La neta de Companys insta a restituir els béns que Franco va confiscar

Les famílies afectades per les confiscacions de béns que va ordenar el franquisme durant la Guerra Civil van viure amb esperança l’aprovació de la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre del 2022, ja que va obrir la porta a la seva restitució. No obstant, tres anys després, continuen esperant (i desesperant). "Estem encallats; la gent és gran i s’està morint", denuncia Lídia Jiménez, neta de l’expresident Lluís Companys i tresorera de l’Associació de Perjudicats per les Confiscacions del Govern Franquista (Apigf), la lluita de la qual va començar fa 25 anys. Aleshores eren 1.000 famílies; avui, lamenta Jiménez, en queden unes 400.

En una conversa amb EL PERIÓDICO, coincidint amb l’aniversari de l’assassinat del seu avi, Jiménez insisteix que el seu afany "no és pels diners". "És mínim el que ens deuen, és xavalla per a l’Estat, però per a nosaltres és un tema d’honor", al·lega amb un enuig evident al considerar que el Govern no els està donant les explicacions pertinents. En el seu cas són poc més 1.000 pessetes el que li deuen, cosa que al canvi serien uns sis euros. L’import és menor, però és el que els seus familiars van haver d’entregar a les autoritats franquistes a punt d’acabar la guerra i que, malgrat la insistència a recuperar-lo, mai més han tornat a veure. Perquè la guerra, també va ser econòmica. Al seu lloc només té, com la resta d’afectats, un rebut que els va donar el banc en el qual consta la quantia amb l’encapçalament "Fons de paper moneda posat en circulació per l’enemic".

Des de l’aprovació de la llei s’han fet alguns passos, per exemple el PNB va aconseguir recuperar fa poc el palauet de l’avinguda Marceau de París, però la gran majoria dels afectats continuen esperant. És la situació en la qual per exemple es troba ERC, que encara no ha aconseguit acordar amb l’Executiu central la seva compensació. També la de molts particulars.

El mes de juliol passat, des de l’associació van demanar una reunió formal amb el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, de qui asseguren que en el dia d’avui no tenen resposta. Sí que els rebran avui a la Generalitat –es reuniran amb el director general encarregat d’aquesta qüestió, Xavier Menéndez– després d’haver picat ja diverses portes dels grups parlamentaris amb representació al Congrés. El mes d’abril passat, l’associació va viatjar fins a Waterloo per entrevistar-se amb el líder de Junts, Carles Puigdemont, per demanar-li que els seus set diputats a la Cambra baixa pressionessin amb l’assumpte en les seves negociacions amb el Govern. És el Ministeri qui té la competència per donar-los una solució i qui està elaborant una auditoria que hauria de censar tots els béns espoliats.

"Promeses falses"

Notícies relacionades

El jutge rebutja la renúncia d’Ábalos al seu advocat per "frau de llei"

El Govern veu que no iniciarà el 2026 amb pressupostos

"Ningú ens dona cap explicació del perquè d’aquesta demora", lamenta la neta de Companys, que denuncia que sempre els tracten amb "bones paraules" però que els "fets" no acaben d’arribar mai. "És molt trist i patètic, ens diuen que sí com als bojos. Tot són promeses falses. És com allò del ‘torni vostè demà’", remata amb indignació. No obstant, Jiménez garanteix que no pensen rendir-se i assegura que ja estan pensant a fer una protesta a les portes del Congrés a Madrid. Ella, sens dubte, no pensa rendir-se. L’hi va prometre a la seva mare, Montserrat Capdevila, a l’hospital poc abans de la seva mort.

No obstant, constata que per a ella, com per a molts dels associats, si algun dia els seus béns són restituïts "ja serà tard". La setmana passada, explica amb pesar, va morir un altre associat. "Sempre arribem tard, però no ens quedarem de braços plegats", remata amb energia malgrat el neguit que li produeix la situació.