Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

«Al principi no ho vèiem clar, però vam negociar algunes contrapartides, vam fer el pas i ara podem dir que vam ser testimonis de la primera reintroducció de linxs ibèrics al país», explica Osório, encara ple d’orgull. Fa temps que està jubilat, però continua sent exigent amb els responsables del projecte ‘LIFE Lynxconnect’, un programa europeu –el tercer consecutiu centrat en aquest felí– dissenyat per connectar poblacions disperses de l’animal.

«Cal vigilar perquè últimament les perdius escassegen», es queixa Osório. Pedro Sarmento, de l’Institut de Conservació de Natura i Flora (ICNF), li respon immediatament i dialoga amb ell per llimar diferències i trobar punts d’acord.

Minuts després, tots dos pugen a la furgoneta que recorrerà aquesta espècie de ‘sabana’ lusitana. Un voltor negre sobrevola el paisatge i, de seguida, les daines apareixen fent salts. Sarmento decideix aturar la furgoneta en un punt clau. «Aquí hi sol haver un parell d’exemplars», justifica. L’expedició surt del vehicle i comença a avançar en silenci, fins que passa l’inesperat: un linx ibèric irromp entre els matolls, es mostra durant diversos segons i desapareix de nou en la vegetació. «És una sort poder veure’ls així perquè són esquius i, tot i que sàpigues que hi són, es deixen veure en poques ocasions, és una loteria», afirma, per donar valor a l’albirament.

Plans conjunts

El que passa a la vall del Guadiana, entre Espanya i Portugal, es replica a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia. Després que el linx ibèric se salvés de l'extinció i després sortís de l'uci, ara el repte és unir poblacions disperses. A Portugal, es tracta de connectar l’àrea de Mértola (Baix Alentejo) i voltants (aquí va ser alliberat Litio, el linx que el 2018 va arribar fins a Santa Coloma de Cervelló) amb el nord de l’Algarve.

Aquesta última regió va ser escollida lliurement pels linxs per viure-hi el 2019. «Els animals es van expandir de nord a sud de manera natural i, a partir d’aquest succés, es va optar per realitzar noves introduccions per millorar la varietat genètica de l’espècie», recorda João Alves, responsable del programa ‘LIFE’ actual a la zona.

A finals d’estiu, el projecte està a punt d’arribar a la seva fi i es pot afirmar que ha tingut èxit. El pròxim repte potser serà conquerir nous territoris, sense deixar de reforçar les poblacions ja consolidades. Aragó, Madrid i Catalunya són les tres que es van interessar per aquests plans, però cap de les tres autonomies ha arribat a arrencar. Catalunya va defensar reintroduir el felí, però els agricultors van pactar amb el Govern suspendre el pla.

El gran obstacle per continuar fent passos (la gran meta és aconseguir que l’estat de conservació sigui declarat ‘favorable’) és la possible falta de fons europeus. L’esborrany de pressupostos de la Unió Europea per al 2028 proposa finalitzar els programes mediambientals ‘LIFE’. En més de 30 anys de vida, aquests plans han permès finançar més de 6.000 projectes a Europa, entre ells els de recuperació del linx ibèric i l’os bru. Alves admet que sense el suport d’un ‘LIFE’ és molt més difícil obtenir pressupost i dur a terme accions potents perquè les comunitats acceptin el linx i se’l sentin seu.

Negociació constant

La clau per conquerir nous territoris és persuadir els habitants de les àrees seleccionades. Un bon exemple d’això són les negociacions constants amb els caçadors. Quan un gran hisendat de referència accepta la presència del linx, això serveix d’exemple per a altres zones. «El linx desplaça la guineu i la densitat de conills, si no és excessiva, no es veu delmada, alhora que eliminen els conills malalts», afirma Sarmento.

A Martinlongo, a prop d’Alcoutim, hi ha un dels vedats més grans de caça de Portugal. El seu gestor, Carlos Alcario, es mostra indignat i sobreactua una mica amb els responsables del ‘LIFE’ per la suposada «falta de recolzament». «No ens ajuden prou i no ens han facilitat el finançament que sí que tenen els caçadors i agricultors del Baix Alentejo», protesta. Sarmento, com ja va fer a Mértola, utilitza la seva habilitat per convèncer-lo que l’ICNF està fent tot el possible per invertir en la gestió del vedat i assegurar l’abundància de perdius i conills. La visita acaba amb una encaixada de mans amistosa.

Aquestes petites disputes són habituals en el dia a dia de totes les persones que gestionen el linx a Espanya i Portugal, sobretot en nous territoris de connexió. «Es tracta de buscar l’entesa amb els agricultors, ramaders i caçadors perquè entenguin que l’animal pot ser beneficiós per a ells», considera Sarmento. També es treballa amb els veïns dels pobles. A Furnazinhas (que forma part de les anomenades «aldees dels linxs» a Portugal), els avis han participat en un mural i una escultura. I els alumnes de les escoles han elaborat un llibre divulgatiu sobre l’animal.

El treball dels responsables del ‘LIFE Lynxconnect’ que es desenvolupa en 4 comunitats autònomes i a Portugal té dos carrils paral·lels. Mentre perfils com Sarmento es mouen amb astúcia pel territori perquè l’acollida local sigui còmplice i calorosa, d’altres se centren en tasques de millora de l’hàbitat i rastregen la muntanya a la recerca del rastre real del linx.

Notícies relacionades

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

La sèpsia causa 17.000 morts a l’any i afecta el 5% dels ingressos hospitalaris

Paulo Dias, un d’ells, aboca una petita quantitat d’orina de linx a prop de les càmeres per obtenir imatges precises i així disposar de censos més precisos. Dias adverteix del perill d’un nou embassament que es preveu construir: «Projectes com aquest o els parcs fotovoltaics sense compensacions poden complicar el futur dels linxs en aquesta vall, ja que molts d’ells estan en zones no protegides». I en una tercera via, hi ha la burocràcia a Europa, que de moment, encara subvenciona els projectes ‘LIFE’.

Les últimes dades confirmen els bons resultats del mètode. A Espanya hi ha ja 2.047 linxs i 354 a Portugal (2.401 en total). Castella-la Manxa, amb 942 individus, és la comunitat amb més exemplars, seguida pels 836 d’Andalusia i els 254 d’Extremadura. A Múrcia i Palència, les poblacions encara estan en procés de consolidació.