La Generalitat mobilitzarà més de 1.000 milions per impulsar els microxips

Catalunya aspira a liderar la investigació i fabricació de microxips al sud d’Europa. En les últimes setmanes, el Govern de la Generalitat ha anunciat una ambiciosa estratègia que mobilitzarà més de 1.000 milions d’euros a fi d’impulsar una indústria cada vegada més crucial per al desenvolupament científic i tecnològic. La consellera de Recerca i Univesitats, Núria Montserrat, va formalitzar el pla en el Consell Executiu que es va celebrar ahir.

La indústria dels xips o semiconductors és una de les grans apostes del president, Salvador Illa. El projecte, que es va desencallar recentment durant la seva trobada amb el president del Govern, Pedro Sánchez, es recolza en tres potes. Batejat com el Trident Innovador, vol impulsar i donar suport als grans centres catalans d’investigació per desenvolupar circuits electrònics d’avantguarda, indispensables per a mercats tan variats com l’automobilístic, la salut, la intel·ligència artificial, les telecomunicacions o la tecnologia militar, entre d’altres.

L’objectiu de la Generalitat és aprofitar l’estratègia tecnològica de la Unió Europea, que passa per prioritzar l’R+D+I en microxips europeus per reduir d’aquesta manera la dependència que el bloc té de proveïdors exteriors, per convertir-se en un "agent clau per reforçar la sobirania tecnològica europea", segons es remarca en els acords de Govern publicats ahir.

La demanda industrial de semiconductors es podria duplicar de cara al 2030, cosa que generarà dificultats per satisfer-la. Per això, ja el 2021, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fixar en 43.000 milions d’euros la inversió publicoprivada per desenvolupar un robust ecosistema europeu de xips i arribar al 20% del mercat mundial a l’inici de la pròxima dècada. Està previst que el pla català rebi 161 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.

Estratègia de tres potes

Catalunya es recolza en tres pilars per situar-se en l’elit tecnològica del continent. El primer és Innofab, una nova planta de fabricació i testatge de nous prototips de microxips. La missió d’aquest centre –que serà únic a l’Estat– és exportar aquests components als Estats Units o la Xina, que fins ara, i per darrere de Taiwan, són els principals productors. La infraestructura serà a Cerdanyola del Vallès, on ja es troba el sincrotró Alba, un complex d’acceleradors d’electrons de referència europea. La seva instal·lació, de 2.000 m², mobilitzarà 392 milions d’euros i rebrà fons del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (Perte) Xip. A més, es preveu que generi 200 llocs de treball.

Notícies relacionades

Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura

El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»

El segon pilar de l’estratègia catalana és el projecte DARE, que desenvoluparà xips d’alt rendiment (HPC) i IA basats en l’arquitectura oberta RISC-V. El seu finançament, de 240 milions d’euros, el converteix en una aposta sense precedents, la més gran finançada des de Brussel·les. La seva coordinació estarà en mans del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNC). El projecte crearà 400 llocs de treball "altament qualificats" a Europa, més de 100 a Catalunya.

El tercer pilar és PIXEurope, un projecte europeu liderat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que destinarà 380 milions al desenvolupament de xips fotònics, circuits integrats que, en lloc de components electrònics, se serveixen de fotons (partícules de llum), cosa que els permet ser més compactes i eficients, així com tenir altres aplicacions pràctiques molt atractives per a una gran varietat de mercats.