Les claus del nou finançament de Catalunya: un model amb 10 pilars i diverses incògnites

La idea fundacional és que el nou sistema estarà més vinculat als tributs que els ciutadans paguen als seus respectius territoris, per la qual cosa Catalunya tindrà més «capacitat de regulació» sobre els impostos. La llista de tributs és llarga, per la qual cosa falta veure la lletra petita per saber quins podrà regular i quins no. Ara per ara, l’únic que se sap és que la Generalitat tindrà més pes en la recaptació de l’IRPF.

L’objectiu és que el nou model estigui vinculat a la recaptació de tributs, la Generalitat i el Govern projecten el «desplegament de la hisenda catalana». L’Agència Tributària de Catalunya, creada el 2008, recapta ara uns 5.000 milions d’euros dels més de 50.000 milions que a Catalunya es paguen en impostos. Si la Generalitat passa a gestionar l’IRPF, la capacitat de recaptació creixerà en 25.000 milions més.

En l’actual model, les comunitats de règim comú es financen a través de diversos fons estatals. Són el fons de Garantia, el de Suficiència, el de Cooperació i el de Competitivitat. Fa anys que Catalunya es queixa que la gestió d’aquests fons la perjudica. La idea doncs és que «desapareixin els fons que compliquen el sistema» i donen peu a «resultats incoherents».

La idea és que el nou model s’ajusti a les necessitats de totes les comunitats. Així, el Govern promet «transparència» en «el càlcul de la cistella de tributs». També garanteix que l’«anivellament» entre comunitats amb menys i més capacitat econòmica es farà «d’acord amb criteris objectius». Cal veure quins criteris seran.

La Generalitat assegura que Catalunya sortirà guanyant amb el nou sistema, però assumeix el compromís de continuar aportant recursos a la solidaritat interterritorial. Amb aquesta nova arquitectura, Catalunya obtindrà els ingressos, entregarà a l’Estat un percentatge d’aquests per pagar les despeses dels serveis que presta a la comunitat i la resta ho administrarà segons les seves competències. Una vegada executat aquest repartiment, la Generalitat farà una nova aportació a l’Estat –la quota de solidaritat– i el Govern farà una altra injecció de recursos per cobrir les competències singulars, no homogènies, que té Catalunya.

Aquesta és una de les qüestions més demanades per tots els governs catalans de la dues últimes dècades: que es respecti el principi d’ordinalitat. Això passa perquè, repartits els ingressos per a l’equilibri entre comunitats, els recursos per càpita de les autonomies més riques no quedin per sota del dels territoris menys rics.

Les comunitats autònomes tindran més capacitat normativa sobre els seus tributs. Cal veure fins a quin punt tindran marge. Això sí, els governs autonòmics hauran de respectar «la legislació europea» i es crearan «mecanismes addicionals» perquè no puguin fer «competència fiscal a la baixa». Aquests mecanismes buscaran evitar el dúmping fiscal, és a dir, que els governs autonòmics puguin fer baixades agressives d’impostos per atraure capitals i perjudicar comunitats veïnes.

La previsió és que Catalunya pugui tenir «competències específiques» que facin que el seu model sigui «singular» en alguns aspectes. Aquesta és una de les qüestions més obertes de la proposta, ja que ni el Govern ni la Generalitat expliquen que es concretaran aquestes singularitats.

Notícies relacionades

Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model

La Moncloa enquadra l’acord amb la Generalitat en la «corresponsabilitat fiscal» i dona per garantida la «solidaritat»

El nou model vol acabar amb el sistema actual d’«avançaments» pel qual l’Estat avança els recursos a les comunitats i, al cap de dos anys, els liquida. És a dir, als dos anys paga la diferència. Amb aquesta fórmula es generen desajustos i les comunitats mai saben amb precisió de quants recursos disposaran.

L’últim pilar és el més polític. El Govern assumeix el compromís que, malgrat que ha negociat de manera «bilateral» aquest acord amb la Generalitat, el model pactat sigui «generalitzable» al conjunt de comunitats. Per exemple, totes aquelles que ho desitgin també podran potenciar les seves respectives hisendes autonòmiques i participar en la gestió de l’IRPF. Aquest últim punt busca garantir el «principi d’igualtat» entre territoris i blindar-se davant possibles impugnacions com les que ha anunciat el PP.