Catalunya tindrà un finançament «singular i generalitzable» i gestionarà de manera compartida alguns impostos

La reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat celebrada al Palau de la Generalitat ha servit per anunciar els 10 principis del nou finançament, que respectarà el principi d’ordinalitat i que comptarà amb una quota de solidaritat, tot i que encara no s’ha especificat la quantia que s’entregarà a l’Estat ni s’ha detallat el calendari del traspàs.

Sense sortir del règim comú

Perquè l’autonomia estigui en disposició de recaptar, gestionar i liquidar tots els tributs, com es va pactar entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa, els dos governs han acordat reforçar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), un desplegament que es coneixerà la setmana vinent, quan l’empresa Indra –a la qual se li ha encarregat un pla director– doni a conèixer la seva proposta.

Amb els recursos actuals de l’agència, en la qual treballen unes 800 persones (a les quals se sumen unes 200 places noves), i els mitjans informàtics de què disposa (diferents als que utilitza l’agència estatal) és inviable que Catalunya assumeixi la gestió de l’IRPF l’any vinent en solitari, ja que ara maneja 5.000 milions d’euros d’aquest impost que ascendirien fins als 30.0000 milions si es traspassés avui. Peraixò s’ha acordat una gestió compartida entre les dues administracions d’aquest impost, com ja es va anunciar per a l’impost a la matriculació i es continuarà acordant amb altres tributs de manera gradual. Una mena de banc de proves perquè s’entreni l’accés a les dades, els tràmits per a la recaptació i els mètodes informàtics amb què treballa la hisenda estatal.

Però aquesta decisió és també una via de l’Estat per defensar que l’autonomia catalana no surt del règim comú, sinó que el nou sistema permet atorgar més autogovern a Catalunya sense perdre la centralitat del model conjunt. Amb aquesta nova arquitectura, Catalunya obtindrà els ingressos, entregarà a l’Estat un percentatge d’aquests per pagar les despeses dels serveis que presta a la comunitat i la resta ho administrarà segons les seves competències. Una vegada executat aquest repartiment, la Generalitat farà una nova aportació a l’Estat –la quota de solidaritat– i el Govern farà una altra injecció de recursos per cobrir les competències singulars, no homogènies, que té Catalunya. La idea és que desapareguin els fons amb què es financen les autonomies, com el de Garantia; el de Suficiència; el de Cooperació i el de Competitivitat.

Per al Govern, aquest model suposa un «canvi de paradigma» que avança cap a una «corresponsabilitat fiscal», que respecta la resta d’autonomies, però que atorga més protagonisme a Catalunya. És per això que insisteixen que el que s’ha acordat és extrapolable a tots aquells territoris de l’Estat que ho reclamin.

Pendent dels canvis en la llei

No obstant, hi ha un escull perquè Catalunya assumeixi la gestió dels impostos en solitari, que és la normativa vigent. Per això ERC registrarà una proposició de llei al Congrés dels Diputats,com va avançar aquest diari, per modificar tres lleis vigents: la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la que regula el finançament de les autonomies de règim comú, i la llei de cessió de tributs. ERC es prepara per registrar aquesta mesura en solitari, però quedarà en mans del PSOE i de la resta dels socis d’investidura de Pedro Sánchez que tiri endavant. Una majoria que sembla complexa de lligar, ja no només perquè impacta en el finançament d’altres autonomies i hi ha reserves en partits com Compromís i reticències en Junts perquè no és un concert econòmic com el del País Basc, sinó també pel setge al president pels casos de corrupció en el PSOE. Així que, fins que no s’aprovin els canvis en la legislació, tots els tributs que s’acordi ‘delegar’ es gestionaran de manera compartida entre l’agència estatal i la catalana.

Notícies relacionades

La Moncloa enquadra l’acord amb la Generalitat en la «corresponsabilitat fiscal» i dona per garantida la «solidaritat»

Junts veu «decebedor» el pacte per a un finançament singular de Catalunya: «No és un concert econòmic»

La nova arquitectura del model de finançament ha tornat a evidenciar la distància entre els grups que recolzen el Govern i la resta de l’hemicicle. El Govern ha reunit els grups parlamentaris, abans de començar la comissió bilateral, i ni el PP, ni Vox, ni la CUP, ni Aliança Catalana hi han acudit. I la cita tampoc ha servit per convèncer Junts, que ha criticat l’acord perquè «no hi ha un nou model de finançament», ja que «no hi ha ni un euro més per a Catalunya». D’altra banda, els Comuns han donat el seu aval al pacte.

La gran absència en la cita ha sigut la de la ministra María Jesús Montero, que mai s’ha sentit còmoda en aquesta negociació, sobretot des que va assumir el rol de candidata del PSOE a Andalusia, i que ha delegat en el secretari d’Hisenda, Jesús Gascón, la màxima representació del seu ministeri. No obstant, el càrrec de més rang a la taula ha sigut el del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. La delegació catalana ha estat liderada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, i la d’Economia, Alícia Romero.