Illa aposta per ampliar l’autogovern de Catalunya i un nou finançament

L’objectiu d’Illa, a qui no n’hi ha prou de guanyar per governar, era exhibir poder i projectar que està en disposició d’agafar el timó que no va poder agafar fa tres anys des d’unes Drassanes plenes amb 1.200 assistents, segons l’organització. I fer-ho demanant el suport més enllà de les fronteres del PSC amb una carta de navegació per deixar enrere les turbulències del procés per centrar-se en la governabilitat, els serveis públics i les infraestructures. La seva recepta ara és girar full a l’èpica d’una dècada de conflicte territorial i de «divisió» de la mà de l’independentisme per tornar a les coses prosaiques i a allò que «uneix» al Palau de la Generalitat.

Principi d’ordinalitat

Per a això, va prometre «consolidar i ampliar» l’autogovern de Catalunya culminant, en negociació amb el Govern central, el traspàs de fins a 50 competències que permet l’Estatut del 2006, malgrat que va ser retallat pel Tribunal Constitucional, i legislant en 14 àmbits que permet el marc legal. La llei electoral pròpia, va recordar, és una gran assignatura pendent. Però també ho és un nou sistema de finançament caducat des de fa 10 anys. Illa va retreure que ERC i Junts no s’hagin assegut a negociar-lo, malgrat que tampoc el PSOE i el PP han aconseguit un consens entre els seus barons.

Aquest model que es va comprometre a aconseguir es regirà pel principi d’ordinalitat per revertir que Catalunya sigui la catorzena comunitat a aportar recursos i la catorzena a rebre. «Qualsevol territori defensaria que això no és just», va assegurar sabent que afrontar aquesta carpeta serà espinós dins i fora del socialisme. Alhora, va rebutjar els horitzons que «no són viables ni factibles», amb referència a la sortida del règim comú i recaptació de tots els impostos que plantegen els independentistes. La seva aposta, va reiterar, és la creació d’un consorci tributari compartit amb l’Estat, a més de reclamar posar fi al dúmping fiscal entre territoris.

Pal·liar l’escassetat d’aigua

L’autogovern i la suma de recursos, va recordar Illa, no només té a veure amb l’estatus polític, sinó també amb la gestió del dia a dia dels serveis públics. Si és al capdavant del pròxim Govern, va prometre crear un «comissionat de l’autogovern» que depengui directament de la presidència de la Generalitat i que tindrà com a primera missió auditar l’estat de matèries com la sanitat o l’educació. «Es tracta de saber on som per veure cap a on anem i fer-ho al més ràpid possible», va assegurar donant per descomptat que no són en el nivell que els correspon.

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

De fet, durant la legislatura ha acusat el Govern d’haver sigut incapaç de portar les regnes de successives crisis, com la de la sequera. La seva primera mesura si és president, va afegir a la seva llista de compromisos, serà aprovar un «decret òmnibus» que permeti invertir 3.500 milions a curt, mitjà i llarg termini per fer front a l’escassetat d’aigua.

«M’ofereixo i em comprometo a liderar la tercera gran transformació de Catalunya», va afirmar. Segons el seu parer, la primera la va encapçalar Jordi Pujol amb el desplegament de l’autogovern i la segona, Pasqual Maragall i José Montilla amb l’impuls dels drets socials amb el tripartit. A més de Roca, entre el públic hi havia els exconsellers Miquel Sàmper, Santi Vila i Meritxell Ruiz, així com l’exdiputat Jordi Xuclà. Tots ells hereus de la postconvergència moderada que ja no troba empara en un Junts entregat a Carles Puigdemont i a qui no li incomoda –al contrari– tractar amb la plana major d’un PSC que demana obrir una nova etapa d’estabilitat a Catalunya.