Creixen a Espanya les opcions euròfobes per a les europees

No tots els partits de nova creació aquests mesos han pogut presentar candidatures que acabin en la llista oficial que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 8 passat. Però rere el filtre de la preceptiva recollida de 15.000 firmes han pogut presentar-se sis noves candidatures que fan esmena a la totalitat o posen frontalment en qüestió la Unió Europea, el seu parlament i institucions. Algunes de les quals les votaria amb molt de gust Vladímir Putin.

"Tindrem de tot, i sí, serem feliços", proclama a la seva web Iustitia Europa, candidatura número 8 de les publicades en el BOE. No només és llista, també és un partit: es va inscriure el 24 de gener passat assenyalant com a domicili un pis 1r A del número 1 del carrer Sánchez Pastor de Màlaga.

"Ara és el moment d’unir-se per defensar les nostres llibertats públiques perquè els polítics actuals mercadegen amb els nostres vots", afirma el líder d’aquesta formació, l’advocat Luis María Pardo, que és a més guàrdia civil en excedència.

El partit se situa entre els crítics contra les autoritats sanitàries, amb un manifest contra l’OMS, però és una altra posició la que l’ha donat de moment més a conèixer. "La Unió Europea ha sigut incapaç de buscar la pau a Ucraïna", assegura un altre dels seus manifestos. Potser per això la primera entrevista davant una audiència àmplia l’hi va proporcionar fa dues setmanes el canal de YouTube del coronel Pedro Baños, de coneguda proximitat als postulats estratègics de Rússia. Aquest programa es va titular "Assalt a l’Europarlament".

En un vídeo de propaganda de la formació s’inclouen imatges d’un conegut producte de la desinformació russa: orlats per símbols de l’OTAN, un grup d’adolescents ucraïnesos vestits d’uniforme militar en un autubús, aparentment conduïts al front. Les imatges en realitat són d’un grup de cadets de l’Escola Militar Ivan Bohun de Kíiv, que no han sigut mobilitzats.

En la instrumentalització del descontentament del món rural, i en les tractorades més radicals ha estat el més polèmic candidat per a les europees, l’agitador ultra Alvise Pérez. La seva llista S’ha Acabat la Festa és la de contestació més frontal al projecte europeu, i cristal·litza part dels escraches d’ultradreta que s’han vist en l’arrencada de l’any, un dels quals, arengat per Alvise, va portar un nombrós grup de gent per la Gran Via de Madrid per intentar envoltar el Congrés.

"Euroexigents"

Les noves llistes ultres deixen en el costat dels tebis l’euroescepticisme de Vox i els seus aliats continentals. "No som euròfobs, som euroexigents", reivindicava el diputat d’aquest partit i general retirat Alberto Asarta aquesta setmana al Congrés. Vox mira de no posicionar-se extramurs de la UE, ara que les enquestes a Europa asseguren espai i influència a les ultradretes dels 27.

Notícies relacionades

El màrtir falsari de la llibertat d’expressió

El germà de Sánchez, un altre cop al centre de la tempesta política

Davant seu, però en similar censura total de la idea de la UE, hi ha els euròfobs d’extrema esquerra, rojos i rojipardos que es presenten a aquestes eleccions. Front Obrer, per exemple, ho fa proclamant a les xarxes socials que "la UE, amb la col·laboració dels governs d’esquerra i dreta, ha desmantellat la nostra indústria", per la qual cosa cal recuperar "una sobirania nacional".

Els trotskistes de Corrent Revolucionari dels Treballadors –a més de llista, partit inscrit el 6 de març– van més enllà: "El parlament europeu és una cova en què operen tota mena de lobbistes".