Vox torna a utilitzar València com a laboratori per al seu pacte amb Feijóo

La història d’aquest nou acord encara s’ha d’escriure perquè està marcada per un hermetisme total. Però, com en totes les negociacions, el partit alfa té pressa, i el soci necessari té les seves exigències. Moltes. La primera és asseure’s a parlar directament amb qui hagi de ser el candidat. Vox, en el comunicat de divendres, burxava en les desavinences entre el PP valencià i Feijóo, que vol tutelar les negociacions i sembla que encara no ha ungit Pérez Llorca com a relleu de Mazón: "Hem traslladat la necessitat que el PP decideixi qui serà el seu nou candidat a la Generalitat Valenciana per, una vegada designat, poder-hi explorar la disposició a acordar polítiques".

Opció viable

Malgrat el desconcert que ha provocat aquesta referència de Vox, el pensament més estès al PP valencià continua sent que Pérez Llorca, actual síndic a les Corts, és l’opció més viable. Una altra cosa són els límits que Génova li vulgui posar perquè repeteixi com el cartell electoral del 2027, després d’aquest període d’interinitat.

Fonts del PP coneixedores de les negociacions mostren optimisme durant la calma tensa d’aquest cap de setmana. Confien que "es pot arreglar aviat" (aviat seria encarrilar l’acord a principis de la setmana vinent); reconeixen que hi ha contactes i bona sintonia, i, sobretot, incideixen en el secretisme total perquè no es torci res. Altres fonts, però, temen que Vox vulgui allargar la negociació per evidenciar la dependència del PP.

No s’esperen, tret d’una sorpresa majúscula, novetats per a aquest cap de setmana. El PP valencià ni tan sols vol reconèixer públicament el nom dels qui negocien. Davant seu, Ignacio Garriga i Montse Lluis, dirigents nacionals de Vox, i de la màxima confiança d’Abascal.

Segons sembla, Vox eleva les exigències amb els menors migrants. La formació ultra ja ha escenificat el rebuig a aquestes polítiques. Fa un parell de dissabtes, el nou líder provincial, el retornat Vicente Barrera, va acudir a les portes del Centre d’Atenció Temporal d’Emergències de València al Mar, que acull menors no acompanyats, per agitar el debat migratori. La batalla identitària és un dels terrenys predilectes de Vox per marcar diferències amb el seu competidor electoral, que gestiona aquesta matèria a gairebé totes les autonomies.

La qüestió migratòria ja va ser el pretext per trencar els pactes de govern a l’estiu del 2024, entre els quals hi havia el de la Generalitat. Tant Santiago Abascal com altres portaveus de Vox han recordat que els seus 13 vots a les Corts ara valen més, i exigiran "confrontació total" amb aquestes polítiques. I de nou amb una declaració pública del candidat del PP en què assumeix les seves tesis, com ja va fer Mazón al març per aprovar els pressupostos: exhibició de fortalesa, feblesa del PP i responsabilitat de Vox amb la reconstrucció, tot en una mateixa jugada.

Com el 2023

Notícies relacionades

La defensa de l’ex-DAO apunta que la inspectora es va querellarper gelosia

Un dictamen qüestiona les dades que s’exigeixen als propietaris de pisos

De nou, com va passar el juny del 2023, València podria ser el primer d’una nova fornada de pactes entre el PP i Vox a altres autonomies o a tot l’Estat espanyol. L’acord de Mazón amb Flores Juberías va canviar el relat de les eleccions generals de juliol, en què el PSOE va resistir. Ara, amb el PP fugint de l’avenç electoral, l’afeblida situació del PP pot permetre a Vox descobrir fins on està disposat a cedir el PP. A això es deu el seu interès a parlar directament amb el candidat, així com l’interès de Génova per revisar la lletra de qualsevol acord.

El PP valencià ja va demostrar al maig no tenir cap tipus de problema a assumir postulats de Vox en matèries com la confrontació amb les polítiques verdes o l’acollida de migrants.