Antoni Costa: "Generalitzar els concerts seria la destrucció de l’Estat"

¿Per què cal reformar el sistema de finançament autonòmic?

La llei 22/2009 que regula el sistema actual estava establerta per a un període de cinc anys i va caducar el 2014. Fa 10 anys que s’hauria d’haver revisat i és cert que hi ha hagut diferents governs del PP i del PSOE. Té certes deficiències i cada comunitat posarà sobre la taula les seves demandes i reivindicacions. Per exemple, les variables de càlcul de la població ajustada, perquè així com existeix l’Espanya buidada, també existeix una Espanya que s’omple. D’altra banda, tenim el creixement poblacional, que impacta directament en les necessitats de despesa de les comunitats, des d’educació fins a sanitat o qualsevol servei públic. També cal incloure la població flotant, com els turistes, perquè aquestes persones són receptores de serveis com els altres.

Defensa vostè el principi d’ordinalitat.

Les Balears no reclamen més finançament, sinó una reforma del sistema. Les reivindicacions que plantegem són de sentit comú i de justícia. Quan demanem que es compleixi el principi d’ordinalitat no ho fem per rebre més o menys recursos, sinó perquè té sentit que una comunitat amb més capacitat fiscal tingui un cert premi pel fet de ser la segona en aportació de recursos. Si vostè és segon en potencial de recaptació, ha de ser segon en finançament, després d’un procés d’anivellament i de solidaritat. Hi ha d’haver solidaritat amb les altres comunitats, però això no significa que siguem els novens en finançament.

La presidenta balear va demanar un front comú de partits i agents econòmics i socials de cara a la negociació amb les altres comunitats. ¿Creu que és possible?

Hi ha hagut una aposta disruptiva que ha sigut el plantejament per a Catalunya, però prèviament hi havia consens sobre què havien d’exigir les Balears en la negociació. Quan estàvem en l’oposició ja portàvem propostes de reforma del sistema que tenien un amplíssim consens entre tots els grups, com exigir el compliment del principi d’ordinalitat i la inclusió de les variables de creixement poblacional, població flotant o cost de la vida. Fins i tot en la defensa de l’autonomia tributària de les Balears.

¿Què ha passat perquè ara demanin una negociació bilateral?

El pacte per a Catalunya ha provocat que alguns hagin canviat de postura. En canvi la del PP, que ara estem en el Govern, no ha variat ni un mil·límetre. El diputat del PSOE Llorenç Pou va rebutjar el concert econòmic per a les Illes per "raons òbvies" i ara els socialistes ho accepten per a Catalunya per investir Salvador Illa. Hem de ser seriosos. Hem parlat amb algunes associacions que històricament han defensat la reforma del sistema de finançament i he de dir que trobarem el consens absolut de la societat civil, dels agents econòmics i dels partits polítics per defensar els interessos de les Balears davant la resta de les comunitats autònomes. En la reforma del 2009 cada govern defensava els seus interessos i va sortir un sistema de finançament. ¿Era del grat de tothom? No, però va sortir una estratègia per a tothom i hi va haver acord. En el futur, si s’obre el meló, hi haurà també aquest consens.

¿Per què s’oposa tan frontalment a un concert econòmic per a les Balears?

L’explicació és molt senzilla. Un concert seria perjudicial per als ciutadans tant de les Balears com del conjunt d’Espanya. És contrari als interessos dels ciutadans. El sistema de concert econòmic, com està concebut, provocaria la destrucció de l’Estat. ¿Què passaria si Catalunya, la Comunitat de Madrid, les Balears o Andalusia deixessin d’aportar recursos a la caixa comuna? El Govern passaria a finançar-se només amb transferències que li farien les comunitats autònomes perquè passarien a recaptar tots els impostos i tindrien totes les bases tributàries. ¿Com pagaria les pensions? ¿Faria front al deute el Govern central o pagaria el cost de les competències atribuïdes? És curiós que algunes comunitats hàgim de defensar l’Estat davant la seva destrucció. Ningú pot posar un exemple de país federal al món que tingui un règim de concert econòmic. Fins i tot als EUA el govern central té bases impositives a tots els estats. El sistema del País Basc i Navarra està condicionat per fets històrics i està en la Constitució, ho acceptem, però no és generalitzable. Si Catalunya deixa d’aportar entre 10.000 i 13.000 milions d’euros al Govern, només podrà retallar el finançament a les comunitats, obligar-nos que Madrid i les Balears aportem més, reduir aquesta quantitat en els Pressupostos Generals, retallar serveis públics o apujar impostos. ¿Són sostenibles les pensions amb 13.000 milions menys?

El Govern critica les comunitats del PP per abaixar impostos i reclamar més recursos a l’Estat.

Notícies relacionades

El Govern investiga el segrest d’una dona a Algèria per part d’Estat Islàmic

El PSOE ajorna la qüestió de confiança de Junts i es dona un mes per evitar la ruptura amb Puigdemont

Els governs que abaixen els impostos ho paguen ells mateixos. S’ha reduït la recaptació tributària i han quedat més diners a les butxaques dels ciutadans, però nosaltres no demanem més recursos, sinó una reforma del sistema de finançament. Em sorprèn molt que els mateixos que combaten l’autonomia financera de les Balears siguin els mateixos que s’autoqualifiquen com a profundament federalistes. No és possible xarrupar i bufar alhora. Han de respectar l’autonomia tributària. Això significa que he de respectar si ve un govern d’esquerres i apuja els impostos i viceversa. És un xantatge inacceptable. Hem de poder prendre decisions en matèria tributària en sentit ampli.

Aposta per unes altres opcions abans que la possible condonació del deute.

No hem rebut cap proposta en aquest sentit. Sembla que és un globus sonda. El Govern hauria de fer plantejaments més seriosos. Nosaltres no som partidaris de la condonació del deute perquè les comunitats han de pagar el que deuen. Apostem per la reducció dels tipus d’interès.