Borja Suberviola, metge intensivista: «Als hospitals cada vegada veiem més infeccions que acaben en sèpsia»

A més, afegeix, és una patologia que és «relativament freqüent», una emergència mèdica potencialment mortal que es produeix quan el cos té una resposta immune descontrolada i extrema a una infecció. El volum de pacients «és important i, tot i que crec que això anirà canviant amb el protocol del Codi Sèpsia, el que és el registre i la seva notificació encara està una mica en procés de desenvolupament a escala nacional», aclareix.

Que un hospital tingui aquest protocol assistencial coordinat vol dir que s’ha organitzat per reconèixer veloçment els pacients que presenten una sèpsia. Dona avantatge. Com quan existeix un ‘Codi Ictus’ o un ‘Codi infart’. «Està amplíssimament distribuït a escala nacional. Crec que gran part de les ucis dels hospitals espanyols tenen implementat un ‘Codi Sèpsia’, però és veritat que, com tots els codis, requereix un cert temps, una posada al dia i una actualització de noves evidències, nous tractaments...», indica l’intensivista.

L’infart o l’ictus

Des del punt de vista de les xifres, la sèpsia té una incidència que és «equiparable o fins i tot una mica superior a patologies que la població en general coneix molt bé com, precisament, precisament, l’infart de miocardi o l’ictus». «El problema és que, d'una banda, es coneix poc; és a dir, en general el terme sèpsia –amb mala fama, admet– no ha calat i hi ha una falta d’educació. No és tan senzill d’entendre, fins i tot els símptomes són supervariables», detalla.

La sèpsia és una infecció, insisteix. I, als hospitals, cada vegada veuen més infeccions. «Primer, perquè tenim una població que cada vegada, afortunadament, té més esperança de vida i té més possibilitat de desenvolupar-les. Tenim més tractaments quirúrgics, immunomoduladors... i hi ha un munt de patologies digestives, reumatològiques, neurològiques, que es tracten amb fàrmacs que són molt efectius, que controlen molt bé el problema per al qual estan indicats, però que alteren el sistema immune», desgrana.

Tots aquests factors, diu el doctor, van generant un «caldo de cultiu». És a dir, hi ha una població en risc cada vegada més elevada. «I això genera que hi hagi un nombre més elevat d’infeccions que puguin tenir una evolució desfavorable i derivar en sèpsia».

Li preocupen els retards en el tractament que «empitjorin el pronòstic clarament». L’intensivista adverteix: cal fer una cultura de detecció precoç. «Moltes vegades a nosaltres mateixos, en els serveis d’urgències, que moltes vegades estan massificats, o en pacients que estan hospitalitzats, ens costa identificar aquests malalts».

Bacteris resistents

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

El fet positiu és que «si et tracta un especialista adequat, si et posa un tractament adequat i si ho fa a temps, el més normal és que sobrevisquis, no tens per què morir. Sèpsia no és igual a mort, igual que uci no és igual a mort», incideix.

Hi ha bacteris resistents al tractament de la sèpsia? Puntualització del doctor: «Un bacteri resistent ho és perquè és resistent a determinats antibiòtics. Però això no vol dir que una infecció produïda per un bacteri resistent sigui intractable, el que passa és que habitualment aquest tipus d’infeccions, estem igual, es presenten en pacients que tenen una sèrie de factors de risc. Cada vegada tenim més antibiòtics nous que són efectius davant aquests bacteris, però lògicament no podem utilitzar-los alegrement en tots els pacients perquè al final perdran la seva funció», conclou.