El PP de Feijóo aspira a superar l’alemany a les europees del 9J

El 6 de març, al congrés que el Partit Popular Europeu (PPE) va organitzar a Romania, va cridar l’atenció el to categòric que va utilitzar el vicesecretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, per parlar del suport que la seva formació donarà a Ursula von der Leyen perquè pugui continuar com a presidenta de la Comissió Europea. Pons va assegurar que, en la reunió que acabava de mantenir amb ella Alberto Núñez Feijóo, aquest li havia posat "dues condicions": que "continuï amb la defensa de l’Estat de Dret espanyol", amb referència al rebuig dels populars espanyols a la llei d’amnistia, i que la política d’agricultura "es corregeixi".

En paral·lel, fins i tot més directa, Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va reclamar aquell dia al PPE que es manifesti clarament en contra de la mesura de gràcia i va reclamar que "no hi hagi confabulacions" amb Pedro Sánchez, un míssil directe a Von der Leyen, que manté una relació excel·lent amb el president espanyol.

Aquests dos missatges de Pons i Ayuso, que estaven pactats per endavant entre tots dos, segons fonts coneixedores d’aquestes converses, posen en relleu el poder que pot tenir el PP dins de la família conservadora europea després de les eleccions que se celebraran el 9 de juny. Al Parlament pròpiament i també a través de la Comissió Europea, que previsiblement continuarà presidint Von der Leyen. Segons un estudi del think-tank Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, en les seves sigles en anglès), el PP espanyol i la CDU/CSU d’Alemanya (Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya i la Unió Social Cristiana) poden empatar a escons: 26.

Parlament fragmentat

Feijóo va dir el passat dia 12, en una entrevista a Onda Cero, que fins i tot poden quedar per sobre dels germànics, una cosa que els col·locaria com a primera força dins del PPE. El salt seria important, amb el missatge afegit que tindria també en el pols intern amb el PSOE: en els comicis del 2019 (abans del Brexit) els socialistes van obtenir 20 eurodiputats i el PP, 12. I mentre Feijóo multiplicarà per dos, Sánchez en pot perdre un (de 20 a 19), tot i que proporcionalment seran més perquè en aquestes eleccions els espanyols elegeixen 61 seients i no 54.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Segons l’informe aquest institut d’opinió, la CDU/CSU acusarà el creixement d’Alternativa per a Alemanya (Afd), l’equivalent a Vox en aquest país. Afd pot ser el segon més votat el 9 de juny (passarà d’11 a 20 seients), per davant dels socialdemòcrates del SPD (12). A Espanya, segons l’ECFR, la formació de Santiago Abascal també creixerà i passarà dels tres escons actuals a set.

El creixement del suport a la ultradreta en la majoria dels països de la UE que auguren els sondejos, sumat a la caiguda dels partits verds i de l’extrema esquerra (sobretot a Alemanya i Grècia), pot alterar la tradicional aliança entre les tres famílies de populars, socialdemòcrates i liberals que ha marcat fins ara la vida europea. En aquests nous equilibris que es formaran en un Parlament europeu que serà més fragmentat que l’actual, el PPE pot convertir-se en "clau del ventall", imatge que utilitza un parlamentari espanyol. Els populars europeus, que conformaran de nou el grup més nombrós, podran aliar-se amb socialdemòcrates i liberals en alguns assumptes i amb els partits de la dreta radical en d’altres. Si els populars espanyols superen la CDU/CSU d’Alemanya, el poder d’influència que Feijóo pot guanyar al Parlament serà rellevant.