El fals vincle

Fins al moment hi havia en cercles judicials de Madrid la idea que el jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, estava embarcat en el cas de la dona del president del Govern per una obcecació personal, vaja, que l’establishment benpensant es desmarcava d’ell i dels seus repetits errors i rampells, gairebé sempre expressió del seu menyspreu del dret de defensa i de la seva afecció al seu exercici de jutge inquisidor.

Però el jutge Peinado no és una persona aïllada socialment per així dir. Tant freqüenta una hípica com acudeix a esdeveniments madrilenys, com per exemple la presentació del llibre El enjambre, de Manuel Medina, l’advocat que va crear l’influent bufet Medina Cuadros, íntim amic de Núñez Feijóo. Medina Cuadros acabava de ser contractat aquells dies per Koldo García i la seva exdona, mesos abans de ser detingut.

Ara la informació publicada per aquest diari dimarts revela que la secció 23 de l’Audiència de Madrid –integrada als efectes de la instrucció de Peinado pels magistrats María del Rosario Esteban Meilán, José Sierra Fernández i Enrique Jesús Bergés de Ramón (ponent)– ha decidit "salvar una causa que es troba en un viatge enlloc a través del presumpte tàndem inventat Cristina Álvarez-Félix Bolaños". Quan s’objecta que són magistrats de llarga experiència, la resposta és: "Quan s’aparten del dret penal com a tal per un biaix polític, els antecedents queden al marge".

Anem a veure. Al rebre l’exposició raonada del jutge Peinado, en la qual sol·licita imputar l’actual ministre de Justícia i anterior secretari general de la Presidència del Govern, Félix Bolaños, per un imaginari delicte de fals testimoni –contractació de Cristina Álvarez com a assistenta de Begoña Gómez–, la Sala d’Admissió de la Sala Segona del Tribunal Suprem va sol·licitar un informe al fiscal de sala del Tribunal Fernando Prieto. En el seu escrit va posar en relleu inexactituds –que són habituals i que l’esmentada secció de l’Audiència de Madrid coneix de sobres perquè les ha assenyalat– i va assenyalar que reprodueix afirmacions del ministre que no van ser tals. També va assenyalar que el jutge no acabava d’explicar la tipicitat dels delictes i que no es podia admetre aquesta classe d’exposicions raonades.

Hi ha una frase que Prieto va introduir: "No és funció que incumbeixi a la Sala Penal extreure com si fos un saurí les evidències delictives". Mètode saurí: és el mètode que utilitzen els radioestesistes o saurins per localitzar pous d’aigua subterrània que es poden explotar per al seu ús.

Doncs mireu per on, és precisament el que ha trobat el jutge Peinado a la secció 23 de l’Audiència de Madrid. En la interlocutòria que resol l’apel·lació contra l’apel·lació de l’acte d’imputació de Cristina Álvarez, assistent de Begoña Gómez, els magistrats escriuen amb un llenguatge docte allò que Peinado ha expressat de qualsevol manera. I Peinado, conscient de la seva addicció a la distracció, s’ha afanyat a elevar aquesta resolució a la Sala d’Admissió de la Sala Segona del Tribunal Suprem. El mètode saurí, fiscal Prieto dixit, els permet afirmar que, "al tolerar aquest comportament il·lícit, potser no està cometent un delicte de malversació, que només es podria plantejar en cas que cobrés un sou sense deixar cap de les funcions per a les quals estava contractada, però sí que és un element fàctic de la màxima transcendència a l’hora de poder acreditar la seva solidaritat amb el pla de l’autor, ja que la seva posició institucional reforça la possibilitat d’influència de la conducta de la principal investigada [Begoña Gómez], que es mou en aquests llimbs de poder no institucionalitzats".

La teoria, per tant, és que el càrrec de la dona del president es troba en "aquests llimbs de poder no institucionalitzats". Si Álvarez va consentir aquesta decisió al complir activitats que excedien les seves funcions de col·laboració amb Begoña Gómez per també actuar en assumptes privats, "la seva connivència o anuència amb aquesta conducta ve a redundar en l’element clau de la influència subjectiva de la conducta constitutiva de possible tràfic d’influències". I vet aquí el que és necessari investigar, segons els tres magistrats, amb ponència de Bergés de Ramón.

La "clara i palmària desviació de les tasques d’un funcionari públic respecte del que haurien de ser les seves funcions d’ajuda, de mera col·laboració i acompanyament institucional, de seguretat i protocol, a la persona lligada per vincles maritals amb el president del Govern, pot haver sigut voluntàriament utilitzada, des d’un inici, com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats i, el que és més important, oferts des d’una estructura institucionalitzada de poder com és la Secretaria General de la Presidència del Govern". Els magistrats afirmen que des d’aquesta estructura de poder "podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada, mentre reforça davant tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada, apuntalant l’aura d’indubtable influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat del Palau de la Moncloa podia tenir tota la seva activitat privada". Els magistrats saurins, dit amb tot el respecte, doncs, han assenyalat el camí de la investigació i el jutge Peinado endossa la interlocutòria a la Sala d’Admissió, és a dir, que l’Audiència de Madrid demana que es faci aquesta investigació. Atenció, magistrats de la Sala d’Admissió del Tribunal Suprem.

Notícies relacionades

El PSOE situa Feijóo darrere de l’operació Camps contra Mazón

Junts no descarta pactar amb el PP, però avisa Feijóo que imposarà les mateixes condicions que Sánchez

La secció 23 parla d’"aquest entramat del Palau de la Moncloa, és a dir, assumeixen com a fet provat que Cristina Álvarez en formava part. Problema: l’assistenta de la dona del president de Govern podrà ser en uns "llimbs de poder no institucionalitzat", però sí que està clar, perquè Begoña Gómez no és la primera, que és part del gabinet de Presidència. I no és el mateix, tot i que pugui sonar el mateix, que la Secretaria General de la Presidència. El càrrec que va ocupar Bolaños fins al 2021.

És clar que la secció 23 és aliena a la imputació d’imaginari fals testimoni de Bolaños que invoca Peinado.