El PSOE pacta finalment amb els seus socis citar Ábalos per les mascaretes

Els socialistes van pactar tots els noms que van proposar els seus socis en la negociació per a una llista única, a excepció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Amb tot, l’acord és tornar a debatre sobre la seva inclusió més endavant, segons van traslladar fonts parlamentàries tant del PSOE com de les formacions amb què es va arribar a l’acord. En la llista acordada de compareixents es van incloure també els representants d’agències de transparència i control públic que reclamaven des d’EH Bildu per interessar-se sobre com generar instruments de supervisió i assegurar la transparència i la "correcta utilització dels recursos públics".

Equilibri de noms

En el grup parlamentari socialista apostaven per una llista més tècnica que política, però finalment van optar per incloure-hi noms com els de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, i la presidenta de les Balears, Marga Prohens. Presidents del PP que es compensen amb altres noms socialistes com el de Salvador Illa, exministre de Sanitat, i la presidenta del Congrés i expresidenta de les Balears en la pandèmia, Francina Armengol.

El PSOE va bloquejar la citació de Feijóo per mantenir oberta la possibilitat que comparegui en un altre moment. Al president del PP i president de Xunta durant l’etapa investigada, els socialistes consideren així que és possible citar-lo en una segona fase. "No tenim cap problema amb cap nom", remarcava dilluns la portaveu del PSOE, Esther Peña. Després d’això, argumentava: "Volem veure i escoltar molts dels compareixents abans d’ampliar, si és necessari, la crida a més persones", insistint que la llista del PSOE està oberta a canvis.

Xoc de comissions

El PP tampoc va optar per cridar a declarar el president del Govern central, Pedro Sánchez, en la comissió d’investigació del Senat. Els populars fins i tot van arribar a referir-se al cas Koldo com a cas Sánchez. La portaveu del Govern, Pilar Alegría, va confrontar la comissió d’investigació del Congrés, per traslladar "transparència" i evitar que conductes irregulars tornin a produir-se, davant la "comissió fake" del Senat promoguda pel PP. Sobre aquesta última va retreure que el seu objectiu "sembla que només és assenyalar el PSOE" perquè, al contrari de la seva llista de compareixents a la Cambra alta, no s’ha convocat a "cap dirigent del PP que en l’època de la pandèmia va tenir responsabilitats" polítiques.

Tant populars com socialistes van rebutjar que hi ha un pacte implícit per no citar Sánchez o Feijóo, així com el cercle pròxim i familiars de polítics en qui estan posant el focus. La parella d’Ayuso, en el cas del PSOE, i la dona del president del Govern, en el cas dels populars.

"Rotundament no, responia Sánchez des d’Oslo divendres a les preguntes sobre si hi ha algun pacte per evitar cridar els dos líders nacionals i familiars de dirigents a aquestes comissions. La secretària general del PP, Cuca Gamarra, deia el mateix. "No hi ha cap tipus d’acord".

Resposta al Senat. Llei en el focus

La Mesa rebutja la retirada de l’amnistia

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

La Mesa del Congrés (on el PSOE i els seus socis tenen majoria) va rebutjar ahir la petició del Senat (on el PP compta amb majoria absoluta) de retirar i anul·lar la tramitació de la llei d’amnistia. La decisió va molestar els populars, que consideren que Francina Armengol, presidenta de la Mesa, hauria d’haver evacuat aquesta decisió al ple i no hauria d’haver-la sotmès a la votació en aquest òrgan rector, compost per nou persones (aquesta legislatura: tres socialistes, dos de Sumar i quatre del PP). No obstant, Armengol ho va fer després de seguir la indicació dels lletrats de la Cambra baixa, que van donar suport tant a la manera de procedir en la tramitació de la llei d’amnistia com al fet que l’assumpte es resolgui en la reunió de la Mesa d’aquesta setmana.

El xoc institucional plantejat des del Senat (i amb el suport dels lletrats d’aquesta Cambra) es deu al fet que consideren que la tramitació de la llei d’amnistia no s’ha fet bé perquè amaga una reforma de la Constitució. Aquesta observació no és compartida en absolut pels experts jurídics del Congrés dels Diputats. Aquests argumenten que el Congrés ha actuat "en l’exercici constitucional i reglamentari de les seves atribucions" i, després d’analitzar el requeriment del Senat, van proposar a la Mesa que el desestimés per "improcedent".