72 hores per trencar un tàndem

Sense temps per digerir el resultat electoral, dilluns comença amb la decisió del president Pere Aragonès de retirar-se de la primera línia política. Aragonès exposa que, «per responsabilitat i honestedat», ha de fer un pas al costat. Però el partit se sustenta en dos lideratges més, el del seu president, Oriol Junqueras, i el de la seva secretària general, Marta Rovira. ¿Què pensen fer ells? Junqueras, en aquest moment, ja ha fet els primers moviments en la direcció contrària: vol seguir amb un aval exprés de la militància a través d’un congrés extraordinari. Sondeja alguns líders territorials per veure què n’opinen. Al final desestima el conclave per la via ràpida, però manté la idea de seguir.

A la tarda es reuneix l’executiva. Allà, Rovira es decanta per la posició oposada. Considera que, a través d’una «transició tranquil·la», tant ella com Junqueras han d’anar pensant a fer les maletes. El precedent que té al cap és el que van protagonitzar Joan Puigcercós i Joan Ridao el 2010. Llavors ERC també es va estimbar en les eleccions catalanes i tots dos van decidir abandonar el càrrec, tot i que no de manera immediata. El pla va ser aquest: el desembre d’aquell any van anunciar que no es presentarien a la reelecció en el congrés d’octubre del 2011. Durant aquell temps van intentar una transició ordenada per cedir el testimoni a dos polítics desconeguts: Junqueras i Rovira.

Fa mesos que Junqueras i Rovira han evolucionat cap a posicions antagòniques quant al futur d’ERC. Junqueras, que va estar quatre anys a la presó per l’1-O, considera que mereix continuar liderant el partit i que, fins i tot en el futur, hauria de poder intentar presidir la Generalitat. En canvi, Rovira, que porta sis anys a Suïssa, cada vegada està més convençuda que els lideratges del 2017 han de començar a deixar pas. Aquesta disparitat, quan ERC s’estimba en les eleccions, es converteix en irreconciliable.

Dimarts, Junqueras fa públic a través d’una carta, que pocs coneixien per endavant, que es queda. Diu que es veu «amb força de continuar treballant pel país». Llavors, encara no ha transcendit la posició de Rovira del dia anterior, però l’escrit no prova gens bé als partidaris de la secretària general. En aquest punt, les posicions s’enverinen. Ja pot detectar-se que la direcció del partit s’ha dividit en dos: els partidaris de la via Junqueras i els partidaris de la via Rovira.

Moment de cedir el pas

Notícies relacionades

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

El Govern arrenca el curs amb gestos als seus socis i la incertesa de si hi haurà pressupostos

Dimecres hi ha una nova reunió de l’executiva. Els partidaris de Rovira han acudit a la cita amb una carta: la secretària general té decidit fer públic que és moment de cedir el pas, és a dir, el contrari del que vol Junqueras. Anunciarà que la seva intenció és pilotar el partit fins al pròxim congrés per a, llavors, no tornar a presentar-se a la reelecció al càrrec. Junqueras ja sap a hores d’ara que no té majoria en l’executiva, per la qual cosa canvia la seva estratègia sense variar el seu objectiu de fons. Anuncia que se’n va, perquè ningú pugui dir-li que s’apoltrona, però per intentar amb més força tornar en el congrés del partit que es convoca per a la tardor.

Els roviristes tenen Junqueras fora i el congrés que volien. Els junqueristes ja no han d’escoltar que el líder s’encastella, però poden preparar-se per intentar un nou assalt per liderar el partit. La conclusió és que Junqueras ja no controla la direcció, però ningú sap què voldrà la militància. La resposta, al novembre.