El territori que viatja

carlota camps

Hi va haver un temps, als anys 70 i 80, que els mítings eren tot un espectacle. S’hi ajuntaven uns quants factors: la novetat de l’invent, el desig de viure una història compartida, l’emoció col·lectiva i, per què no?, la possibilitat de tenir a prop les estrelles del moment. No calia ser militant o simpatitzant del partit. La gent anava als mítings com qui assistia a un concert, més enllà de l’adscripció ideològica i fins i tot amb la idea –avui del tot estrambòtica– de valorar les propostes dels candidats per decidir el vot. Hi havia mítings no estrictament electorals, també, sinó políticament intensos, com aquell primer míting de la democràcia, al Palau Blaugrana, el juny de 1976, que van titular Guanyem la Llibertat i que iniciava el procés de constitució del PSC-Congrés. Aleshores, Maria Aurèlia Capmany, vista la concentració humana i el nivell de condensació de l’atmosfera en un ambient humit i carregat, va dir "suem socialisme", que és una expressió molt gràfica de l’època.

Notícies relacionades

Quan els primers espases anaven a províncies, l’expectació era màxima per poder palpar in situ la retòrica abrandada dels líders. Després, amb el temps, tot es va diluir. Només hi anaven els militants. Vam entrar en la dinàmica de les agrupacions que encara omplien recintes més o menys notables, potser amb l’esquer d’un entrepà, una peça de fruita i una beguda. Poc o molt, però, es mantenia una idea bàsica: eren els líders, ni que fos per una qüestió d’educació i per mantenir les formes, els que anaven al territori, aquesta entelèquia que ara tothom esmenta i que, de fet, no vol dir res, perquè el territori és una extensió de terra, d’arbres, matolls i sembrats, i no pas un actor polític.

Des del 25 d’abril fins al 9 de maig, però, la cosa canviarà. Serà el territori qui visitarà el candidat. No s’havia vist mai. Potser en el míting final, això sí, però no pas durant tota la campanya. Desenes d’autocars i de cotxes privats faran via cap al pavelló d’Argelers per veure i escoltar i palpar Carles Puigdemont. Ho anuncia a la seva pàgina web una dolça veu femenina: "Desconnecta la pantalla i connecta amb el president". I afegeix: "Jo hi vaig ser", que pretén incitar, és clar, la idea d’haver assistit a un esdeveniment històric, els últims escorrims de Puigdemont lluny de casa. Et pots apuntar a la llista per omplir autocars. I, com que aquests desplaçaments generaran contaminació (és evident que seria més sostenible un viatge del líder que no pas centenars de trajectes des d’Osona o la Vall d’Aran, des de les Terres de l’Ebre o el Penedès), el partit es compromet a reduir la petjada de carboni amb no sé quins ni quants projectes mediambientals. Serà bonic de veure, sobretot les cares de satisfacció dels comerciants del Vallespir, que podran vendre productes regionals, com ara vi de Banyuls o cireres, les primeres de la temporada. Els fidels faran història i podran fer turisme (el Museu d’Art Modern de Ceret, el camp de concentració a la platja). Una combinació imbatible, mentre el president fa d’amfitrió i rep un territori que viatja.

Temes:

Carles Puigdemont PSC PSC

Inicia sessió 0 Comentaris

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya