72 hores per trencar un tàndem
El partit s’ha dividit en dos: els partidaris de la via Junqueras i els de la via Rovira
La tranquil·litat d’Esquerra es va esfondrar diumenge després de perdre 13 diputats en les autonòmiques. El president del partit va detectar que no tenia prou suports per continuar com a líder. Feia mesos que Junqueras i Rovira anaven cap a posicions antagòniques quant al futur del partit.

Si ERC fos el Barça, l’última dècada hauria sigut el seu període més exitós. Entrenada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, ha aixecat una Champions –la presidència de la Generalitat– i diversos títols importants com dues eleccions generals, unes municipals i unes europees. Però, més enllà del palmarès, ha viscut un període de pau interna inaudit per a un partit acostumat a la batalla fratricida. Tota aquesta tranquil·litat es va trencar diumenge després de perdre 13 diputats en les eleccions catalanes i ho va fer amb una rapidesa imprevista. EL PERIÓDICO ha reconstruït les 72 hores que van fer esclatar Esquerra.
Sense temps per digerir el resultat electoral, dilluns comença amb la decisió del president Pere Aragonès de retirar-se de la primera línia política. Aragonès exposa que, «per responsabilitat i honestedat», ha de fer un pas al costat. Però el partit se sustenta en dos lideratges més, el del seu president, Oriol Junqueras, i el de la seva secretària general, Marta Rovira. ¿Què pensen fer ells? Junqueras, en aquest moment, ja ha fet els primers moviments en la direcció contrària: vol seguir amb un aval exprés de la militància a través d’un congrés extraordinari. Sondeja alguns líders territorials per veure què n’opinen. Al final desestima el conclave per la via ràpida, però manté la idea de seguir.
A la tarda es reuneix l’executiva. Allà, Rovira es decanta per la posició oposada. Considera que, a través d’una «transició tranquil·la», tant ella com Junqueras han d’anar pensant a fer les maletes. El precedent que té al cap és el que van protagonitzar Joan Puigcercós i Joan Ridao el 2010. Llavors ERC també es va estimbar en les eleccions catalanes i tots dos van decidir abandonar el càrrec, tot i que no de manera immediata. El pla va ser aquest: el desembre d’aquell any van anunciar que no es presentarien a la reelecció en el congrés d’octubre del 2011. Durant aquell temps van intentar una transició ordenada per cedir el testimoni a dos polítics desconeguts: Junqueras i Rovira.
Fa mesos que Junqueras i Rovira han evolucionat cap a posicions antagòniques quant al futur d’ERC. Junqueras, que va estar quatre anys a la presó per l’1-O, considera que mereix continuar liderant el partit i que, fins i tot en el futur, hauria de poder intentar presidir la Generalitat. En canvi, Rovira, que porta sis anys a Suïssa, cada vegada està més convençuda que els lideratges del 2017 han de començar a deixar pas. Aquesta disparitat, quan ERC s’estimba en les eleccions, es converteix en irreconciliable.
Dimarts, Junqueras fa públic a través d’una carta, que pocs coneixien per endavant, que es queda. Diu que es veu «amb força de continuar treballant pel país». Llavors, encara no ha transcendit la posició de Rovira del dia anterior, però l’escrit no prova gens bé als partidaris de la secretària general. En aquest punt, les posicions s’enverinen. Ja pot detectar-se que la direcció del partit s’ha dividit en dos: els partidaris de la via Junqueras i els partidaris de la via Rovira.
Moment de cedir el pas
Notícies relacionadesDimecres hi ha una nova reunió de l’executiva. Els partidaris de Rovira han acudit a la cita amb una carta: la secretària general té decidit fer públic que és moment de cedir el pas, és a dir, el contrari del que vol Junqueras. Anunciarà que la seva intenció és pilotar el partit fins al pròxim congrés per a, llavors, no tornar a presentar-se a la reelecció al càrrec. Junqueras ja sap a hores d’ara que no té majoria en l’executiva, per la qual cosa canvia la seva estratègia sense variar el seu objectiu de fons. Anuncia que se’n va, perquè ningú pugui dir-li que s’apoltrona, però per intentar amb més força tornar en el congrés del partit que es convoca per a la tardor.
Els roviristes tenen Junqueras fora i el congrés que volien. Els junqueristes ja no han d’escoltar que el líder s’encastella, però poden preparar-se per intentar un nou assalt per liderar el partit. La conclusió és que Junqueras ja no controla la direcció, però ningú sap què voldrà la militància. La resposta, al novembre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Les catàstrofes d’agost "No es pot lluitar contra el foc així"
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys
- Conflicte al Pròxim Orient A punt per salpar de Barcelona la Global Sumud Flotilla en la missió internacional més gran de solidaritat amb Gaza
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- Oferta de por S’ofereix feina per donar ensurts: Horrorland convoca càsting d’espantadors a Barcelona
- Aquest és el substitut definitiu del sucre (que a més té molts beneficis)