L’Hospitalet busca sortides per a 8.000 joves que ni estudien ni treballen als barris del nord de la ciutat

Siguin 8.000 o 7.700, el número suposa que al voltant d’una tercera part dels veïns de l’ Hospitalet d’aquesta franja d’edat que viuen a l’àrea també coneguda com Samontà –que inclou els barris de Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa– ni estudien ni treballen. Aquest número representa també el 70% de tots els joves inactius en el conjunt de laciutat. «Hem de garantir que els joves puguin tornar al sistema i, si aconseguim revertir la situació que tenen ara, construir el desenvolupament de la ciutat», va dir l’alcalde durant l’acte.

El govern local espera donar resposta a aquest panorama de la mà del Pla del Samontà, que intenta intervenir de forma integral a la zona nord, és a dir, en tots els àmbits —social, urbanístic, econòmic o en la seguretat–. Un projecte que aspira a dotar-se de 350 milions d’euros al llarg de la pròxima dècada per fer-ho realitat.

Abandonament escolar

En matèria educativa i polítiques destinades als joves, l’Ajuntament de l’Hospitalet, de la mà de la Generalitat, buscarà entre altres mesures reforçar els agents socials i mediadors al territori, el paper de les entitats socioeducatives de referència, com l’Esplai Florida o la Fundació Itaca, i també desenvoluparà programes específics en matèries com la salut mental o les addiccions.

A més, també treballa per ampliar amb recursos municipals el programa que té desplegat el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) al nord per dimensionar-lo a les necessitats actuals i s’estudia com aprofitar els elements en matèria d’innovació i digitalització que ja es desenvolupen al nord.

Amb tot, l’executiu hospitalenc posa el focus a atendre la situació des de l’arrel. És a dir, en l ’educació obligatòria i en la continuïtat dels estudis. Al Samontà, l ’abandonament escolar prematur, aquells alumnes que no estudien més enllà de l’ESO, és del 38,9%, sis punts per sobre de la mitjana municipal. «Si el tema educatiu genera gairebé el 40% d’abandonament escolar, posarem pegats, però el problema continuarà creixent», reconeixen fonts municipals. Precisament, el Govern va fer públic divendres el Pla d’acció per a la reducció de l’abandonament escolar prematur, amb l’objectiu, segons va apuntar, d’«augmentar el nivell de qualificació de la població».

El consistori perfila projectes per reforçar programes socioeducatius als centres, porta a terme obres als equipaments educatius, desenvolupa una oferta de Formació Professional i amplia els itineraris de segona oportunitat i escoles d’adults. En aquesta línia i també en el marc del Pla del Samontà, Ajuntament i Generalitat treballen per establir una zona de governança conjunta que asseguri recursos i agilitzi tràmits a la ciutat. La previsió actual és que aquesta aliança acabi de concretar-se i desenvolupar un pressupost en els pròxims sis mesos. Sindicats i docents reclamen també plantilles i equips d’atenció social més estables per poder desenvolupar millor la seva feina.

Pisos sobreocupats

Fa anys que sindicats i docents reclamen més escoles i instituts per fer front a l’alta demanda de la zona nord. L’emergència educativa i la pressió que viuen les escoles en aquesta àrea és també un tema recurrent a la localitat. Ja fa anys que la matrícula viva –els alumnes que es matriculen amb el curs iniciat–, d’uns 2.000 menors a l’any, i la sobreratio de les aules desborda els centres públics hospitalencs, Que molts són , de màxima complexitat. La falta d’espais i els requisits que marca la conselleria per a nous centres han bloquejat que es construeixin més centres, més enllà de la lentitud amb què han avançat alguns projectes ja aprovats.

La situació s’ha agreujat, sobretot, en els últims anys, arran de la pandèmia. Des d’aleshores s’ha intensificat els processos migratoris d’extracomunitaris i l’Hospitalet, fronterera amb Barcelona però amb preus més assequibles, ha acollit bona part dels nouvinguts. Segons dades municipals, l’àrea del Samontà ha sumat en pocs anys 12.000 noushabitants, el 43,8% arribats directament de l’estranger i prop d’un 30% procedents de Barcelona, però també d’origen d’estranger, expulsats de la capital pels alts preus de l’habitatge.

Una pressió demogràfica que ha portat també que, com reflecteixen estudis recents i confirmen les dades municipals, a un auge del relloguer d’habitacions i l’amuntegament als barris del nord. Les xifres del consistori mostren que el 41% dels joves estrangers establerts al Samontà viuen en pisos sobreocupats. Una condició que des de l’Ajuntament assenyalen que contribueix que aquests joves tinguin més dificultats per cursar els estudis. De fet, al llarg dels últims mesos, docents de centres del Samontà s’han organitzat per denunciar aquestes situacions que es troben cada vegada més a les classes i reclamar solucions a les administracions.

Pobresa

En aquesta mateixa línia, Carles Nadal, coordinador del Barcelonès de la federació d’educació de CCOO, remarca que, efectivament, hi ha un problema educatiu, però que, sobretot, «cal apuntar cap a la pobresa». A l’Hospitalet, assenyala Nadal, «hi ha escoles amb tots els alumnes becats i que tenen a l’escola el seu principal aliment». El responsable de CCOO urgeix al consistori i a la Generalitat a buscar solucions per als problemes de la zona i frenar el populisme d’extrema dreta que es cuina a poc a poc a la zona: «L’emergència social és, per primera vegada, més greu que l’emergència educativa». Carles Nadal reitera la necessitat que les administracions es posin d’acord en la construcció de noves escoles i a ampliar l’oferta postobligatòria i anuncia que des del sindicat ja estudien organitzar mobilitzacions.

Notícies relacionades

L’emotiu concert que va contraprogramar Rosalía

La fiscalia actua pel lloguer d’infrahabitatges a Badalona

El govern local també comparteix que per arreglar la barrabassada educativa i social als barris del nord la pobresa és un factor clau contra el qual actuar. Apunten també a la falta d’in versions dels Governs durant més de 10 anys i reconeixen que un bon funcionament de l’Ingrés Mínim V ital o la renda garantida, així com altres polítiques de redistribució de la riquesa tindrien un impacte directe a la zona.

Les dades municipals revelen que el 60% de la població migrant que resideix als barris del nord de l’Hospitalet treballa en « el mercat laboral més precari deBarcelona». És a dir, que es dedica a la neteja de llars o empreses, a la restauració, a cuidar avis o en hotels, llocs de treball amb unes condicions que moltes vegades dificulten també la curadels fills i la conciliació.