El Govern inclou l’abolició de la prostitució en el seu pla d’igualtat

"Sabem que en les organitzacions polítiques i dins del mateix moviment feminista hi ha diferents posicionaments i propostes sobre aquest assumpte", explica a aquest diari la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Sonia Guerra. L’organisme que lidera és l’encarregat de definir, redactar i presentar el futur document del pla i depèn de la Conselleria d’Igualtat i Feminisme. Guerra reconeix que com fer front al treball sexual és un tema que genera controvèrsia, però remarca que és necessari abordar-lo "perquè és una realitat del nostre país" i una "forma de violència contra les dones".

Tot i que el text encara es troba en elaboració, el Govern ja contempla algunes línies d’intervenció institucional. Entre d’altres, introduir aquesta lluita "contra l’explotació sexual i reproductiva" en l’educació sexual i promoure campanyes de sensibilització pública. Aquestes propostes estan alineades amb la posició del partit socialista, que afirma que "la prostitució no és una feina, sinó una forma d’explotació". "El partit del Govern és un partit abolicionista que està en contra de la prostitució", insisteix Guerra. Malgrat que el PSC no compta amb majoria al Parlament, la presidenta de l’Institut Català de les Dones remarca que aquest és un "pla de Govern" i que reflecteix "com veuen les coses" des de l’Executiu.

Com apunta la seva presidenta, la prostitució és, de fet, un dels temes que més divideix el moviment feminista. El debat arrela entre els que aposten per abolir-la perquè consideren que és una forma de violència contra la dona i els que advoquen per despenalitzar-la i regular-la, entenent que abans d’erradicar-la cal defensar els drets laborals de les treballadores sexuals perquè, altrament, suposa sotmetre-les a una violència més gran i a precarietat. Aquesta discussió cobra especial rellevància en el context legal espanyol, en el qual la prostitució es troba en uns llimbs jurídics. No està prohibida, però tampoc està regulada com una activitat laboral.

Falta de consens

La llei castiga el lucre derivat de la prostitució aliena, però no penalitza l’exercici de la prostitució ni el seu consum, malgrat que fa anys que el PSOE intenta tirar endavant una reforma que ho permeti a escala estatal. La falta de consens, tant social com polític, ha frenat fins ara qualsevol avenç en aquesta direcció. Així ho explica Estefanía Ecién, sociòloga i investigadora a la Universitat d’Almeria especialitzada en prostitució, que en conversa amb EL PERIÓDICO exposa els principals arguments que sostenen les diferents postures.

"Hi ha un sector del feminisme que reivindica la llibertat sexual de totes les dones i defensa que la prostitució pot ser una activitat consentida", comenta Ecién sobre la part del moviment que advoca per una regulació, també anomenada pro drets. En aquest pensament s’endinsa la idea que la prioritat de les institucions ha de ser "reconèixer els seus drets i millorar les condicions laborals i socials dels que l’exerceixen –com l’accés a contractes o la cotització a la Seguretat Social–, en lloc d’intentar rescatar-les", indica l’experta. Aquest sector critica que l’abolicionisme sol partir del supòsit que totes les dones en situació de prostitució són víctimes. "Moltes de les dones que es pretén rescatar no volen ser rescatades", afirma Ecién.

En aquest sentit, les defensores de la regulació reclamen mesures específiques de protecció davant la violència o l’explotació "sense criminalitzar les mateixes treballadores". També demanen que puguin accedir a serveis bàsics com la vivenda o l’educació sense veure’s obligades a abandonar la seva activitat i reivindiquen l’eliminació "de l’estigma de puta", que creuen que divideix les dones entre "bones i dolentes".

Davant aquesta visió, les abolicionistes consideren que la prostitució no pot considerar-se una feina, sinó una forma de violència i explotació que afecta especialment dones en situació de vulnerabilitat econòmica o social. Creuen que és una "expressió més del patriarcat", que "simbolitza l’agressió i possessió dels homes sobre la dona", que reprodueix la lògica de la possessió del cos femení a canvi de diners, relata Ecién. El seu objectiu és prohibir la prostitució per erradicar-la.

Notícies relacionades

El Govern espanyol blinda el mandat de García Ortiz i proposa una reforma per atorgar més autonomia al fiscal general

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Per a això, comenta l’experta, l’abolicionisme proposa mesures concretes: endurir les penes contra els que es lucren de la prostitució (proxenetisme), multar els clients que compren serveis sexuals i desenvolupar polítiques públiques que facilitin la sortida de les dones del sistema prostitucional. És a dir, no castigar els que l’exerceixen, sinó desmuntar les estructures que la sostenen.

La decisió d’incorporar aquest assumpte al Pla Estratègic de Polítiques d’Igualtat de Gènere (PEPIG) respon a la voluntat del Govern d’"obrir noves línies" en l’agenda feminista, si bé aviva el debat. "En els últims anys, s’ha avançat molt en altres qüestions, que continuaran sent prioritàries, com la lluita contra la violència masclista o la igualtat efectiva", recorda Guerra. Totes aquestes línies estratègiques també s’integraran al futur pla, que renovarà l’actual, caducat des del 2022. Aquest serà el primer pla d’igualtat que redactarà un Govern socialista (es va impulsar el 2019) i el seu objectiu, apunta Guerra, és concentrar i unificar tots els programes d’igualtat de gènere que fins ara estaven repartits en plans sectorials.