Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

El primer, ¿com es troba?

Eufòric. Vaig començar l’any molt malament, amb una malaltia que gairebé acaba amb mi, però per sort la vaig poder superar i m’he recuperat al cent per cent. Quan estava en la fase final de recuperació, em van trucar de La Manchester, la productora de ‘Col·lapse’, i em van preguntar si em faria gràcia fer-me càrrec del programa. Per descomptat, vaig dir que sí. Després d’aquesta malaltia m’havia plantejat fins i tot deixar de treballar. És tan fàcil morir-se que vaig pensar que havia d’aprofitar tot el que havia treballat per anar als països que no havia visitat i fer tot el que no havia fet. Però, és clar, fer un programa setmanal a TV3...

Era un caramel.

Sí, perquè a més em confiaven la direcció del programa, que per a mi és molt important. En els últims 25 anys he estat dirigit per professionals excel·lents, d’altres no tant, i res depenia de mi. Tornar a ser el responsable del que surt en pantalla em fa il·lusió.

¿Què ha descobert de vostè mateix que no coneixia per culpa d’aquesta malaltia tan greu que va patir?

T’adones de sobte que canvien les prioritats, que has de dir que no quan és que no, que no has de fer el que no et ve de gust. Ha sigut una gran lliçó per a mi. Ja no necessito quedar bé amb ningú o dissimular. Si faig alguna cosa és perquè em surt del cor. Si no m’agrada ho declino amb tota l’educació.

En la presentació de la temporada de TV3 va dir que amb ‘Col·lapse’ torna a fer televisió de qualitat. ¿Sent que no n’ha fet els últims anys?

Els últims anys he fet televisió de qualitat. Emportar-te a 9.000 quilòmetres de casa, a una illa en un cai d’Hondures, a conviure 16 persones i que no es matin té molt mèrit. Fer un programa així és molt sofisticat tècnicament i això significa qualitat. Si no tens bons professionals això no tira endavant. Però també és qualitat una entrevista pausada i reflexiva, escoltar el que et diu el convidat, ser honest en les preguntes i reaccionar a partir de les respostes. Tot això ho dic perquè en aquests programes de gran pressupost que es fan a les cadenes estatals tot està molt escaletat, molt mil·limetrat, i té molt mèrit.

No hi ha espai per improvisar.

Això resta espontaneïtat. No veracitat, perquè tots els ‘realities’ que he fet han sigut cent per cent reals, no hi havia trampa, però el pesentador està molt condicionat per: d’aquí a tres minuts ens n’anem a publicitat. A ‘Col·lapse’, al ser responsable dels continguts, em sento més còmode.

¿El programa seguirà la mateixa línia respecte a quan el feia Ricard Ustrell?

Ustrell feia un programa reposat i jo crec que ara ens sortirà més picat. Les coses importants es diuen sempre en els primers cinc minuts d’una entrevista o un debat, i després s’ha d’anar més a l’essència. ‘Col·lapse’ és líder d’audiència, té l’Ondas, així que està clar que és un bon programa, però crec que al plat principal se li pot afegir una guarnició, més continguts. I això també enllaça amb una cosa molt important, que és que la tele ens ha demanat 30 minuts més de programa. Això ens permet provar amb seccions i col·laboradors i que, si funcionen, es quedin.

¿Que sigui el programa líder dels dissabtes a la nit és una pressió afegida?

Si comences un programa de zero, no saps si a final de mes encara l’estaràs fent. En canvi, si en comences un que ja està consolidat, tens l’avantatge que la gent el coneix. El que has de procurar és que la gent que el veia no se’n vagi. És millor començar un programa de zero? Hi va haver èpoques de la meva vida que sí. Ara, potser perquè m’ho prenc amb més calma, em ve de gust la proposta de fer un format que ja existeix, i procurar cuidar-lo, mimar-lo, perquè creixi.

¿Quin és el seu gran repte a ‘Col·lapse’?

Mantenir l’audiència que té i, si podem guanyar algun punt més, millor.

Abans que es fes oficial el seu fitxatge per ‘Col·lapse’, quan ja hi havia rumors sobre el fet que el presentaria vostè, el diputat Agustí Colominas (Junts) va demanar garanties a la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament per assegurar el «pluralisme polític» en el programa després de l’arribada d’un presentador «de reconegut prestigi però que no és pròxim a les sensibilitats sobiranistes». Què té a dir d’aquestes valoracions sobre vostè?

En una seu parlamentària i en una democràcia no s’ha d’assenyalar ningú per la seva manera de pensar. A més, és que jo mai he fet cap declaració en aquest sentit, la gent no sap si soc sobiranista o no.

El 3 d’octubre compleix quatre dècades a la televisió. ¿Quin balanç en fa?

He arribat a fer 40 anys a la tele perquè he tingut la gran sort, que no mèrit, d’haver tingut més èxits que fracassos. Aquest és el balanç d’una carrera. Si tens més exitos que fracassos, vas tirant. Però que un programa tingui èxit depèn de tantes coses... Per exemple, del que posa la competència a la mateixa hora.

¿Descarta en el futur fer algun concurs?

No. De fet tinc una il·lusió, que és fer un gran concurs amb Marta Torné. Ja tenim el format i tot, i es dirà ‘El Gran Continental’, que serveix tant en català com en castellà. Va ser una idea que vam tenir fa dos anys i que, de moment, on l’hem presentat, no ens han fet cas.

Notícies relacionades

La SER estrena programa

Mariló i David

Ara que coincidiran a TV3 (ella presenta ‘Eufòria’) poden vendre-la a 3Cat.

Jo encantat.