Les abolicionistes exigeixen a la Generalitat «mesures efectives» contra la prostitució

El debat no és menor. ¿Què cal fer davant la prostitució? Les feministes abolicionistes consideren que no pot considerar-se una feina, sinó una forma de violència i explotació que afecta especialment dones en situació de vulnerabilitat econòmica o social. Des del regulacionisme, en canvi, entenen que sempre és preferible que una activitat com la prostitució –estigmatitzada i alimentada pel patriarcat, però també per la pobresa femenina i la llei d’estrangeria– es porti a terme amb drets laborals. La realitat és que les diferents legislacions europees –des de la regulació d’Alemanya fins a l’abolició de Suècia– estan obtenint resultats poc clars.

També cal diferenciar la prostitució autònoma del tràfic sexual de persones. Un recent estudi del Ministeri d’Igualtat apuntava que "almenys" el 24% de les prostitutes són víctimes de tràfic, quan fins al moment s’estimava que aquesta xifra arribava al 90% de les dones prostituïdes. Davant l’anunci de la Generalitat, els col·lectius abolicionistes, tradicionalment minoritaris a Catalunya però que en els últims anys han cobrat més força, han rebut amb esperances la iniciativa. Ara bé, són conscients que podria quedar-se "en paper mullat" si el Govern no té prou suports per posar el pla en pràctica i aprovar "mesures efectives", com multar els clients, que serveixin per desincentivar la demanda.

"La direcció és correcta, però sense mesures, ens quedem al mateix lloc i ja anem tard, haurien d’haver abolit la prostitució des que va començar la democràcia perquè és la violència més heavy contra les dones", afirma Nuria González, advocada i membre de Catalunya Abolicionista.

Al seu torn, Silvia Carrasco, de Feministes de Catalunya, aplaudeix que el PSC "posi a sobre de la taula" l’abolició, ja que forma part del seu ideari i figura en el seu programa electoral. Segons el seu parer, una autonomia té prou competències per aprovar polítiques destinades a erradicar el sexe de pagament, com ha fet el País Valencià, que ha retirat els prostíbuls del reglament d’espectacles i ha reestructurat les ajudes a les dones en situació de prostitució. Per això Carrasco "confia" que el Govern plasmi la seva iniciativa en mesures concretes.

Carrasco recorda que més de 300 col·lectius de dones de tot Espanya han aprovat una proposta de llei abolicionista, que considera "la prostitució com la pitjor forma de violència sexual sistèmica", portada a terme pel "terrorisme masclista". Aquest projecte reclama desincentivar la demanda amb multes als "clients de prostitutes", que s’ofereixi "alternatives reals de rescat" a les dones que exerceixen, i que es persegueixi el proxenetisme i la producció de pornografia.

Supervivència

Notícies relacionades

ERC, Comuns i CUP insten a investigar la repressió del Patronato de la Mujer

Feijóo encarrega al número dos d’Ayuso organitzar el congrés del PP

En el costat contrari, Lorena Garrido, integrant dels col·lectius Ca la Dona i Novembre Feminista, organitzadors de les manifestacions massives del 8M i de la mobilització del 25 de novembre, veu molt "preocupant" que el Govern "confongui" el tràfic i l’explotació sexual amb els contextos en els quals dones exerceixen en llibertat "com a forma de supervivència". Garrido avisa que les polítiques abolicionistes comporten més "vulnerabilitat, criminalització i estigma" sobre les treballadores sexuals, que ja solen viure en situació de precarització i, sovint, pateixen violència.

Per tant, Garrido considera que la proposta del Govern només pretén "visibilitzar polítiques" que tenen un efecte "simbòlic" però "resultats escassos".