Defensa s’enfronta a Presidència per treure-li la competència sobre secrets oficials en la nova reforma

«Em sembla bé que des del més civil, que és Presidència, es pugui portar aquest control», celebrava el president dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban, durant una entrevista aquest matí a la cadena SER. La norma també contempla que l’òrgan per regular les competències en la matèria, l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependrà del Ministeri de la Presidència. A la Moncloa reconeixen que es tracta d’una picada d’ullet al PNB i altres socis que advocaven per deixar aquests mecanismes en mans de decisions polítiques en lloc d’organismes com el CNI.

El canvi de titularitat de la competència de fixar què és secret d’Estat està així en el centre de la forta dissensió al si del Govern i del disgust de Defensa amb la nova llei presentada aquest dimarts pel ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. En el departament d’aquest últim ho justifiquen a l’argumentar que el seu departament és «transversal» i que això ja passa en gran part dels països europeus i de l’OTAN, on s’atribueix aquesta facultat al departament encarregat de la coordinació interministerial «a causa de la transversalitat de la informació que pot ser classificada». A més, afirmen que els ministeris de Defensa, Interior i Exteriors podran seguir, d’acord amb la norma, classificant documentació.

A Defensa consideraven les aigües quietes entorn d’aquest assumpte des del maig del 2023, data en què es va creure conclosa una discussió similar sobre la competència, i també suscitada en origen per la pressió del PNB com a aliat parlamentari de l’Executiu. Fonts del ministeri relaten que l’assumpte de la desclassificació de secrets no es va moure des d’aleshores i «tot estava en pau fins que arriba el dilluns 14».

En aquesta data, segons aquesta versió, Presidència explica als altres ministeris el projecte. «Donen només 24 hores per informar els ministeris, i va sí o sí a comissió», expliquen les fonts esmentades.

Segons aquesta versió, el dimarts 15 va entrar l’assumpte enterament redactat en la reunió de secretaris i sotssecretaris d’Estat que ha preparat l’últim Consell de Ministres. La incomoditat de Defensa es fa patent, però no és l’única. També brollen les reticències d’Interior. «És lògic –comenta un executiu d’aquest ministeri–. Imagini’s que a la Policia li traguessin Estrangeria… o a la Guàrdia Civil, el Servei Marítim». El PNB ha reconegut que el departament de Fernando Grande-Marlaska ha presentat fins i tot «més resistències» a acceptar les seves reivindicacions que el de Defensa.

Malgrat la tensió, l’assumpte acaba anant en vermell al Consell de Ministres. En l’ordre del dia, els temes van en verd o en vermell. Vermells són els temes més importants, els que són més susceptibles d’explicar-se en roda de premsa.

Secrets militars

Entrant a Madrid pel nord-oest, entorn de l’autopista A-6, hi ha les dues seus en disputa. A l’esquerra, el complex del CNI, dependent del Ministeri de Defensa i on actualment s’allotja l’Oficina Nacional de Seguretat, que custodia els secrets oficials. A la dreta, la Moncloa i els seus edificis d’oficines, on el ministre Bolaños vol traslladar aquesta oficina.

La qüestió no és només el canvi de vorera, és també de personal. Actualment, un centenar de funcionaris estatutaris del Centre Nacional d’Intel·ligència treballen en la tramitació dels secrets d’Estat.

La dilució en l’engranatge de la Moncloa inquieta molt a Defensa, i no només pel que fa referència a secrets militars. Si finalment el projecte de llei prospera en l’actual redacció, «espero que no posin personal eventual a treballar en això, que a la Moncloa abunda, ja que seria una vulnerabilitat de seguretat molt gran», sospesa una altra font afectada, i sorpresa amb les presses de la nova llei.

Terminis de desclassificació

Notícies relacionades

Feijóo planteja ampliar el tipus de delicte pel qual es pot expulsar un immigrant regularitzat

El Parlament aprova augmentar el finançament de les places d’escola bressol fins als 1.800 euros

La norma estableix així qui tindrà la competència per classificar i desclassificar la informació, i seran exclusives del Govern a proposta del cap de l’Executiu o dels ministres les de més protecció. Només excepcionalment, per llei, es podrà establir algun document com d’alt secret.

Per l’«alt secret» s’estipula la desclassificació automàtica transcorreguts 45 anys, que només es podran prorrogar una vegada i de forma motivada per 15 anys més. La informació classificada com a «secret» es desclassificarà passats 35 anys i només serà prorrogable 10 anys més, també de forma excepcional i motivada. En la categoria de «confidencial» s’estableix un termini de desclassificació automàtica d’entre set i nou anys no prorrogables. Finalment, la informació classificada com a «restringida» es desclassificarà en un termini de quatre i cinc anys, que tampoc es podran prorrogar.