Aragonès promet una conselleria específica per al català si governa

Després de visitar el Palau d’Anglesola, on s’ha reunit amb càrrecs electes del partit a la comarca del Pla d’Urgell, Aragonès, cap de cartell d’ERC per als pròxims comicis autonòmics, va indicar que la "missió principal" d’aquest nou departament serà "la defensa de l’ús social de la llengua catalana i dels drets lingüístics dels catalans".

Va defensar que, durant la legislatura que ben aviat arribarà a la seva fi, el seu Govern s’ha encarregat de "reimpulsar la política lingüística del país", després d’uns anys en què "s’havia deixat molta feina per fer".

"Hem posat fil a l’agulla i hem posat al dia el país en l’àmbit de la política lingüística", va assegurar el cap de la Generalitat, abans d’al·ludir a la seva aposta pel sector audiovisual català, els recursos dedicats als mitjans de comunicació públics que utilitzen aquest idioma, la defensa del model d’immersió lingüística a les escoles o l’impuls a les polítiques culturals.

Malgrat tot l’anterior, va reconèixer que "és evident que Catalunya viu una situació de preocupació per l’ús social que requereix tots els esforços". "La llengua és el nervi de la nació catalana", va recalcar Aragonès.

Les estadístiques d’usos lingüístics entre els joves evidencien que el percentatge d’alumnes de quart d’ESO que afirmen que el català és la seva llengua d’identificació cau en picat. Segons un informe que el Departament d’Educació va fer públic l’octubre passat, en el qual van participar 3.519 alumnes procedents de 54 instituts, tan sols el 25,4% d’aquests joves se sent identificat amb la llengua catalana, una xifra que ha anat caient des del 2006, quan arribava al 36,5%.

Segons assenyala l’informe, el 61% dels adolescents afirma que "mai o rares vegades" utilitza el català en contextos informals, mentre que el 27,5% assegura que l’utilitza "sovint o gairebé sempre". Una xifra menor si es compara amb el 2021, quan el 57% afirmava no utilitzar el català en aquest sentit mentre que un 33% sí que ho feia.

Les llistes i el Govern

Però la promesa de dedicar una conselleria només a la llengua catalana no va ser l’única que va fer ahir Aragonès. El president de la Generalitat també va assegurar que si és reelegit cap de l’Executiu tornarà a comptar amb Roger Torrent com a conseller, malgrat que aquest no concorre a la llista d’ERC després d’haver-ho fet, com a número tres, en les eleccions del 2021.

Aragonès va definir Torrent com "un dels grans valors" d’ERC i va destacar el seu "compromís amb el país" i la seva trajectòria política "molt destacada", que el va portar a ser també president del Parlament. "Compto amb ell per a l’equip econòmic del Govern", va assenyalar. Poc després va precisar: "Si de mi depèn, estaré encantat de continuar comptant amb ell durant la legislatura vinent com a conseller".

El titular del Departament d’Empresa i Treball ha quedat fora de la candidatura d’ERC, igual que ha passat amb els consellers Natàlia Mas, Anna Simó, Manel Balcells, Natàlia Garriga, Gemma Ubasart i David Mascort.

Notícies relacionades

"Quan deixi la política el meu ego ho portarà genial"

Illa reprèn alleujat la campanya per la decisió de Sánchez

Meritxell Serret tampoc figura en la llista, si bé en el seu cas no pot fer-ho al seguir pendent de sentència ferma per desobediència, mentre que Joaquim Nadal ho fa en el simbòlic últim lloc per Girona.

Sí que figuren en llocs de sortida Laura Vilagrà, Joan Ignasi Elena, Ester Capella, Carles Campuzano i Tània Verge, com a números 2, 5, 6, 7 i 8 per Barcelona, respectivament.