El Govern es reserva la decisió de desclassificar documents previs a 1980

La llei d’informació classificada aprovada ahir pel Consell de Ministres deixa en mans del Govern la decisió de prorrogar o no el termini de 45 anys que estableix per a la desclassificació automàtica dels documents considerats d’"alt secret", els de màxima protecció. Si s’al·leguen motius de defensa o seguretat nacional, es podrà estendre la seva classificació durant 15 anys més. Una decisió que recaurà en el Consell de Ministres, segons va confirmar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. A la Moncloa reconeixen que es tracta d’una picada d’ullet al PNB i altres socis que advocaven per deixar aquestes decisions en mans polítiques en lloc d’organismes com el CNI.

Les categories de secrets oficials, que s’homologuen als establerts pels països de la UE i l’OTAN (alt secret, secret, confidencial i restringit), seran determinades per diferents òrgans. En el cas de l’alt secret i el secret només podrà determinar-les el Consell de Ministres. La norma estableix així el que o els que tindran la competència per classificar i desclassificar la informació, i és exclusiva del Govern, a proposta del cap de l’Executiu o dels ministres, les de més protecció. Només excepcionalment, per llei, es podrà establir algun document com d’alt secret. Bolaños també va explicar que l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada dependrà del seu ministeri.

Per a l’"alt secret" s’estipula la desclassificació automàtica transcorreguts 45 anys, que només es podran prorrogar una vegada i de forma motivada per 15 anys més. La informació classificada com a "secret" es desclassificarà passats 35 anys i només serà prorrogable deu anys més, també de manera excepcional i motivada. En la categoria de "confidencial" s’estableix un termini de desclassificació automàtica d’entre set i nou anys no prorrogables. I, finalment, la informació classificada com a "restringit" es desclassificarà en un termini de quatre i cinc anys, que tampoc es podran prorrogar.

Depenent de quan es tramiti la norma, que ara s’enviarà al Congrés, entrarien dins de les desclassificacions automàtiques els secrets oficials relatius al cop d’Estat del 23F. En la hipòtesi que vagi al BOE l’últim trimestre d’aquest any, entraria en vigor un any després, a finals del 2026 a causa de la vacatio legis, per la qual cosa "entraria el 23F", ha aclarit el titular de Presidència i Justícia. Això sí, "tret de" aquelles informacions que a decisió del Consell de Ministres es consideri que puguin afectar la seguretat nacional i la defensa, va matisar Bolaños en roda de premsa.

En el nou text s’estableixen així automatismes de desclassificació, una de les principals qüestions que havia reclamat històricament el PNB per evitar la discrecionalitat en les pròrrogues. Des de l’Executiu defensen que amb aquesta nova norma, Espanya "se situa en línia amb les legislacions més avançades en matèria d’informació classificada". Com a exemple esmenten França, Dinamarca o Suècia, que compten terminis més extensos per a la desclassificació que els previstos en aquesta llei.

Bildu s’ha desmarcat ja de la proposta a l’entendre que els terminis són massa extensos. Per part del PNB, la seva portaveu, Maribel Vaquero, va assenyalar que el text "està encara lluny de la nostra proposta", però va mostrar voluntat de negociació per arribar a un acord.

Crims de lesa humanitat

Notícies relacionades

Illa viatja a la Xina per consolidar Catalunya com un soci fidel

La confusió de Llarena

La denominada llei d’informació classificada busca "dotar l’ordenament jurídic espanyol d’un règim actualitzat i d’acord amb els estàndards internacionals en la matèria". En la seva part expositiva justifica, segons es va recollir en l’avantprojecte, que l’"accés a la informació pública i bon govern, exigeixen escometre una actualització del règim jurídic de la informació classificada".

El projecte de llei també estipula que "la informació relativa a grans violacions de drets humans o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació". D’altra banda, la norma introdueix un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada, amb sancions que van dels 30.000 euros en els supòsits menys greus als 2,5 milions d’euros en els més greus.