El Govern i la Generalitat reforçaran la hisenda catalana per cogestionar l’IRPF

L’acord que totes dues administracions signaran en una reunió a Barcelona de la comissió bilateral Estat-Generalitat reconeixerà la voluntat de Catalunya d’"aprofundir en el seu autogovern" per mitjà de "desplegar la hisenda catalana per gestionar d’una manera progressiva els impostos". Precisarà, a més, que aquesta voluntat és "compatible" amb un "model tributari federal" que doni a totes les autonomies "més capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció" sobre els seus tributs, segons fonts de la negociació.

¿Com es traduirà a curt termini aquest desplegament més ampli de la hisenda catalana? L’acord entre el Govern i la Generalitat situarà com a exemple a seguir l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT), conegut com l’impost de matriculació. Al febrer el Govern i la Generalitat ja van pactar que l’agència catalana faria servir aplicacions de l’agència estatal per "assumir progressivament tasques de gestió en l’impost".

Doncs bé, en el pacte que s’assolirà en la comissió bilateral d’avui es recollirà que "el que s’ha acordat respecte" de l’impost de matriculació "es pot replicar en l’IRPF i en altres impostos" en àmbits com ara l’assistència al contribuent, la gestió i el control. En definitiva, s’acorda que per primera vegada es gestionarà l’impost d’una manera conjunta i es deixa oberta la porta perquè la Generalitat vagi guanyant de mica en mica més protagonisme. No es recull, però, que la fita final sigui que la Generalitat recapti d’una manera exclusiva l’IRPF el 2026.

L’acord que se subscriurà obligarà a reforçar l’ATC. Fundada el 2008, actualment disposa d’una mica més de 800 empleats, a qui la Generalitat ha anunciat que en sumarà 200 més. A més, l’executiu català ha encarregat a Indra un nou pla de creixement per anar de mica en mica guanyant múscul per tenir la capacitat necessària per poder assumir altres tributs.

Model exportable

Una altra de les qüestions clau del pacte és que deixa per escrit que els avenços tributaris que s’hagin pactat entre l’Estat i la Generalitat seran exportables a la resta d’autonomies del règim de finançament comú (totes, tret d’Euskadi i Navarra). Així, en el text que s’ha treballat entre totes dues administracions es reflecteix l’aposta per un "model de gestió tributari en xarxa" entre la hisenda estatal i les administracions tributàries autonòmiques, de manera que les comunitats que ho desitgin podran "assumir progressivament més competències gestores", atenent sempre una "coordinació" amb l’agència de l’Estat.

Amb aquest redactat el Govern pot al·legar que no es donen privilegis a la Generalitat –una de les qüestions que sempre ha defensat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero– i intentar blindar-se davant possibles impugnacions. Per la seva banda, la Generalitat pot reivindicar que Catalunya lidera la reforma del nou finançament. Cal veure si l’acord d’aquest dilluns també reflectirà canvis en el model actual de repartiment de recursos entre les autonomies, que la Generalitat vol que es faci seguint el principi d’ordinalitat i amb una quota de solidaritat afegida.

Sense el suport d’ERC garantit

La negociació del finançament s’ha produït a tres bandes: tot i que les converses formals són entre el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat de Salvador Illa, també hi ha participat ERC. El motiu és que la necessitat de millorar el finançament sorgeix de l’acord d’investidura d’Illa que van signar fa un any el PSC i el partit d’Oriol Junqueras.

Ara com ara, els republicans no veuen amb bons ulls el que han pactat l’executiu estatal i el català. Consideren que deixa en una posició de "subordinació" la hisenda catalana respecte de l’estatal. El mateix Junqueras va sortir dissabte a pressionar Sánchez i Illa perquè donessin a l’Agència Tributària de Catalunya un paper molt més protagonista, atès que en el pacte d’investidura es fixava que era la Generalitat la que havia de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos", si bé s’establia que seria "en coordinació amb l’Estat i la Unió Europea". "La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’ATC, tret dels de naturalesa local", es reafirmava en aquell pacte. Si no ho fan, els va advertir que ERC no negociarà els pressupostos estatals del 2026 ni tampoc els de la Generalitat. Això deixaria tots dos executius sense la llei més preuada de qualsevol govern, la que li permet tenir comptes públics actualitzats.

Com a mesura de pressió als socialistes, Junqueras va anunciar que el seu partit registrarà els "pròxims dies" al Congrés una proposició de llei perquè Catalunya pugui recaptar "tots els impostos". Aquesta proposta, en principi, serà més ambiciosa que la que acordaran aquest dilluns el Govern i la Generalitat en la comissió bilateral. La seva idea és, amb aquesta norma, atraure els socialistes a les seves posicions. De nou, amb l’amenaça dels pressupostos sota el braç: aquesta llei a canvi de negociar els comptes públics.

Notícies relacionades

Junts veu «decebedor» el pacte per a un finançament singular de Catalunya: «No és un concert econòmic»

Sémper anuncia que li han detectat "un tumor cancerigen" en "fase primigènia"

Així doncs, no posa ningú en dubte que en la cita d’aquest dilluns entre governs es posarà la primera pedra per millorar el finançament de Catalunya. La incògnita és si, a banda dels socialistes, tindrà cap altre suport. Perquè algun dia tiri endavant haurà de passar pel Congrés i ara com ara no té prou vots.

En la reunió, la delegació catalana estarà liderada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, i la d’Economia, Alícia Romero. La de l’Estat estarà encapçalada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el secretari d’Hisenda, Jesús Gascón. Destaca l’absència de la ministra Montero, que no s’ha sentit mai còmoda en aquesta negociació, sobretot des que va assumir el rol de candidata del PSOE a Andalusia.