Pressupostos prorrogats

El Govern i els Comuns pacten iniciar la planificació de la futura xarxa ferroviària que unirà capitals de comarca

El Govern i els Comuns pacten iniciar la planificació de la futura xarxa ferroviària que unirà capitals de comarca

JORDI COTRINA / EPC

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El Govern va tancar la setmana passada l’acord amb ERC per aprovar la tercera –i última– injecció de recursos als pressupostos prorrogats i té ja pràcticament amarrat també el ‘sí’ dels Comuns perquè quedi convalidada dimecres al Parlament. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, les dues parts han arribat a una entesa per començar a dissenyar la xarxa ferroviària de Catalunya dels pròxims anys, amb la vista posada, especialment, a unir amb el tren les capitals de comarca.

Es tracta d’un acord que es produeix a les portes que l’Executiu afronti la carpeta de l’ampliació de l’aeroport del Prat, una prova de foc per a la majoria de la investidura que fins ara ha garantit l’estabilitat del Govern en minoria, perquè l’assumpte és un anatema, especialment, per als Comuns. Abans que obri aquest meló, el president Salvador Illa haurà completat el trencaclosques sumant els últims 468 milions per comptar amb gairebé 4.000 milions de recursos addicionals malgrat no haver aconseguit nous comptes aquest 2025.

La xarxa ferroviària del futur

El contingut de l’acord amb els Comuns sobre trens inclou fer l’estudi de l’anomenada Orbital Ferroviària que ha de permetre unir les ciutats de la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una concepció clau per trencar amb el sistema radial de transport públic que fa que, avui dia, per anar de Granollers a Mataró, per exemple, s’hagi d’anar fins a Barcelona i fer transbord.

En l’entesa s’hi inclou fer també l’estudi de l’Eix Transversal Ferroviari que ha de connectar per tren Lleida i Girona directament, així com continuar les obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona amb la previsió que es pugui inaugurar el primer semestre del 2028. També, aprovar definitivament l’estudi informatiu de la segona fase del Tramcamp aquest mateix any, i licitar la redacció del projecte executiu del Tren Tram del Bages entre Manresa i Santpedor.

Altres punts de l’acord són plantejar en el marc del pla d’infraestructures del transport de Catalunya el desenvolupament de la totalitat del sistema comarcal del tren tramvia fins a Sallent i Súria,encarregar l’estudi informatiu per al sistema urbà de Girona (Montilivi-Fontajau-Sarrià de Ter-Banyoles) i incorporar el pla que s’acordi en l’anell de Gavarres-Girona-Sant Feliu, Palafrugell, la Bisbal-Girona. També, estudiar la connexió entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria amb la vista posada en la connexió futura amb Andorra.

Una aposta rellevant per als Comuns

Notícies relacionades

Per als Comuns, és especialment rellevant que la Generalitat aposti per planificar la xarxa ferroviària del futur després d’anys posant el focus en la xarxa de carreteres i davant el possible desenllaç del projecte d’ampliació de l’aeroport, al qual ja han avisat que s’oposaran sigui quina sigui la proposta que formuli el Govern. Per donar el seu ‘sí’ a aquesta tercera ampliació de crèdit també han arrencat mesures en l’àmbit de l’educació, com 22,7 milions per a l’escola inclusiva el curs que ve, cosa que suposarà la incorporació del 209 dotacions de docents i 352 de personal d’atenció educativa (PAE) per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials, segons va avançar el diari ‘ARA’.

Hi ha dos flancs més en els quals el grup de Jéssica Albiach intenta arrencar alguna concessió, que són el de salut i el de polítiques socials. L’acord global està a punt de caramel en una setmana que començarà amb una foto de l’aliança que ha teixit el Govern amb les patronals per reduir la burocràcia per instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics, un consens amb el qual Illa pretén exhibir que els seus pactes per a l’ampliació de crèdit van més enllà dels socis d’investidura i inclou els agents socials.