Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

Després de l’assassinat de l’activista ultraconservador Charlie Kirk, el PP ha importat el missatge divisiu del president dels EUA: si això és el que volen l’electorat conservador i les xarxes socials i ell ha tornat a la Casa Blanca, copiem-lo, deuen haver conclòs a la seu de Génova. Al cap de poques hores de la mort de Kirk, Trump, en comptes d’enviar un missatge cridant a la calma, ja que no tenia cap informació encara sobre qui era l’assassí ni què el va portar a aquesta salvatjada, va responsabilitzar del crim l’«esquerra radical». Que Vox calqués aquesta maniobra per carregar contra el Govern espanyol estava, lamentablement, descomptat, pel seguidisme de Santiago Abascal al president nord-americà, però que ho fes Tellado amb un missatge escrit i pensat a les xarxes socials, sí que va ser xocant. «Obro debat», va afirmar el número dos del PP a X (abans Twitter), portant a Espanya un episodi dels EUA, país que ha entrat en una preocupant etapa de violència política. «¿Què passaria a Espanya si una persona d’ultradreta assassinés a trets un activista d’esquerres?», es va preguntar. La barrabassada del president dels EUA va ser assumida pel PP, que ha rematat així una escalada verbal que va començar dies abans amb Tellado dient que aquest curs «es començarà a cavar la fossa on reposaran les restes d’un Govern que mai hauria hagut d’haver existit» i amb Feijóo insultant a Instagram Pedro Sánchez: el president dels populars va copiar la befa d’Ayuso del «m’agrada la fruita». 

«Vox és molt amunt a les enquestes», deia, preocupat, aquest dijous un dirigent que forma part del nucli dur de Feijóo. Sense iniciatives polítiques treballades i només removent l’«odi visceral, com fa Trump», els radicals continuen creixent, assenyalava un senador del PP. «Hem deixat de conquerir votant de centre i, a sobre, tot això mobilitza els socialistes desencisats, perquè el relat d’anar contra Trump i la ultradreta els funciona», va continuar aquesta font. Que Sánchez juga a donar ales a Vox és una obvietat i alguns dirigents amb molts triennis al PP assenyalen que és just el que va intentar Mariano Rajoy amb Pablo Iglesias el 2015 i el 2016, quan semblava que Podem era una amenaça per al PSOE.  

Aquella estratègia de Rajoy va buscar col·locar el marc mental d’«Iglesias o jo», menystenint Sánchez, igual que ara el president del Govern busca l’«Abascal o jo», menystenint Feijóo. En els dos casos, a més, forjar aquest dilema permet no parlar de corrupció. El 2015 i el 2016, el PP va guanyar les dues eleccions generals que hi va haver malgrat tenir sobre la taula alhora els greus casos de la Gürtel, Kitchen i Púnica, entre d’altres. Ara, Sánchez ha d’evitar parlar del fet que els seus dos secretaris d’organització (José Luis Ábalos i Cerdán) estan implicats en un escàndol de comissions il·legals i que estan investigant la seva dona i el seu germà.

Notícies relacionades

Mazón remodelarà el seu Govern quan es compleixi un any de la dana

Iglesias justifica l’escola privada dels seus fills per la "pressió social"

Feijóo, al mirar d’imitar Vox i Trump, està posant fàcil a Sánchez i els seus ministres que dediquin les seves intervencions a assenyalar la deriva en què ha entrat un polític que es venia com a moderat. Recordatori amistós: en el seu discurs de proclamació com a líder del PP (abril del 2022) va prometre una oposició temperada i va assegurar que volia arribar a pactes d’Estat. L’últim que li ha proposat Sánchez després dels incendis forestals l’ha rebutjat malgrat que el 75% dels espanyols ho veuen necessari. 

Simplificar el llenguatge és una cosa que sempre busquen els partits i les urnes ho solen premiar. Ayuso, el 2021, ho va aconseguir amb «comunisme o llibertat», per no abordar les morts a les residències per covid o la situació de la sanitat. No hi ha urnes a la vista, però tots estan començant ja a filar els relats.