El primer gran parc fotovoltaic estarà a Alcarràs abans de final d’any

L’objectiu final és que aquest complex solar aporti en total 400 megawatts, i duplicarà la potència solar instal·lada en tot el territori català

Parque de placas solares (energías renovables) en Alcarràs.

Parque de placas solares (energías renovables) en Alcarràs. / Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
G. C.

Alcarràs (Segrià) es convertirà en els pròxims mesos en escenari d’un gir energètic de gran importància. Abans que acabi l’any, quatre parcs fotovoltaics de l’empresa Solaria començaran a injectar electricitat a la xarxa, un salt significatiu en la potència renovable instal·lada a Catalunya. Els plafons estan situats a Vallmanya, entre granges de porcs, camps d’ordi i fruiters i molt a prop d’una antiga masia propietat de la dona de Francesc Macià.

Als 200 megawatts que aportaran aquestes quatre plantes se sumaran el 2025 els 100 megawatts dels dos parcs que posarà en marxa la companyia Ignis. Més endavant, si tot avança segons el previst, s’afegiran uns altres 100 megawatts procedents de dues plantes de l’empresa IB Vogt.

L’objectiu final és que aquest complex solar d’Alcarràs –alguns el qualifiquen de "macroparc"–, operat per tres empreses, aporti en total 400 megawatts. Això implica doblar la potència elèctrica instal·lada actualment en parcs fotovoltaics a la comunitat autònoma: d’uns 400 megawatts en terra agrícola se’n passarà a 800. En conjunt, si es tenen en compte també les plaques solars en teulades, la capacitat passarà de 1.663 megawatts a més de 2.000.

El projecte, que ha requerit més de quatre anys de tramitació, està a punt de ser realitat. En aquests moments s’ultimen les obres de la línia d’evacuació de l’electricitat, una infraestructura que ha generat reticències entre alguns veïns i pagesos. Una vegada conclosa, les plantes de Solaria començaran a subministrar energia. "Els ambiciosos objectius de 2030 arribaran aviat i necessitem parcs importants com aquest per aconseguir aquesta fita", afirma Marta Morera, directora general d’Energia.

Per al Govern, el pas de gegant que suposarà el complex d’Alcarràs demostra que, en la transició energètica, els grans projectes són necessaris. "L’autoconsum, l’estalvi, l’eficiència i les comunitats energètiques són imprescindibles –sosté Morera–. Però si volem una economia descarbonitzada i, alhora, donar resposta a la demanda, també fan falta parcs de dimensions considerables", afegeix.

Salvador Salat, portaveu a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), coincideix amb la dirigent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Energètica: "Només amb l’autoconsum i les teulades no arribarem a la meta". "És urgent fer un salt qualitatiu en potència instal·lada, i per arribar a això s’han de construir les plantes", defensa. "Sempre parlem de la teoria i de com plantejar els projectes, però sense grans parcs no podem guanyar experiència i analitzar què s’ha fet bé i què es pot millorar", afirma.

Salat posa l’exemple d’Extremadura: "Fa tant temps que executen projectes que han arribat a un nivell d’excel·lència molt elevat quant a la integració de la biodiversitat, a l’acceptació social i a les mesures compensatòries". "El projecte d’Alcarràs és dels primers de la nova etapa [concebuts des del 2019, quan es va posar fi a la moratòria de renovables] i, malgrat estar molt treballat, encara no té en compte les últimes mesures de disseny i els nous criteris", remarca aquest expert.

Paradigma del futur

Notícies relacionades

En uns mesos, Alcarràs concentrarà més de la meitat de la potència elèctrica fotovoltaica instal·lada a Catalunya. "Soc conscient que provoca un canvi en el paisatge, però estem contents de contribuir a un factor tan necessari com disposar d’energia neta produïda aquí sense dependre de petroli i gas procedent de països de dubtosa democràcia", diu l’alcalde del municipi, Jordi Castany (ERC). Alcarràs cobrarà tres milions d’euros per acollir aquestes instal·lacions. Segons UNEF, aquest és l’exemple a seguir: "En els pròxims anys, s’han d’anar construint més plantes d’aquesta mida".

"Les plantes estan ubicades en una mateixa finca i no ha perjudicat els petits agricultors", precisa Castany. "Són diferents promotors que aprofiten una mateixa línia d’evacuació per traslladar l’energia", destaca Morera, que també reconeix que el nou model energètic, malgrat resoldre problemes econòmics, ambientals i socials, no està exempt d’impactes. Les línies d’evacuació són justament l’element que més discòrdia ha generat. "S’intenta arribar a acords amb els afectats, però és cert que seria millor que la línia fos soterrada, com en l’àrea que hi ha a prop de la ciutat de Lleida", assegura l’alcalde.

Temes:

Govern