La UE ajorna per falta d’unanimitat la decisió de l’oficialitat del català

Malgrat els esforços i les pressions del Govern de Pedro Sánchez als socis comunitaris, Espanya no ha aconseguit el suport unànime que necessitava perquè s’aprovés la seva proposta, fruit del pacte assolit amb Junts. Gairebé dos anys després que se sol·licités modificar la legislació europea per reconèixer les tres llengües cooficials a l’Estat com a idiomes de treball de la UE, la decisió es va tornar a posposar a petició de 10 països, segons fonts diplomàtiques.

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar a TV3: "Hi ha hagut un debat en el qual 20 països ja estaven disposats a avançar cap a aquesta unanimitat i set estats que demanen treballar més aspectes jurídics i financers". "Ningú s’ha expressat avui obertament en contra. Si fos així, hauria decaigut la proposta", va afegir a Catalunya Ràdio.

Intentar convèncer-los

Albares va dir que trucarà a aquests set ministres contraris per mirar de convèncer-los i va insistir que Espanya s’ha compromès a assumir el cost, que la Comissió va xifrar en 132 milions d’euros anuals, i també va aportar un informe per resoldre possibles dubtes jurídics.

Diverses fonts diplomàtiques consultades per EL PERIÓDICO, no obstant, apunten que van ser almenys 10 països els que van expressar dubtes sobre la legalitat de la proposta, entre els quals destaquen Alemanya, Itàlia i França. Cap delegació s’hi va oposar frontalment, però només quatre sembla que van mostrar el seu suport obertament a Espanya, i van ser Bèlgica, Romania, Portugal i Eslovènia.

El secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va assegurar que Espanya es posarà en contacte amb els estats membres que encara tenen dubtes amb la màxima celeritat possible per mantenir el tema en l’agenda. Sampedro va defensar que la posició legal i pressupostària d’Espanya és sòlida, però no n’hi va haver prou per convèncer els seus col·legues.

El debat tornarà així previsiblement a la taula dels ministres en la cita del 24 de juny o ja al setembre. "La nostra ambició és que això es pugui resoldre tan aviat com sigui possible", va dir Sampedro.

Dubtes legals

Segons diverses fonts diplomàtiques consultades, almenys mitja dotzena de països havien expressat les seves reticències per les possibles implicacions legals i pressupostàries de la decisió. Amb la proposta del Govern espanyol no n’hi va haver prou per resoldre-les, i això va fer impossible aprovar-la. A més, hi va haver diverses peticions dels Estats perquè no s’arribés a votar el pla espanyol.

"Volem saber més sobre les implicacions legals i també les financeres", va dir la secretària d’Estat per a Europa de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, a la seva arribada a la reunió. També Alemanya, Finlàndia, Suècia, França i Àustria van plantejar dubtes.

La ministra austríaca per a Europa, Claudia Plakolm, va destacar la importància de la diversitat lingüística a Europa i va dir estar en contacte amb Fernando Sampedro, que no es va dirigir ahir a la premsa. Plakolm, com els seus col·legues, va matisar, no obstant, que hi continua havent dubtes legals sobre la proposta. La ministra sueca d’Assumptes Europeus, Jessica Rosencrantz, va preferir no especificar què votaria el seu país, i va insistir que és la primera discussió entre ministres en molt temps. "Escoltaré el que els altres han de dir. Espero una discussió fructífera", va dir Rosencrantz. Per a Finlàndia no era el moment de votar. "Espero que no hi hagi vot, perquè l’assumpte no està prou madur", va dir el ministre d’Assumptes Europeus Joakim Strand. Strand va recordar que els serveis legals del Consell de la UE han plantejat dubtes legals.

Notícies relacionades

El Govern i els Comuns pacten iniciar la planificació de la futura xarxa ferroviària que unirà capitals de comarca

Page pressiona pel finançament

"Sé que és un tema molt important per als nostres amics espanyols", va dir Benjamin Haddad, ministre francès d’Assumptes Europeus, i va admetre que ha tingut diversos intercanvis amb el seu homòleg al respecte: "Nosaltres volem trobar una solució, però ha de ser una solució de consens", va dir.

Diverses fonts diplomàtiques van explicar a EL PERIÓDICO que un informe dels serveis jurídics del Consell de la UE apuntava que "s’haurien de modificar els tractats per afegir-hi aquestes tres llengües". Reobrir els tractats, amb l’objectiu que sigui, és una qüestió extremadament sensible entre els Vint-i-set. Si es reconeguessin el català, l’eusquera i el gallec, seria la primera vegada que llengües que no tenen un ús d’àmbit nacional serien acceptades com a idiomes oficials de la UE.