El Govern capeja sense Pressupostos ni pactes l’envit dels aranzels

Malgrat tot, el cap de l’Executiu no es resigna a fer servir el seu manual de resistència i s’estima més apujar l’aposta per "fer de la necessitat virtut", tal com va enfocar aquesta legislatura des del pacte amb Junts per a l’amnistia.

"Finestra d’oportunitat"

Per això a la Moncloa es refereixen a les possibilitats de convertir aquestes crisis en una "finestra d’oportunitat" i asseguren que recorreran a Pressupostos prorrogats "sense cap problema".

Per aconseguir-ho no s’amaguen del fet que depenen en bona part de l’èxit de les seves negociacions a Brussel·les a fi de suavitzar l’impacte en l’economia espanyola de la guerra comercial i orientar el pla de rearmament cap a la indústria tecnològica sense que facin falta retallades socials.

L’objectiu passa per arrencar fons comuns per finançar la resposta als aranzels i la pujada de la despesa militar en més de set dècimes del PIB, fins al 2%, i també per canalitzar la inversió en defensa als materials de doble ús. Amb aquest paraigua, que el Govern considera que és "viable" després de parlar-ne directament Pedro Sánchez amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, "els Pressupostos no són tan importants", segons asseguren. "El finançament no sembla un problema, però esperem ajudes europees", afegeixen per apuntar també a la necessitat de flexibilitat normativa en el marc de les lleis europees de competitivitat. Els departaments econòmics del Govern destaquen, per relativitzar els desafiaments, que el pla contra els aranzels amb 14.100 milions se substancia principalment en crèdits.

A la confiança que tenen per aconseguir acords a la UE –posen com a exemple la influència exercida en el context de la pandèmia (amb la mutualització del deute) i de la crisi inflacionària per la invasió russa d’Ucraïna (reforma del mercat elèctric)–, hi afegeixen altres deures propis. "S’han de buscar nous mercats, i el president del Govern hi està treballant", assenyala un ministre del seu nucli dur.

Després de la trobada a Pequín amb el president xinès, Xi Jinping, Sánchez va anunciar que s’han firmat protocols per aixecar barreres a l’exportació espanyola de productes ramaders, sanitaris i cosmètics.

Si en matèria de defensa no s’entreveuen pactes d’Estat, més per una qüestió estratègica del PP i el PSOE que de fons, el pla de resposta als aranzels gairebé no ha variat les dinàmiques d’inestabilitat política de la legislatura.

El PP amenaça d’aixecar-se de la taula per les "cessions als independentistes" i Podem trasllada una visió crítica, tot i que no ha fixat posició sobre el sentit del vot en la convalidació del decret. L’Executiu acusa els populars de "càlcul polític electoral" per les pressions des de la ultradreta de Vox i airegen la seva desconfiança al traslladar que el PP podria ser que s’inclinés cap al vot en contra si el seu suport fos finalment imprescindible.

Perfils tècnics

L’augment de la despesa en defensa ni tan sols passarà pel Congrés, ja que s’ha optat per vies executives com el recurs al fons de contingència i les transferències de crèdit. Una decisió que dona compte de la debilitat política del Govern en aquest context. En el pla de resposta als aranzels, la Moncloa sí que assenyala que el canvi de negociadors, després d’haver emergit la figura del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, pot ser un avantatge pel perfil més tècnic que té.

Notícies relacionades

Cimera d'urgència a Moncloa de Sánchez amb els caps d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Acciona Energía i REE

El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada

De fet, mentre el PP manté en l’aire el suport al decret, el titular d’Economia va acordar en la primera reunió que va mantenir amb les comunitats autònomes una coordinació més gran.

Una actitud constructiva basada en l’escolta i el diàleg, segons li van concedir els seus homòlegs autonòmics, que va neutralitzar en bona mesura l’estratègia d’oposició que fa temps que mantenen les comunitats governades pel PP amb el Govern central en diversos temes, des del repartiment de menors migrants fins al finançament.