del Consell General del Poder Judicial, el que va fer que quedés apartat a instàncies del fiscal general de les deliberacions per determinar si l'amnistia era constitucional.