La crisi del PSOE sacseja el Govern en plena negociació del finançament

Però no tot és tan plàcid de portes endins. En el Govern català hi ha qui admet inquietud sobre fins on arribarà l’ona expansiva del cas Koldo, després de la implicació de Santos Cerdán i de José Luis Ábalos –els dos homes a qui Sánchez va atorgar la màxima confiança en el partit– i, en el terreny més domèstic, el temor que la situació del president del Govern central dificulti "encara més" l’evolució de la carpeta clau perquè Illa pugui començar a negociar amb els republicans els pressupostos de 2026 al setembre. I és que, si la legislatura espanyola entra en barrina, caldrà veure fins a quin punt posa en perill també la catalana.

El finançament: base de l’estabilitat.

¿Se celebrarà abans de juliol una comissió bilateral Estat-Generalitat per formalitzar que el finançament singular és un acord entre Governs? ERC ho posa en dubte i assenyala la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, d’alentir la negociació, dificultats que admeten també en el PSC malgrat afirmar que la part catalana "ha fet els deures". I des del Govern central també deixen caure que potser s’haurà de ser més flexible amb el calendari. Però Illa no es mou gens ni mica a l’hora d’assegurar que la data límit del 30 de juny pactada amb els republicans es manté. El que no està clar és si llavors serà quan s’anunciïn les claus del finançament que es proposa.

La qüestió és que el partit d’Oriol Junqueras reclama que no es limiti a una posada en escena i rebutja una fotografia sense concrecions sobre el model. També dins del Govern català reconeixen que la situació en la qual es troba Sánchez en aquests moments és tan fràgil que potser no està en condicions d’enredar-se encara més amb el finançament per a Catalunya. Així que, si el calendari del finançament singular s’allarga, tindrà un efecte dòmino en la negociació dels comptes de 2026, perquè ERC no pensa asseure’s a parlar-ne fins que no vegi avanços en el model de repartiment de recursos.

Rodalies sobre rodes i aeroport en l’aire.

El que sí que ha encarrilat Illa és l’aposta en infraestructures: ja s’han pactat els estatuts de l’empresa mixta que gestionarà el servei de Rodalies a Catalunya i s’ha creat el pla per ampliar l’aeroport de Barcelona-el Prat. El primer, fruit de l’acord amb ERC, si bé neix sense un calendari clar perquè la Generalitat assumeixi la majoria de l’accionariat pel xoc amb els sindicats i continua pendent del traspàs de línies. El segon, fruit de l’acord amb els votants socialistes, ja que Illa sempre ha defensat la voluntat d’ampliar l’aeròdrom per assumir més vols intercontinentals. Ara bé, el desenvolupament del traspàs depèn de la continuïtat dels socialistes en el Govern central, mentre que la conversió del Prat en un hub intercontinental quedarà blindada per Aena.

tancament de files amb Sánchez.

Illa és el gran baró de Sánchez, el seu principal puntal polític i personal, i això explica la precipitada reunió de divendres en un moment que el president espanyol està consultant amb el seu cercle d’estreta confiança els passos a seguir. Els dos dirigents han entrellaçat destins i han actuat en simbiosi en els últims cinc anys. Fins ara, malgrat que l’ombra de la corrupció hagi impactat directament en el nucli de confiança del president i líder del PSOE, el dirigent català ha ordenat un tancament de files del Govern català amb ell. De la seva continuïtat en la Moncloa depenen temes com el finançament singular, el traspàs de Rodalies i l’amnistia, claus per a l’estabilitat del Govern en minoria del PSC a Catalunya.

Ningú dins de l’Executiu discuteix que cal blindar la legislatura davant el risc que el PP i Vox puguin arribar al Govern, però sí que hi ha qui comença a plantejar fins a quin punt li surt a compte a l’Executiu exhibir una fe cega en Sánchez, especialment si el polèmic informe de l’UCO té més ramificacions i l’acaba esquitxant a ell també directament. Si això passa, hi ha veus partidàries de marcar distàncies.

El punt pendent amb Junts.

Notícies relacionades

Cinc carrerons sense sortida de Sánchez

Gamarra assegura que "el toro de la llei ha clavat la banya als corruptes"

Cerdán, com a secretari d’Organització del PSOE, va ser l’encarregat de teixir amb Junts una relació de confiança que ha sigut clau ja no només per a la investidura de Sánchez, sinó per mantenir la seva aritmètica parlamentària compassada. Però també ha servit a Illa per estar al dia d’aquestes negociacions i alhora poder implicar-se entre bambolines en alguns pactes, perquè la postconvergència pacta amb el PSOE a Madrid, però no amb el PSC a Catalunya, si bé la majoria dels seus acords en matèria de cessions tenen impacte en la comunitat i, per tant, en la gestió del Govern d’Illa. Un clar exemple de tot això és la delegació de competències en immigració, que encara no s’ha concretat.

El nou secretari d’Organització i interlocutor amb els territoris es dona per fet que no serà del PSC, i no només perquè podria implicar una incompatibilitat reglamentària al ser dos partits autònoms, sinó perquè als socialistes catalans no els interessa.