Catalunya buscarà recaptar l’IRPF el 2026 a través d’una proposició de llei

L’Agència Tributària catalana es reforçarà per ampliar la plantilla i per assumir més impostos

zentauroepp31387315 barcelona 8 10 2015    agencia tributaria catalana en la cal171206184715

zentauroepp31387315 barcelona 8 10 2015 agencia tributaria catalana en la cal171206184715

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El model per a un finançament singular de Catalunya començarà a dibuixar-se dilluns vinent en una nova cita de la comissió bilateral Estat-Generalitat a Barcelona. Després que el Govern, la Generalitat i ERC acordessin donar-se dues setmanes més de marge al límit fixat inicialment per al 30 de juny, tots dos executius establiran les línies mestres del nou esquema, basat en el fet que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos i en el principi d’ordinalitat, juntament amb una quota de solidaritat, tal com consta en l’acord que va permetre la investidura de Salvador Illa. No es preveu, però, que ja es presenti un quadre final de com es calcularà això últim i, per tant, de com quedarà la recaptació i lliurament a l’Estat. Això es deixarà per a una altra reunió de la bilateral cap a finals d’any.

Però, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en la comissió s’abordarà un primer pas, l’elaboració d’una proposició de llei que es registrarà al Congrés que permeti a Catalunya recaptar l’IRPF el 2026. "Això passarà", insisteixen fonts de la Generalitat sobre el nou rol de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) a partir de l’any que ve, conscient que es requereix una injecció de fons extraordinària per reforçar la plantilla. Això permetria a la Generalitat complir un altre dels compromisos que va adquirir amb Esquerra, aquesta vegada sí dins del termini, sense que abans s’hagi de tenir lligat el nou model de finançament.

La postura de Junts

En tots dos governs tenen clar que els postconvergents faran valer el pes dels seus set diputats a la Cambra per intentar marcar perfil propi amb el finançament, atès que fa mesos que denuncien que la proposta dels republicans no és un concert econòmic com el que reclamen, perquè, tot i que sigui singular, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, defensa que sigui extrapolable a les singularitats d’altres comunitats autònomes. És precisament aquesta la condició que ha anat imprimint el Govern central quan li demanen pel finançament de Catalunya, ja que, igual com va fer amb la condonació del deute del FLA, pacta amb els partits catalans mesures a les quals després es puguin acollir altres regions. Però no solament Junts pot ser un escull –tot i que les fonts consultades veuen "difícil" que puguin argumentar un no a atorgar més competències per a Catalunya–, sinó també la resta de les formacions que recolzen Sánchez, com ara Compromís, que s’ha desvinculat de Sumar i que exigeix també beneficis per al País Valencià, o Podem, que ja s’ha despenjat de la majoria de la investidura.

Davant el terratrèmol polític que viuen el Govern central i el PSOE després de destapar-se la implicació del ja exsecretari d’organització del partit, Santos Cerdán, en la trama de corrupció acotada inicialment a Koldo García i José Luis Ábalos, les parts van acordar donar-se més temps per negociar. En el calendari pesava el comitè federal dels socialistes de dissabte passat, i la compareixença que Sánchez farà demà al Congrés dels Diputats. La dilació en les dates no va ser un obstacle per a ERC, que feia setmanes que advertia que s’estimava més sortir-ne amb un bon acord que no pas complir els terminis amb un anunci "buit".

Mentrestant, la Generalitat ha anat pressionant el Ministeri d’Hisenda perquè respongui a les demandes catalanes. Fonts de la negociació confirmen que el Govern central va trigar a atendre les peticions, malgrat la pressió de la consellera d’Economia, Alícia Romero, conscient que havia de complir amb ERC. "La part catalana ha fet la feina", asseguren.

Notícies relacionades

El que s’ha acordat fins ara és el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, per anar augmentant la plantilla perquè sigui en disposició de recaptar l’IRPF quan l’encaix legal estigui lligat. La previsió és que la comissió bilateral de dilluns vinent permeti reforçar encara més aquest òrgan perquè pugui assumir la gestió d’altres impostos i s’avanci per aquest flanc sent conscient que el model trigarà a arribar. Encara més quan no és clar si la legislatura espanyola arribarà al 2027.

En l’última comissió bilateral celebrada també a Barcelona, ja es va acordar que compartiria la gestió de l’impost sobre la matriculació. I ara, a més de muscular la hisenda catalana, l’objectiu és que es formalitzi el finançament singular com un compromís també del Govern central, tot i que només sigui viable ara com ara impulsar una primera part.