Dirigents del PP alerten contra l’excés de confiança

Una part del partit avisa que l’enfonsament del PSOE no garanteix la pujada dels populars i miren cap a Vox

Dirigents del PP alerten contra l’excés de confiança
3
Es llegeix en minuts
Isabel Morillo

"En temps de Felipe González i José María Aznar, perquè es moguessin dos punts a les enquestes passava un any i hi havia molt treball darrere. Ara n’hi ha prou amb dos tuits i tres declaracions llampec en tots els mitjans de comunicació i volant a les xarxes socials perquè les enquestes es moguin deu punts". Aquesta reflexió d’un dirigent del PP que ja estava a les cuines electorals del partit quan Aznar va aconseguir l’alternança política a Espanya resumeix bé com ha canviat la política espanyola, molt més volàtil i incerta i amb una adhesió a les sigles molt menys fidel que en els anys 90 i 2000. Apunta també a un sentiment generalitzat en el tancament del congrés del PP: compte amb l’eufòria i a començar a repartir carteres del Govern.

Aquest avís va estar en boca de molts dirigents populars ahir als passadissos d’Ifema. Les eleccions generals del juliol del 2023 segueixen allà com un fantasma. Llavors l’excés de confiança i la proclamació d’una majoria absoluta que mai va arribar va deixar Alberto Núñez Feijóo a l’oposició contra tot pronòstic. En el PP hi ha qui agita aquest fantasma després de dos dies de festa i eufòria al conclave nacional. I el símil amb el futbol és inevitable. "Que a l’Atlètic li vagi molt malament no significa que el Reial Madrid guanyi la Lliga. Cal anar molt amb compte a estar més pendents del rival que de nosaltres mateixos", va afegir un altre exdirigent amb molts triennis de militància en el PP.

"Comparacions odioses"

"Totes les comparacions són odioses", va avisar Feijóo en la seva entrada al congrés aquest diumenge i abans de fer un discurs on va obrir la seva investidura com a president del Govern al diàleg sense vetos, amb Vox o amb el PSOE, fins i tot amb els nacionalistes. Un sol partit amb cordó sanitari: Bildu. Dissabte les imatges antagòniques del Comitè Federal i del congrés nacional del PP van mostrar dos estats d’ànim oposats. El tancament de files amb Feijóo, esquivant conflictes i diferències que han quedat enterrades però que hi són, ha sigut la tònica general. Davant la pregunta de com ha anat el congrés, molts en el PP responien: "Afortunadament, molt bé".

En aquest "afortunadament" va implícit el temor superat queesclatessin assumptes controvertits que han sigut sepultats per la imatge d’unitat al voltant del líder. Va passar sense més soroll l’aposta d’Isabel Díaz Ayuso d’unes primàries que siguin d’un militant, un vot, fórmula descartada per Génova amb un cop de porta que no ha regirat el PP madrileny. Es va superar la presència del president del PP valencià, Carlos Mazón, que s’ha passejat, fotografiat i alternat als passadissos d’Ifema sense que el debat sobre la seva successió el perseguís. Miguel Tellado ha sigut rebut com el nou lloctinent de Feijóo, sense contrapesos i sense recels dels territoris. "Ho ha demanat Feijóo i té mans lliures", s’han limitat a dir els dirigents autonòmics.

Ara toca el més difícil, recorden en el partit. Feijóo es va posar de deures anar als 10 milions de vots i sumar 40 escons més. Això suposa sumar dos milions de vots més als que van obtenir en les generals del 2023. ¿Com ho faran? ¿Com se sumen vots a dreta i esquerra? Fins i tot Ayuso es va mostrar convençuda en el seu discurs que "cada vegada més socialistes que estimen Espanya" estaran "a la casa comuna del PP".

Notícies relacionades

El descontentament popular

"Ho farem amb un peu en el centre, pivotant a dreta i esquerra, amb un projecte transversal. El problema no és d’ideologia sinó de canvi. Doni’ns temps", va contestar Elías Bendodo, vicesecretari de Política Autonòmica i Local i Anàlisi Electoral. "El canvi consisteix en el fet que Espanya funcioni", va dir Feijóo fent servir l’eslògan de Felipe González en la campanya de 1982. Un lema que molts han recuperat després, l’últim Juanma Moreno a Andalusia. "No ens confiem amb el somriure de les enquestes. L’únic que val és el de les urnes. Cal fer les coses bé fins a l’últim dia", va dir el líder nacional. La política d’ara no és efectivament ni la dels 80 ni la dels 90. Ara Vox assetja, el cansament en molts electors beneficia partits d’extrema dreta, amb discursos antisistema que assenyalen que PSOE i PP són el mateix. Cal saber capitalitzar aquest descontentament, admeten en el PP.

Temes:

Govern PSOE Vox